Margarita Mauri aborda la figura d'Iris Murdoch: "La literatura és creativa, inventa històries i personatges; la filosofia tracta problemes, els remena i els estudia"
 |
| Margarita Mauri, Francesc Garriga i Gerard Martí, en la xerrada d'ahir al vespre |
El Centre Cultural acollia, ahir al vespre, la conferència titulada Filosofia a Oxford: Iris Murdoch, entre la filosofia i la literatura, a càrrec de la doctora Margarita Mauri, professora del Departament de Filosofia i Teorètica i Pràctica de la Facultat de Filosofia de la UB. La xerrada, emmarcada en el cicle Veus cambrilenques, va comptar amb la presència del regidor de Cultura Francesc Garriga i el director del Museu dHistòria de Cambrils, Gerard Martí.
Tal com va explicar Mauri, cap als anys 1930 i principis dels 40 a Oxford, va sorgir un grup dautores molt important i conegut, lobra de les quals va tenir una gran repercussió a la filosofia dEuropa. Va ser un període on aquest moviment femení va emergir perquè, entre daltres motius, els homes estaven a la guerra. Segons Mauri, a la primera part del segle XX, la filosofia havia caigut en descrèdit, en favor de la ciència i de la lògica, és a dir, tot allò que es podia experimentar, tot allò que es podia comprovar empíricament, lanomenat positivisme lògic. Aquest grup de dones va reaccionar i van reivindicar la filosofia moral/ètica (anys 50). Són unes autores que van continuar pel terreny de la filosofia moral i van afirmar que era tan important lexperiència interior com els actes.
Iris Murdoch va conrear la literatura i la filosofia
En aquest punt, Mauri va centrar-se en una daquestes autores: Iris Murdoch. Nascuda a Dublín el juliol de 1919, va ser una escriptora i filòsofa coneguda per les seves novel·les en les que combina la literatura i la filosofia. Tot i que nascuda a Irlanda va passar tota la seva vida a Anglaterra. Va estudiar els clàssics, història antiga, i filosofia al Somerville College, Oxford, i també filosofía com a postgraduada al Newnham College, Cambridge, on va tenir com a professor al filòsof Ludwig Wittgenstein. Després es va dedicar a la docència i, més endavant, a lescriptura. L'any 1987, va ser distingida amb l'Orde de l'Imperi Britànic. El 8 de febrer de 1999 va morir a Oxford, malalta dAlzheimer.
Mauri va explicar que Iris Murdoch va conrear dos gèneres: la literatura i la filosofia. Va escriure 27 novel·les, una obra de teatre i dos reculls de poesia. En làmbit de la filosofia va escriure quatre novel·les i nombrosos articles. Entre la literatura i la filosofia, segons va dir Mauri, hi ha una sèrie de semblances i de diferència. Quant a semblances, tant la literatura com la filosofia són dues formes de narració de la veritat; la bona literatura ajuda al lector a veure una part de la realitat que no ha vist; la filosofia i la literatura tenen la mateixa missió que és expressar la realitat; totes dues formes utilitzen la paraula la paraula ens identifica per dir el bé i el mal, per dir què som i com som. Pel que fa a les diferències: la filosofia no vol entretenir, mentre que la literatura sí; tenen un mètode diferent: la literatura és creativa, inventa històries i personatges; la filosofia tracta problemes, els remena, els estudia i els torna a mirar i no té cap pretensió dentretenir. Lautora diu que la literatura i la filosofia no es poden barrejar, però a les seves novel·les sidentifica la seva filosofia, però, al contrari del que feia Jean-Paul Sartre, lautora no utilitza les seves novel·les per donar a conèixer la seva filosofia.