Antoni de Gimbernat, un fill il·lustre de Cambrils de rang internacional
 |
| El doctor Pere Mestres i el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí, ahir, en la conferència sobre Antoni de Gimbernat |
El cambrilenc Pere Mestres Ventura, doctor en medicina i catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina de la Universitat de Saarland (Alemanya) va protagonitzar, ahir al vespre al Centre Cultural, la conferència sobre un dels cambrilencs il·lustres, Antoni de Gimbernat i Arbós. Pere Mestres, que està enllestint una biografia sobre Gimbernat que veurà la llum l'any vinent, va voler destacar la importància que ha tingut el doctor Gimbernat i va manifestar que "és segurament la figura de la medicina espanyola sobre la que més s'ha escrit". Per corroborar aquesta afirmació va mostrar un llistat d'autors que han fet biografies sobre Gimbernat i que van des de la més antiga, feta per un dels seus fills, Agustí de Gimbernat i Grassot, l'any 1828, passant per les de Carlos de Siloniz el 1894, Salcedo i Ginestal el 1926, Jaume Pi-Sunyer i Bayo el 1936 i N.M. Matheson, el 1949 i fins a un total de 14 autors, comptant el llibre del propi Pere Mestres que s'ha de publicar el 2016.
Un personatge de rang internacional
Mestres va fer una pinzellada de la vida d'Antoni de Gimbernat, des del seu naixement a Cambrils el 15 de febrer de 1734; dels seus estudis, primer a Cambrils i després al convent franciscà de Sant Joan de Riudoms, actualment desaparegut fins fer el salt als estudis universitaris, a la Universitat de Cervera, on va cursar filosofia i humanitats. Després va decidir estudiar cirurgia i ho va fer de la mà d'un cirurgià il·lustre; Pere Virgili Bellver, fill de Vilallonga del Camp. Virgili i Gimbernat, per encàrrec del rei Ferran VI, van constituir el Col·legi de Cirurgia de Cadis i anys més tard, van fundar el Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Gimbernat va fer una gran labor científica i va desenvolupar una sèrie de tècniques que ell va posar en pràctica i que mostrava a través de l'aula que es va passar a anomenar Amfiteatre Gimbernat. Un dels lligaments que es troba entre la cuixa i el ventre porta el seu nom i és un lligament que ell tallava en el mètode d'operacions d'hèrnia que ell va idear i que es va posar en pràctica arreu d'Europa. Precisament, en el viatge de quatre anys, del 1774 al 1778, que, per encàrrec del rei, va fer per diferents països d'Europa i trobant-se en una de les classes de l'il·lustre cirurgià anglès John Hunter, Gimbernat va tenir l'ocasió de mostra el seu mètode d'operació d'hèrnies que de seguida va ser valorat per Hunter. La fama de Gimbernat a Londres es va fer molt gran i des dels diferents estaments de la capital se li va demanar que s'hi quedés.
Segons va explicar Mestres, Gimbernat va tornar a Espanya i, per encàrrec del rei, va crear el Col·legi Reial de Cirurgia i el Museu de l'Anatomia. El metge cambrilenc va ser durant molts anys el cirurgià i metge de la casa reial, president de tots els col·legis de cirurgians d'Espanya i un personatge reconegut arreu del món. El seu mètode d'operació d'hèrnies, que ell va publicar l'any 1793, més de 25 anys després que ell mateix l'ideés i el comencés a aplicar, va ser traduït en poc temps a l'anglès, l'alemany i el francès. El rei Carles IV fins i tot li va concedir el títol de noble.
El final de Gimbernat, segons va explicar Pere Mestres, va ser una mica trist. En el regnat de José Bonaparte Gimbernat també va ser reconegut i el 1811 se li encomana la creació del Consell Superior de Sanitat Pública, ens que presideix fins el 1814. però aquest any és quan marxa José Bonaparte i entra com a rei Ferran VII que una de les mesures que va prendre va ser la d'arraconar Gimbernat destituint-lo dels càrrecs que tenia. El seu fill Agustí el va acollir i amb ell va passar els dos darrers anys de la seva vida, en què una infecció provocada per una operació de cataractes el va deixar cec. Gimbernat va morir el 17 de novembre de 1816.
Actes per commemorar el bicentenari de la mort de Gimbernat
El doctor Pere Mestres va anunciar que a hores d'ara s'estan preparant els actes commemoratius del bicentenari de la mort d'Antoni de Gimbernat, de cara a l'any vinent, "aquest cop, a diferència dels actes del centenari que es van organitzar des de fora, els actes del bicentenari s'organitzaran des de Cambrils". Segons Mestres, diferents organismes com són la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, la Societat Catalana de Cirurgia i la Universitat Complutense de Madrid ja s'hi han implicat. També s'espera la resposta de la Universitat Rovira i Virgili. D'altra banda, el Centre d'Estudis Cambrilencs formarà part de l'organització dels actes.
D'altra banda, la conferència d'ahir estava emmarcada dins els actes de l'Antena del Coneixement de la URV a Cambrils.