ANC: "La crueltat que van suportar els defensors del Setge, ens ha de servir per minimitzar les dificultats d'un moment històric com el que vivim avui"
 |
| Joan Ball-llosera va ser l'encarregat de llegir el manifest de l'ANC, ahir al matí |
La secció local de lANC es va sumar a lacte dhomenatge al Setge de Cambrils de 1640, ahir al migdia, i, per tercer any consecutiu ho va fer al marge i una mitja hora abans que comencés lacte institucional. El manifest denguany va ser escrit pels historiadors locals Ignasi Martí i Manel Tarés i la lectura del text va anar a càrrec de Joan Ball-llosera, qui va ser el primer coordinador local de lANC.
Tal com va llegir Ball-llosera, un altre any els cambrilencs ens tornem a trobar davant del Portal del carrer Major, per recordar els tristos fets del desembre de 1640. El primer acte d'homenatge es va iniciar el 27 de desembre de 1931, època d'esperança en una República que semblava que portaria l'esperat benestar i el respecte que se li havia negat a Catalunya durant segles. El cop d'estat de 1936 però, acabaria derrotant per la força de les armes, altre cop, els somnis d'una societat més justa i d'una Catalunya més lliure.
"Participar en aquella demostració de democràcia (9N) va ser el millor homenatge que podríem fer a les víctimes del Setge de Cambrils de 1640"
El manifest seguia recordant que, just ara quan aviat farà quaranta anys de la mort del dictador Franco, hem assumit la nostra legítima capacitat de decidir. Per això hem realitzat mobilitzacions històriques i el passat 9N vam anar a omplir les urnes de vots i d'esperança. Participar en aquella demostració de democràcia va ser el millor homenatge que podríem fer a les víctimes del Setge de Cambrils de 1640. La Guerra dels Segadors és un dels episodis més sagnants de la política assimilacionista castellana que va governar durant l'època Moderna. Aquells cambrilencs i defensors procedents de municipis i comarques veïnes, van haver de patir l'embat d'un exèrcit molt superior en nombre, en experiència i en material. Les muralles i els recursos de Cambrils, van sucumbir en pocs dies a l'exèrcit més poderós de l'Europa del moment. Les peticions d'ajuda a la Generalitat fetes per Antoni d'Armengol i Jacint Vilosa, van ser desateses i l'ajuda promesa d'homes i recursos no va arribar mai. Un cop la vila es va rendir, les tropes de Felip IV, comandades pel Marquès de Los Vélez, van trair la paraula donada de no saquejar la vila i van protagonitzar un autèntic acarnissament contra els milers de defensors desarmats.
"Sense cap mena de dubte és un dels episodis que expliquen perquè els catalans som un poble desconfiat històricament, i ja no ens creiem promeses fàcilment"
Segons va seguir llegint Ball-llosera, sense cap mena de dubte és un dels episodis que expliquen perquè els catalans som un poble desconfiat històricament, i ja no ens creiem promeses fàcilment. Per això ara, exigim a la Generalitat, que faci efectiva la promesa donada i escolti la petició de milions de ciutadans que volem la convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries. Ara ja no ens conformem amb les paraules, volem decidir el nostre futur i ho volem fer ara. Aleshores els poderosos canons de Felip IV, van derrotar a uns defensors parapetats en unes febles muralles i unes cases recobertes de còdols de la riera, tal i com encara es veu avui en molts edificis del barri antic. Aquell exèrcit invasor tenia la força, però els defensors tenien la convicció d'un poble que lluitava contra els abusos d'una societat injusta i contra la supèrbia, el menysteniment i l'autoritarisme de la monarquia espanyola. El cruent conflicte va acabar el 1652 amb un pacte entre Espanya i França que va comportar la separació del Rosselló. Els catalans hem estat derrotats repetides vegades, però tornant a recordar Francesc Pujols El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. La crueltat que van haver de suportar els defensors del setge de Cambrils, ens ha de servir per minimitzar les dificultats d'un moment històric com el que vivim avui dia. El passat de Cambrils ens agermana al de ciutats com Xàtiva el 1707 o Corbera d'Ebre el 1938, poblacions que han viscut la intolerància d'una Espanya a la qual no volem pertànyer. Volem decidir i volem votar Independència.
Després de la lectura del manifest, tres membres de lANC Jordi Laboria, Ariadna Margalef i Manel Palacios van fer lofrena floral al Portal. Per cloure lacte, els assistents van cantar lhimne dels Segadors.
 |
| Ariadna Margalef, Manel Palacios i Jordi Laboria van ser els encarregats de dipositar l'ofrena floral |
 |
| Al final de l'acte, els assistents van cantar els Segadors |