Esports

El pilot Josep M. Linares repeteix la seva experiència al Dakar 2003

Per Jordi Torres



Josep M. Linares al seu pas pel desert de Líbia
Per segona vegada, el pilot local Josep M. Linares ha volgut repetir la seva experiència com a pilot de motos en el Raid Dakar 2003. Amb els seus 36 anys d’edat ha acomplert el somni de participar en una cursa amb etapes extremadament dures, després de molts mesos de preparació.

Cal destacar la brillant actuació del motorista local en aquest raid, de Marsella a Sharm el Sheikh (Egipte), acabant al 44è lloc de la classificació general, si tenim en compte que en l’edició d’aquest any hi han participat un total de 180 motos, d’entre les quals el 60% han finalitzat el raid. Aquest és un resultat que Josep M. Linares valora positivament.

"El meu objectiu és disfrutar de la cursa"

Josep M. Linares tenia la sensació que s’estava deixant coses per fer, quant a la preparació del raid, "ja que has de lligar tant el teu equipatge personal com els contactes amb l’organització". Al mateix temps manifesta que "quan ho has fet una vegada és molt més fàcil. A més, el meu objectiu mai ha estat anar a guanyar, ja que sóc un aficionat. Per a mi és una aventura, abans que una competició. M’ha cridat aquesta cursa, i això et dóna més confort, cosa que no tens la primera vegada".

El pilot cambrilenc ha superat etapes del raid amb posicions a partir del 25è lloc, resultats molt bons tenint en compte la seva participació com a aficionat, ja que el pilot no s’hi dedica professionalment. L’experiència és un factor a tenir en compte ja que "t’ajuda molt, sobretot a l’hora de prendre decisions, com en la vida mateixa. No vulguis ser més llest del que et marca l’organització a la pista, perquè sempre hi ha una trampa preparada".

Els entrenaments amb navegació com a base de la prova

El fet de participar de forma no professional obliga que els entrenaments del pilot siguin molt més durs, ja que en tot moment ha d’aprofitar el temps lliure per a la preparació del raid. Els entrenaments són del tipus aeròbic i anaeròbic, treballant els dos aspectes alhora. Traduït a la moto, són moltes hores de muntanya com a complement.

Normalment els raids són proves amb recorreguts entre 500 i 600 quilòmetres, "que et permeten desenvolupar la força i resistència de la moto amb els diferents tipus de terrenys, combinant-ho amb la navegació". La navegació es realitza mitjançant el GPS, el qual t’indica les coordenades i la ruta que aniràs seguint en tot moment. Al mateix temps el pilot disposa d’un llibre de ruta (road book) en què un punt li indica la posició en què es troba i tots els obstacles que anirà trobant conforme vagi seguint el trajecte. "El llibre de ruta el controlo amb uns botons que hi ha al puny de gas, que em permeten pujar i baixar el punt quilomètric del trip, al mateix temps que em permet quadrar els quilòmetres, en el cas d’una pèrdua del rumb i tornar al punt on m’havia quedat".

"En tots els campionats participo sense equip"

La peculiaritat de Josep M. Linares com a pilot aficionat és que en cap moment ha format part d’un equip de competició. Actualment es troba federat en el Moto Club de Constantí, "perquè tothom està federat en algun club". En el mateix club es troba el pilot local Ivan Cervantes.

Com a proves preparatòries, ha participat en el Campionat Català d’Enduro, desenvolupant una preparació i entrenament de la moto, i el Campionat d’Espanya de Raids. Aquesta última prova ja és més específica, molt semblant al París-Dakar. Fruit de la participació a aquestes proves, Josep M. Linares va decidir participar al Dakar 2003.

Alguna vegada ha entrenat amb l’Ivan Cervantes, tot i que es queda curt davant la professionalitat del jove pilot cambrilenc, del qual manifesta que "es troba en un nivell estratosfèric. És d’aquells pilots que arribarà lluny, ja que ho ha deixat tot per la moto. És un professional de la moto, que treballa dia rere dia amb el seu equip. Si algú pot portar títols importants a Cambrils és l’Ivan".

