Cari Ariño: "'El batec del temps' és una novel·la costumista, l'heroïcitat del dia a dia"
 |
| Un moment de la presentació del llibre, el passat divendres al Centre Cultural. D'esquerra a dreta: Francesc Garriga, Cari Ariño i Pere Navarro |
El passat divendres al vespre, al Centre Cultural, tenia lloc l'acte de presentació de la primera novel·la de la cambrilenca Cari Ariño, "El batec del temps". Juntament amb l'autora hi van ser presents el regidor de Cultura Francesc Garriga i el filòleg cambrilenc i amic de Cari Ariño Pere Navarro, que va encetar un diàleg amb l'autora per tal de desgranar diferents detalls del llibre. De l'obra, Navarro va dir que li havia "despertat molts sentiments i emocions. M'he sentit interpel·lat pels personatges i per molts escenaris que m'han fet integrar dins de la narració. Hi ha molts moments escrits de forma amorosa".
La història d'un llinatge de dones de 1920 a 1995
"El batec del temps" és la història d'un llinatge de dones que va des de 1920 fins a 1995. Un relat cronològic que progressa a través de tres línies argumentals: la íntima i familiar, que recull els viatges exteriors i interiors experimentats per les dones relacionades amb la protagonista; els canvis politicosocials que van transformant la fesomia del poble de Llonera i les localitzacions de la novel·la, i la de la història del moment que recull els esdeveniments més rellevants del segle XX a Espanya. Una obra en la que destaca la riquesa lingüística amb els matisos propis de la parla dels personatges, una prosa molt cuidada i una trama intensa i emotiva al servei duna recreació històrica molt precisa. Un dels punts forts d'aquesta novel·la es troba en la caracterització dels personatges, profunds, rodons i versemblants. Hi ha tres grans protagonistes: l'àvia, la filla i la néta que sobreviuen als prejudicis i els sotracs de la seva època.
"L'amor, la vida i la mort són les pulsions de la vida"
En la seva intervenció, Cari Ariño va explicar que escriu cada dia, entre dues i quatre hores. "Si pares d'escriure, els personatges es van adormint. La inspiració ve treballant i jo sempre vaig amb 'llibretetes'. No he fet una novel·la història, sinó una novel·la costumista, és a dir, l'heroïcitat del dia a dia, moments heroics casolans. Aquesta no és una novel·la biogràfica, és ficció. La meva escriptura no es basa en mons externs, sinó interns. Miro de posar-me a la pell dels personatges, prenc nota de coses que em venen per crear els personatges. El llibre té tres protagonistes: "jo sóc una mica tots els personatges, tots tenen un sentit". Pel que fa a la temàtica més recorrent l'amor, la vida i la mort, Ariño va dir que "són les pulsions de la vida. Són personatges que bateguen. Les persones es mouen per l'amor i la vida, aquella part visceral que ens fa viure. La mort és l'altra part de la vida".
Ampli treball de documentació
Pel que fa a l'ampli treball de documentació perquè la novel·la abraça un llarg període del segle XX, l'autora va explicar que aquesta és la part més difícil "i amb la que pateixo més, però s'ha de fer, perquè cada personatges ha de pensar i viure depenent del seu entorn. He buscat moltes dades, molta informació i després ho has de comprimir i utilitzar-ho per a cada personatges que estàs creant".
Cari Ariño va néixer el 1958 a Maella, un poble aragonès fronterer amb Catalunya i banyat pel riu Matarranya i, amb 14 anys va venir a viure a Cambrils. Abans destudiar Literatura Comparada, es va formar llegint clàssics moderns francesos com Balzac i Flaubert. Actualment compagina la seva feina de funcionària a lAjuntament de Barcelona amb la literatura.