Mor l'escultor reusenc Ramon Ferran Pagès, autor de l'estàtua del Cardenal Vidal i Barraquer
![]() |
![]() |
A dalt, l'escultor Ramon Ferran treballant en una part de la figura de sant Pere, l'any 2008. A sota, l'escultor mostrant la maqueta del relleu que es va instal·lar al campanar |
Ramon Ferran Pagès també va ser l'autor de la figura de sant Pere que es va instal·lar al nou campanar de l'església de Sant Pere. Tal com informava Revistacambrils.cat, el febrer de 2008, l'escultor reusenc enllestia una figura en alt relleu de 4,20 metres dalçada i 2 metres damplada.
Els funerals per Ramon Ferran es faran demà, 3 de gener a les 12 h., a l'església prioral de Sant Pere de Reus.
La seva trajectòria
Aprenent al taller de lescultor Pau Figueras, es va formar inicialment a lescola dart del Centre de Lectura, on va tenir com a mestres a Modest Gené descultura, Lluís Ferré de dibuix, Ferré Revascall de pintura, Pere Vidiella danatomia i Emili Argilaga de perspectiva. Va exposar les seves primeres obres al "VII Saló d'Artistes locals". El 1947 ingressa, becat per la Diputació de Tarragona, a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Facultat de Belles Arts de Barcelona, on es llicencià en escultura i gravat.
El 1953 va obtenir el primer premi d'escultura en la "I Exposició d'Art Universitari de Barcelona" i en el "Concurso provincial de Arte de Reus". Els anys 1962, 1964, 1966 i 1973 va obtenir medalles d'or a la «Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid».
Va participar en moltes exposicions de pintura, gravat i medallística a ciutats de tot el món: Madrid, Barcelona, París, Anvers i Liège (Bèlgica), Cracòvia (Polònia), Vancouver (Canadà), São Paulo (Brasil), Stuttgart (Alemanya), Alexandria (Egipte), Tokio i Sapporo (Japó), Bolonya, Florència, Parma, Milan i Carpi (Itàlia), Cali (Colòmbia) i Caracas (Veneçuela), entre daltres. Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Molt conegut per la seva obra pública a Reus
Conegut popularment per la seva obra pública, que a Reus sha incrementat aquests darrers anys amb «La dona treballadora», «El monument a la sardana» o «Els llapis», però sobre tot per ser el pare dels nostres gegants (va crear els Japonesos (1956), els Negres (1989) i els Fadrins (1998), i va refer, reconstruir i replicar amb saviesa i rigor les cinc parelles de gegants de Reus.
Va lluitar per crear lEscola Taller dArt de Reus, de la Diputació de Tarragona, de la que en va ser director (1979), va aglutinar al seu voltant els artistes que volien defugir del clixés més tòpics i caducats; va influir en la trajectòria de joves artistes que començaren la seva carrera els anys vuitanta; i va contribuir a la recuperació dels ajuntaments democràtics conduint la regidoria de Cultura en uns moments sense recursos i ens els que calia obrir noves portes i sortir de la foscor artística pròpia de lèpoca.
Artista duna gran generositat, va donar moltes de les seves obres al Centre de Lectura i a lInstitut Municipal de Museus de Reus.