De ruta històrica pels espais d'escola de Cambrils del segle XVIII al XX
 |
| Foto dels participants a la ruta davant l'església de l'edifici La Salle |
El 9è Cicle de Memòria de Tardor "Anar a estudi: ensenyament a Cambrils (segles XVIII-XIX)" es cloïa, ahir al matí, amb la ruta històrica comentada "Espais d'escola". La ruta, que va comptar amb la participació de més d'una trenta de persones, va anar a càrrec de l'arxivera municipal Montserrat Flores i del director del Museu d'Història, Gerard Martí.
Primer mestre documentat de Cambrils, l'any 1711
La sortida del recorregut va fer-se des de la plaça de la Vila, centre de la vida ciutadana, social, política, econòmica i institucional de la part antiga de Cambrils. Just davant de la Casa de la Vila, seu del govern municipal, Montserrat Flores va fer lectura de la primera referència escrita sobre l'ensenyament a Cambrils. Datat l'any 1711, el document parla del primer mestre que està documentat a Cambrils per part del govern municipal. Va ser Nicolau Martí, aleshores anomenat mestre de minyons que també exercia com a rellotger perquè el salari de professor era molt escàs i també s'havia de dedicar a d'altres feines. El mestre ensenyava els xiquets a llegir, escriure i comptar i poca cosa més, així com doctrina cristiana i bons costums. Cal destacar que, en aquella època és el govern municipal el que té cura de l'ensenyament dels vilatans. L'any 1792 es té constància del primer contracte a un mestre. Va ser Josep Roca i Ferrando que va ser contractar per 4 anys. Els mestres contractats pel govern municipal també disposaven de casa pagada. Per la seva part, els alumnes d'aquella època també pagaven un tant, diferents quantitats segons els nivells, mentre que els pobres estaven exempts de pagar. Segons va explicar Flores, no es té constància del lloc on s'impartien aquestes classes.
Classes a la plaça de la Vila
Del que sí es té constància és que, a la mateixa plaça de la Vila, hi havia dos pisos destinats a acollir les classes, des de finals del segle XIX i principis del segle XX. Per un costat, a l'edifici damunt del Recasens, s'impartien classes per a les xiquetes i, just davant, damunt de l'establiment de pinsos Martí, es feien les classes per als xiquets.
Convent de la Mare de Déu de Gràcia
La següent parada de la ruta va ser a la cruïlla del carrer de Gràcia amb el passeig d'Albert, punt des d'on es veia l'antic convent dels Pares Agustins de la Mare de Déu de Gràcia, cap al segle XVIII. Aquest convent, construït a les afores del poble, també va tenir força relació amb l'ensenyament. De fet, el govern municipal de l'època tenia aparaulat que, algun dels pares agustins del convent ensenyessin a la canalla es desconeix el lloc on feien classe i els hi pagaven un sou. Segons van comentar en aquest punt, en aquella època tot els mestres eren homes. No va ser fins a l'any 1814 quan es té referència de la primera dona professora. A més, els professors cobraven més que les professores. De fet, en aquella època les famílies apostaven per l'educació dels xiquets, ja que l'educació en les noies estava menys valorat i es dedicaven a d'altres tasques.
Sala d'estudi al carrer de les Cavallerisses
El tercer punt de la ruta va ser al carrer de les Cavallerisses, en la cruïlla amb el carrer del Cardenal Vidal i Barraquer. Cap a l'any 1850, l'Ajuntament de l'època va fer un projecte d'obres per adequar un edifici com a col·legi per a xiquets. Van fer ús d'un solar municipal dedicat a les cavallerisses, tot i que no se sap el punt exacte. Es va habilitar una sala d'estudi i una habitació del mestre. Malgrat les obres que es van fer, l'estat de l'espai on els xiquets havien de fer classe era força lamentable. En aquest punt, van mostrar un llistat de noms de 1832 que, probablement es penjava a la porta de l'aula. Hi havia escrits els noms de tots els alumnes, el nivell que tenien, i el preu que pagaven per assistir a les classes.
Arribada de les germanes Vedruna i dels Pares de la Sagrada Família: construcció de l'edifici de La Salle
Els dos següents punts de la ruta van ser els dos col·legis religiosos de Cambrils. Primer, l'edifici de La Salle. Cal destacar que, fins que no es construeix el monumental edifici de La Salle, Cambrils no tenia cap col·legi físic com a tal. L'any 1880 es va posar la primera pedra de l'edifici gràcies a l'impuls del canonge Benet Vidal i Gimbernat i les classes es van iniciar l'any 1886. Per ocupar el col·legi, es van buscar dues ordres religioses properes: les germanes Vedruna i els Pares de la Sagrada Família (Pare Manyanet). Inicialment, les dues comunitats compartien l'edifici, una meitat diferenciada per a cadascuna, amb un mur de separació al mig i amb l'església compartida al centre. Les germanes es feien càrrec de l'educació les nenes i els Pares, dels nens. L'actual pati de l'escola els servia com a hort de subsistència per ambdues comunitats. Els Pares de la Sagrada Família van estar a Cambrils fins a l'any 1900, quan van marxar per desavinences amb el rector de la Vila, perquè ells també eren sacerdots i podien fer missa. Aquesta "competència" va generar problemes i l'ordre dels Pares de la Sagrada Família va haver de marxar de Cambrils de "mala manera" en direcció cap a Reus, on van instal·lar-se. Aleshores es va haver de buscar una altra ordre religiosa i van arribar els Germans de La Salle, procedents de França. Els germans de La Salle van voler disposar de tot l'edifici i es va haver de construir un altre edifici per a les germanes Vedruna, en uns terrenys de la família Vidal i Barraquer. Així doncs, la següent parada va ser al carrer de les Creus, seu del col·legi Vedruna.
Cal destacar que, la comunitat Vedruna és la que ha tingut més presència a Cambrils des de l'any 1886 fins a l'any 2013, quan la comunitat religiosa va marxar. Tant a l'edifici de La Salle com a les portes del col·legi Vedruna, es van mostrar diferents objectes relacionats amb l'ensenyament de l'època: àlbums, plumiers, carteres, fotografies de grup, jocs de la canalla com bales, baldufes, etcètera.
La Cadira, espai d'aules
Per seguir la ruta, el següent punt va ser a l'antic edifici de La Cadira, situada al carrer de la Verge del Camí i el carrer de Jacint Verdaguer. Aquest va ser un espai on també es van fer classes, eren les escoles públiques. Malgrat que l'estat de les aules era una mica millor que en les destinacions anteriors, encara tenia moltes mancances d'il·luminació, mobiliari, higiene, etc. En aquest punt van ensenyar un plànol d'un projecte de l'any 1910 on es preveia la construcció d'un col·legi públic a Cambrils que no es va arribar a fer mai. El projecte estava pensat simètricament, amb la meitat de l'edifici per a les nenes i l'altra per als nens, amb pati i un primer projecte de biblioteca popular.
Primera escola pública: Joan Ardèvol (1960)
No va ser fins a lany 1960 quan es va construir la primera escola pública: lescola Joan Ardèvol, al passeig dAlbert, actual Escola Municipal de Música darrera parada de la ruta. Va ser una de les grans obsessions del mestre Josep Ortoneda, crear unes escoles públiques noves. Aquell any es va inaugurar el grup escolar de l'Ardèvol. Ortoneda va ser el director del centre fins que es va jubilar.