Es presenta l'Ateneu Llibertari Paulí Pallàs de Cambrils
 |
| La presentació de l'Ateneu Llibertari Paulí Pallàs va fer-se ahir a la tarda |
Ahir a la tarda, a la llibreria Isabel de Bellart, tenia lloc la presentació de lAteneu Llibertari Paulí Pallàs de Cambrils. LAteneu pretén ser un espai de trobada de gent dideologia llibertària, amb lobjectiu dexplicar quin és el projecte anarquista a lactualitat i abordar els diferents corrents que el nodreixen.
Paulí Pallàs, un anarquista cambrilenc
LAteneu, impulsat per un grup de gent connectada amb ateneus llibertaris de Reus i Tarragona, pren el nom del cambrilenc Paulí Pallàs (1862-1893), un anarquista clàssic del segle XIX. Tal com va comentar un dels membres de lAteneu Llibertari Jordi Barberà a revistacambrils.cat, en aquella època la gent vivia en unes circumstàncies molt particulars i, avui en dia és una mica difícil traslladar els comportaments i les accions de finals del segle XIX i principis del segle XX. Ens va agradar la figura del cambrilenc Paulí Pallàs perquè era un fill dimmigrants i per tant, també era una manera de reivindicar tota la gent que hem fet cap aquí a Cambrils, que és un lloc de trobada. A més té una vida completament de pel·lícula. Una cosa que defineix els anarquistes és que la teoria i la praxis funcionen de forma paral·lela, però també hem dentendre les circumstàncies del segle XIX. Paulí Pallàs era un senyor que no tenia ni per a menjar, a casa seva passaven dificultats i la gent es moria de malaltia i de gana. Eren unes circumstàncies duríssimes i ell era una persona completament analfabeta que no sabia ni llegir ni escriure i no obstant això, va acabar escrivint llibres i va muntar una editorial. Lanarquisme era un lloc on la gent sautoformava i la gent donava un sentit a la seva vida. En aquell moment tan dur, una de les coses que van adoptar la majoria danarquistes era allò que sen deia la propaganda pel fet, és a dir, com que la repressió era tan gran, la manera descampar la seva ideologia i fer-se veure era a base de magnicidis, és una època, on els magnicidis es produïen eren un darrere laltre. Per exemple, la bomba que es tira al Teatre del Liceu de Barcelona és per venjança per la mort de Paulí Pallàs, ja que el van condemnar a mort. Gairebé tots els anarquistes que feien accions directes, acabaven morts.
Plantejament d'utopies
En aquest primer acte de presentació, es va comptar amb la presència de Jordi Martí Font, escriptor, professor i militant anarquista, que va oferir una xerrada titulada Els Colors de la utopia (les formes de lanarquia). De fet, una de les formes que agafa lanarquisme és el plantejament dutopies. Segons va explicar Barberà, hi ha molts corrents dins de lanarquisme i un dels principals és el corrent individualista, que planteja la possibilitat de crear una sèrie destructures paral·leles a lestat lanarquisme més clàssic seria labsència destat, i, per tant, es creen utopies paral·leles a aquest estat. Hi ha experiències molt actives en molts països que segueixen determinats esquemes. Dins de lanarquisme hi ha el corrent feminista, l'animalista, el naturalista, l'espiritista, hi ha tot un món dins de lanarquisme, perquè no té un corpus teòric clar i hi ha moltes maneres de veure les coses.