25è aniversari del Raid París-Dakar

Aquest any ha estat una efemèride important per a l’organització del Dakar 2003, ja que complia el 25è aniversari de la prova més dura del desert. I aquesta duresa es manifesta en cada etapa, "on has de coordinar amb el llibre de ruta i el GPS tota la informació de l’etapa que et dóna l’organització. Quan vols anar més de pressa del que el teu ritme et permet, llavors et perds. És el joc que ells et provoquen, unes diferències molt especials entre els pilots". També afegeix que "per ells és tan important marcar una ruta amb un grau de dificultat com preveure que ningú farà un camí alternatiu per poder doblar la dificultat que ells tenen preparada. Això ho lliguen fent controls de pas, en uns llocs determinats, i en cas de no superar-los reps una penalització".
En aquest sentit, Josep M. Linares ha manifestat que la seva experiència al Dakar ha estat molt més bona que en l’anterior edició, ja que ja tenia 12.000 quilòmetres a la motxilla i aquest fet s’ha fet palès en el transcurs de les etapes, ja que no es va perdre en cap moment; tan sols una vegada "vaig haver de seguir una ruta amb el rumb equivocat, però sempre avançant per un camí alternatiu, sense la necessitat de tornar enrere".

L’organització del Raid París-Dakar està composta per 3.000 persones, entre participants, mecànics, assistents i membres de l’organització, de diferents països com França, Itàlia, Bèlgica i Espanya. Josep M. Linares afirma que "des del punt de vista crític, l’organització és molt bona, si tens en compte la dificultat d’organitzar una cursa amb tants participants, que es perden, que han de seguir unes proves cronometrades, etcètera".

Si aquestes dades les traduïm en xifres, l’organització disposa de 17 avions, 9 helicòpters, 23 vehicles dels organitzadors, 10 camions, 150 tones d’aliments entre mercaderies i begudes, així com unes 1.100 persones que han seguit tota l’evolució del raid.

En aquesta edició s’ha variat la ruta clàssica del raid

Un aspecte que diferencia l’edició del Dakar 2003 és el canvi de trajecte de les diferents etapes i proves cronometrades. Tradicionalment es travessava el desert del Tenheré, però a Algèria han tingut en els darrers anys diferències polítiques que impedien el pas per aquesta regió. La ruta clàssica es produïa pel Marroc, Mauritània, Mali i Senegal, encara que ja portaven tres anys repetint el mateix trajecte, l’organització va decidir canviar la ruta cap a l’altre cantó d’Àfrica, deixant Algèria al mig, i travessant Tunísia, Líbia i Egipte.

Josep M. Linares comenta a la Revista que "un dels motius que em va animar a repetir l’experiència del Dakar va ser la possibilitat de travessar Líbia, per la seva diversitat de paisatges i terrenys d’una immensitat brutal; les valls allà són més planes i llargues, el paisatge és un espectacle amb molta varietat de zones volcàniques i poca aigua". Un altre motiu per participar en aquest raid va se la possibilitat de travessar el que s’anomena "dunes catedral", de més de 100 metres d’alçada; unes dunes que s’han de superar iniciant l’ascens a gran velocitat i molta inèrcia sense saber què et pots trobar després en el descens; "la caiguda pot ser variable, has de tenir sempre més inèrcia de la que a tu et sembla per poder pujar fins dalt. El segon problema de la duna és la baixada. Aquest raid ha estat característic per la presència de moltes dunes".

El que més ha impressionat el pilot cambrilenc ha estat la possibilitat de travessar l’Erg de Morzouc, tot just el dia del seu aniversari, el dia 9 de gener. Aquest Erg o mar de dunes es caracteritza pel fet que el pas per les dunes es realitza a contrasentit, és a dir, entrant per la cresta i acabant per la part més plana. Josep M. Linares afirma que "això amb molta inèrcia ho pots fer, si no quedes clavat a la duna. Era una etapa que feia molt de respecte, però no va ser tan dura com es podia pensar, tot i que els cotxes van tenir més problemes per travessar-les".

Comenta aquest article