Informació general

La galera, la mantis del mar, un crustaci agressiu i amb una de les millors visions del món animal

Per Berta Ruiz

La xerrada va anar a càrrec de Gerard Martí, Francesc Garriga, Aurora Requena i Eli Bonfill

La sala d’actes del centre Les Basses, acollia ahir al vespre, la conferència titulada “Les galeres: la mantis del mar”, a càrrec d'Eli Bonfill i Aurora Requena, llicenciades en Ciències del Mar i responsables de l'empresa Plàncton de l’Ametlla de Mar. L’activitat, emmarcada en les Jornades de la Galera, també formava part de la programació de l’Antena del Coneixement de la URV a Cambrils. El regidor de Cultura –Francesc Garriga– i el director del Museu d’Història –Gerard Martí– van ser els encarregats de fer-ne la presentació.

Totes dues van explicar les peculiaritats d’aquest crustaci tan especial –molt present i conegut a les costes tarragonines des de Cambrils fins a la zona d’Alcanar– però, fins fa poc, molt desconegut a d’altres indrets de Catalunya. La galera, tal com van comentar, és un crustaci –igual que les gambes o els crancs–, un invertebrat d’estructura tova de la família dels estomatòpodes, és a dir, que tenen les potes a l’estòmac. Hi ha més de 400 espècies de galeres al món i una dotzena d’espècies a la Mediterrània. Viuen en aigües somes –de poca profunditat– i sempre en mars tropicals o càlids. De fet, “les galeres fugen de les aigües fredes”. L’espècie que podem trobar a la nostra costa és l’anomenada Squilla Mantis –nom científic– i es distribueix per tot el Mediterrani fins a Cadis i després baixa per l’Atlàntic de la costa africana fins a Angola. També n’hi ha a la zona de Canàries i de Madeira, llocs on es donen les condicions necessàries. Sempre viuen en llocs fangosos i fan uns caus en forma de galeries.

La galera té una de les millors visions del món animal

El nom comú de “galera” es dóna per la seva similitud amb l’estructura d’un d’aquests vaixells vistos en planta per la distribució de les seves potes, mentre que el seu nom científic és perquè recorda a una mantis religiosa. Els mascles i les femelles són pràcticament iguals i poden mesurar entre 12 i 18 centímetres. Com a peculiaritat és que tenen les brànquies per respirar "als genolls" i tenen un ulls amb una de les millors visions del món animal, amb 12 cèl·lules receptores –generen sis imatges a la vegada– que poden veure les corrents de fred i calor, així com la densitat de l’aigua i múltiples colors imperceptibles per a l’ull humà. Una altra de les seves característiques és la fortalesa de les seves pinces. Algunes espècies les fan servir per colpejar, mentre que la galera de les nostres costes les fan servir com d’arpó. Les pinces de la galera tenen molt força i molta rapidesa –ataquen a una velocitat de 20 metres per segon– i són uns animals amb molta agressivitat.

Comenta aquest article