"Ser mestre a Cambrils", memòries d'escola del segle XX
 |
| Imatge de la taula rodona d'ahir al vespre: D'esquerra a dreta: Montserrat Flores, Rosa Mas, Fèlix Pérez, germà Ramon Farrés, Montserrat Ortoneda i germana Maria-Antònia Gilibets |
El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la taula rodona "Ser mestre a Cambrils" dins del cicle de memòria "Anar a estudi: ensenyament a Cambrils (segles XVIII-XX)". En aquesta ocasió, es va comptar amb el testimoni de diversos mestres que han exercit a Cambrils, sent professors tant de les escoles públiques com dels hermanos i les hermanes. A la taula moderada per larxivera municipal Montserrat Flores hi van ser presents la germana Maria-Antònia Gilibets, Montserrat Ortoneda filla del mestre Josep Ortoneda, el germà Ramon Farrés, Fèlix Pérez i Rosa Mas. Cadascú dells va comentar la seva experiència com a professors a Cambrils: el seus primers records, els seus alumnes, les aules on feien classe i el seu dia a dia.
Molts anys d'experiència
La germana Maria-Antònia Gilibets de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat va explicar que va ser professora a Cambrils durant 20 anys, de forma discontinua: primer al col·legi Vedruna i, després arran de la fusió amb els Germans de La Salle, com a col·legi Cardenal Vidal i Barraquer. Aquest període d'ensenyament a Cambrils es va iniciar lany 1974 i va finalitzar lany 2002, durant el qual, segons Gilibets, va viure els diferents moments de lensenyament i les transformacions socials. Primer, lensenyament era només femení i després mixt, així com els diferents models educatius, primer amb lEGB i, posteriorment, amb lESO.
Montserrat Ortoneda filla del mestre Josep Ortoneda va dir que el seu pare va ser professor durant 47 anys, 12 anys a Breda i 35 anys a Cambrils, primer com a mestre interí fent pràctiques lany 1932, i després des de 1946 a lany 1979, quan es va jubilar amb 70 anys.
El germà Ramon Farrés dels Germans de La Salle va dir que, en els seus primers anys com a professor impartia classe a més duna seixantena dalumnes, mentre que en la seva darrera etapa dins de la Fundació Vidal i Barraquer es va dedicar a oferir classes de reforç i de suport a alumnes amb dificultats daprenentatge. Per la seva part, el professor Fèlix Pérez que encara imparteix classe al col·legi Cardenal Vidal i Barraquer, va comentar que va arribar a Cambrils lany 1966, perquè el seu pare era el cap destació de Cambrils. De petit va entrar a estudiar al col·legi La Salle el seu primer contacte amb els Germans de La Salle i, a mida que es va anar fent gran li va sorgir la vocació de professor. Lany 1971 entrava com a professor de La Salle i encara ara segueix exercint. Durant tots aquests anys, segons va dir, per les seves classes han passat milers dalumnes de Cambrils i daltres poblacions properes.
Daltra banda, Rosa Mas va comentar que els seus inicis com a mestra van ser cap als anys 60, a un mas situat pel terme, entre Reus i Cambrils. Allí, en unes golfes feia classe a xiquets, tant grans com més petits. Després, quan es va casar va venir a Cambrils i, arran dun accident que va patir el professor Abella, el mestre Ortoneda li va demanar que el substituís durant un temps a lescola Joan Ardèvol. Anys després, també va exercir com a professora a lescola municipal de parvulari, cap als anys 70.
Mal estat de les classes públiques
Preguntats per lestat de les classes, Montserrat Ortoneda va fer lectura de diferents informes fets per inspectors de lèpoca en els que deien que les aules no tenien ni les condicions físiques ni higièniques necessàries i estaven mancades de mobiliari. De fet, quan el mestre Ortoneda va arribar a Cambrils va estar tot un any sense donar classe pel mal estat de les aules. Després daixò, li van donar una nova destinació: a unes aules de ledifici de La Cadira, juntament amb el mestre Abella. Ortoneda va explicar una anècdota que, malgrat que lestat de les classes era una mica millor, en aquesta aula hi havia goteres i quan plovia shi feia un bassal daigua davant de la pissarra i, per això, el mestre tenia la seva taula al darrere dels xiquets en comptes de davant. Tenint en compte les males condicions per fer classe, segons va dir Montserrat Ortoneda, la gran obsessió del seu pare era fer unes escoles noves. Cap a lany 1960 ho va aconseguir amb la inauguració del grup escolar de lArdèvol, on va ser director fins que es va jubilar.
Els canvis del col·legi Vedruna i La Salle
Pel que fa a lespai del col·legi Vedruna, la germana Maria-Antònia va manifestar que, actualment, lespai segueix sent el mateix tot i que al llarg dels anys shan anat fent diferents transformacions. Quan jo vaig arribar sacabava de fer el pavelló on actualment hi ha les classes dESO, situat on abans hi havia lhort de la família Vidal i Barraquer i també lhort de la comunitat Vedruna. Per fer les obres, havíem de demanar permís al senyor Ramon i ell ens les feia. Certament, hem dagrair molt a la família Vidal i Barraquer. Després, el que també era camp de la família va passar a ser el camp de futbol del col·legi, mentre que la part de l'edifici a tocar del carrer de les Creus és la que ha patit més modificacions, va dir.
Sobre ledifici de La Salle, el germà Ramon Farrés va dir que lany 1900 van arribar a Cambrils els germans de La Salle. Va explicar que en aquella època, la major part del pati era hort i que, amb els anys, es van anar transformant. A banda de ledifici central, després es van fer les aules que toquen al carrer de Sant Josep i, posteriorment, quan es va urbanitzar la riera també es van afegir més classes en aquell lateral.
Primers records, primers alumnes
En una de les qüestions, Montserrat Flores va preguntar-los pels seus primers records, pels seus primers dies i pels seus primers alumnes. En aquest punt, la germana Maria-Antònia va dir que cap a lany 1974, quan vileros i mariners encara es tiraven pedres, quan després de la Setmana Santa, començaven a faltar xiquetes per larribada del turisme; Cambrils em va captivar i em vaig sentir com una més del poble i encara mhi sento. Jo sóc de terra endins, del cor de Catalunya i coneixia ben poc el mar. Cambrils em fa 'frapar'. Ho tinc molt present al cap i al cor, aquella dualitat de vileros i mariners ben palesa i el seu encant especial. Vaig començar a estimar aquestes dues realitats, així com les meves primeres alumnes, que sempre els hi dic que sou les meves.
Per la seva part, tant el mestre Fèlix com la mestra Rosa van coincidir en què la professió els ha donat sempre molta satisfacció. Rosa Mas per exemple, va dir, que encara a dia davui algunes persones li segueixen dient senyoreta, mentre que Pérez va recordar que amb 16 o 17 anys va començar a fer pràctiques de mestre i donava classe a xiquets de 14 anys, gairebé de la seva mateix edat. Sobre el seu pare, Montserrat Ortoneda va dir que li agrada molt la química, la física, fer experiments i portar la canalla dexcursió al camp. El pare parlava molt dels seus alumnes, tant els de Cambrils com els de Breda, i sempre deia que, malgrat ser anys de dificultats, eren xiquets molts treballadors i conscienciats.