Cultura

Jaume Fàbrega: "La cuina catalana a l’Edat Mitjana va ser la cuina de referència a Europa"

Per Berta Ruiz

Jaume Fàbrega va presentar el seu darrer llibre, el passat divendres al centre Les Basses, acompanyat del regidor de Cultura, Francesc Garriga

El professor de Gastronomia i Enologia de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB –Jaume Fàbrega i Colom– va presentar el seu llibre "La cuina del 1714. Història i receptes", el passat divendres al vespre al centre Les Basses. La presentació, emmarcada en el programa d’activitats de la I Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils, va comptar amb la presència del regidor de Cultura, Francesc Garriga, que va ser l’encarregat de presentar l’autor. Jaume Fàbrega és un dels crítics gastronòmics catalans més importants i, segons Joan Francesc Mira, el primer escriptor gastronòmic del Mediterrani. Ha publicat més de 50 llibres de cuina, productes i assajos gastronòmics. És membre de la Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i ha guanyat en set ocasions el prestigiós premi internacional de literatura gastronòmica Gourmand World Cookbook Awards.

Tradició medieval i nous productes procedents d'Amèrica

En aquesta obra, l’historiador i crític gastronòmic fa una introducció històrica i un recull de receptes de fa 300 anys que, combinant la tradició medieval amb els nous productes procedents d’Amèrica, van posar les bases de la cuina catalana moderna. Tal com va explicar Fàbrega, en la cuina de 1714 hi conflueixen dos models culinaris: per un costat, un model d’origen medieval que té una cuinada basada en la combinació de dolços i salats; en la presència d’agredolços –com els escabetxos–; en l’abundància de cremes –eren d’origen aristocràtic i n’hi havia de molts tipus com la crema de pinyons, la crema de pit de pollastre, la crema de llagosta, la crema d’avellanes o el menjarblanc, entre d’altres–. També hi havia moltes salses com la salsa pebrada que contenia moltes espècies i s’assemblava a la cuina índia o àrab i uns plats que eren fruites farcides amb carn o peix que, encara avui en dia se segueix fent a algunes comarques catalanes com per exemple les pomes farcides amb carn o la botifarra dolça. Segons va afirmar Fàbrega: “la cuina catalana a l’Edat Mitjana va ser la cuina de referència a Europa. En aquella època, a Itàlia es deia que la millor cuina del món era la catalana; moltes receptes es deien ‘a la catalana’ i allò era un símbol de prestigi".

Jaume Fàbrega: "Les primeres matèries tenen molta importància a Catalunya, no en quantitat però sí en qualitat”

Tota aquesta cuina d’origen medieval, tal com va explicar Fàbrega, coexisteix amb un altre fenomen que dóna lloc a la cuina moderna catalana: “la incorporació de productes d’Amèrica va suposar la renovació culinària més gran de la humanitat. Va ser una renovació dels productes del vell món i una revolució visual amb molts colors: la tomaca, el pebrot, diferents espècies de carabassons, etcètera. Les salses, que són la base de la cuina catalana actual com el sofregit, es crea en aquesta època, així com la picada o salses semblants al romesco”. De tota aquesta combinació de productes, segons Fàbrega, “se’n fa una síntesi extraordinària, de les més atractives de la Mediterrània. Catalunya és el país d’Europa amb més varietat de microclimes, tot, en un territori bastant proper. És el país del món amb més varietat de bolets i també d’espècies de peixos. Les primeres matèries tenen molta importància a Catalunya, no en quantitat però sí en qualitat”.

Comenta aquest article