Condemnada a set anys de presó la cambrilenca empresonada a Andorra per tràfic de cocaïna
 |
| Furgó policial de trasllat de detinguts al costat de les dependències judicials d'Andorra |
La jove cambrilenca empresonada a Andorra des del mes de gener de 2013 acusada de traficar amb cocaïna ha estat condemnada a set anys de presó ferms. El Tribunal de Corts la primera instància judicial andorrana per als delictes penals majors, va notificar la sentència en relació al cas que implica T. G. El veredicte rebaixa en quatre anys la petició que inicialment va formular la fiscalia durant el judici. Fonts judicials van assegurar, ahir, que, malgrat tenir la possibilitat de recórrer contra la resolució, la voluntat de lempresonada és no fer-ho i així poder sol·licitar ben aviat el trasllat cap a una presó catalana. Possiblement, quan arribi a complir la meitat de la condemna dictada podria acollir-se al tercer grau, amb la qual cosa només hauria danar a dormir al centre penitenciari que se li assignés. De fet, com que la naturalesa del delicte molt penat a Andorra, és tractat de forma més laxa pel codi penal espanyol, T. G. podria accedir a la plena llibertat molt abans del que ho podria fer al país dels Pirineus.
La policia andorrana li va comissar 74,5 grams de cocaïna
La veïna de Cambrils, de 29 anys, va ser detinguda el gener de 2013 quan havia accedit a Andorra amb lobjectiu de subministrar la droga a alguns dels seus clients. Des de llavors està empresonada de manera provisional juntament amb vuit persones més arrestades en el marc de la mateixa operació. La policia andorrana va comissar a la jove 74,5 grams de cocaïna distribuïts en diversos embolcalls, tants com clients tenia concertats. Durant el judici, els policies que van participar en la investigació van assegurar que hi havia indicis suficients per pensar que amb el temps que feia que es dedicava a pujar droga des de la Costa Daurada fins al Principat, T. G. hauria pogut introduir fins a nou quilos de cocaïna. Per tot plegat, el ministeri públic sol·licitava nou anys de presó pel tràfic i dos anys més per formar part duna associació il·lícita. La sentència feta pública, ahir, que rebaixa substancialment les peticions del fiscal en la immensa majoria dels casos en la mateixa vista que es jutjava T. G. també es jutjava 27 processats més, alguns dels quals en rebel·lia, condemna la cambrilenca a set anys pel tràfic, és a dir, dos menys de linicialment sol·licitat i deixa sense efecte la petició delevar la pena dos anys més perquè considera el tribunal que no hi ha prou elements per considerar que era tot una trama organitzada. A T. G., a més, se li imposa una multa de 15.000 euros i lexpulsió definitiva del Principat. És a dir, un cop en surti pel trasllat o perquè hagi complert la condemna, mai més no podrà entrar a Andorra i si ho fes, sarriscaria a tornar a ser detinguda.
Reconeixement dels fets
La jove cambrilenca va reconèixer bona part dels fets de què se lacusava durant el judici. Lúnic que no va admetre T. G. és que la seva activitat shagués iniciat el 2010, com haurien afirmat alguns dels seus clients. La noia hauria arribat al món del tràfic de drogues a través del seu pare, A. G., un petit narcotraficant de la Costa Daurada, on tenen segones residències alguns dels clients andorrans. Lhome té una ordre de recerca i captura al Principat arran duna altra causa, per la qual cosa no pot entrar a Andorra. T. G. va explicar davant del tribunal, presidit pel magistrat català Josep Maria Pijuan, que va instruir el cas Palau a Barcelona, que en quedar-se sense feina, el 2012, va acceptar la proposta del seu pare de fer-li de xofer fins al Principat. A lhome li havien retirat el permís de conduir i la noia conduïa fins al país dels Pirineus on lhome, també resident a Cambrils, feia els repartiments escaients. La jove cambrilenca shauria limitat a esperar al cotxe, però el juliol de 2012 la situació va canviar. Arran de la detenció a la frontera hispanoandorrana dun resident al Principat carregat amb una motxilla plena dèxtasi es va descobrir que A. G. era el subministrador i es va dictar lordre de detenció, amb la qual cosa ja no va entrar més al país.
Empresonada des del gener de 2013
A partir d'aquí, la veïna de Cambrils va començar a pujar sola fins al Principat a portar la droga als clients que suposadament mantenia el seu pare: ell li donava els embolcalls amb la droga, les adreces on havia dacudir i els contactes de les persones amb les quals shavia de trobar i alguns petits distribuïdors locals de cocaïna. Daltres consumidors particulars, entre els quals, i sense que fossin especialment destacats, alguns empresaris i polítics del Principat dAndorra. T. G., que shavia dedicat majoritàriament al món de lhípica, va assegurar davant els magistrats que des del mes de juliol del 2012 i el gener del 2013, quan va ser detinguda, que hauria fet una quinzena de viatges. La cambrilenca va dir que era conscient del que es jugava si era arrestada. La detenció es va produir a partir de la punxada del telèfon dun altre dels principals processats en la causa, i un dels seus clients més destacats alhora que presumpte distribuïdor local. Poc abans que es disposés a lliurar a aquest la major part dels 74,5 grams de cocaïna que portava, la cambrilenca, que anava acompanyada duna altra noia en el cotxe que inicialment va ser detinguda però se la va alliberar més tard en quedar clar que no sabia res del negoci va ser detinguda i des del 24 de gener de 2013 està a la presó. En uns mesos i sempre abans de final dany si no hi ha complicacions burocràtiques T. G. podria ser traslladada a Catalunya per acabar de complir la condemna imposada.
Un centenar d'implicats en el cas
T. G. era la principal acusada en un cas que es va començar a investigar loctubre de 2012, i que ha implicat a prop dun centenar de persones. Daquestes, 28 van ser jutjades en la mateixa sessió que la cambrilenca i ahir van rebre la sentència. Una quarantena més la majoria consumidors, un fet que també està penat al Principat van ser condemnats poc després de ser arrestats a través de les denominades ordenances penals, lequivalent als judicis ràpids establerts en lordenament jurídic espanyol. Vint persones més van quedar indemnes en no poder concretar la fiscalia les seves acusacions i haver-se darxivar la causa en aquesta vintena de casos. El sumari de la causa ocupava 15.000 folis i recollia principalment les transcripcions de centenars dintervencions telefòniques. En conjunt, el ministeri públic sol·licitava 136 anys i mig de presó entre tots els processats i prop de 150.000 euros en multes. Aquestes xifres han estat reduïdes substancialment en la sentència contra la qual les parts tenen quinze dies per recórrer.