Records d'escola de la primera meitat del segle XX: els "hermanos", les "hermanes" i les escoles nacionals
 |
| D'esquerra a dreta: Gerard Martí, Salvadora Borrut, Josep M. Siuró, Josep M. Calvo, Paz Gavaldà i Lluís Font |
El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la taula rodona titulada Ser alumne a Cambrils, dins del 9è Cicle de Memòria de Tardor Anar a estudi: ensenyament a Cambrils (segles XVIII-XX), organitzat pel departament de Cultura de lAjuntament. En aquesta ocasió, es va comptar amb la participació de cinc testimonis de cambrilencs que van ser alumnes a Cambrils durant la primera meitat del segle XX. Tots ells, tal com va presentar el director del Museu dHistòria de Cambrils Gerard Martí representen diferents realitats, ensenyaments diversos i els diferents llocs on simpartien les classes en aquella època. A la taula rodona hi van ser presents Lluís Font, Paz Gavaldà, Josep M. Calvo, Josep M. Siuró i Salvadora Borrut. Tots ells van explicar els seus records descola de quan eren petits, dels hermanos, de les hermanes i de les escoles nacionals que hi havia emplaçades a diferents punts del poble.
Escola unificada abans de la Guerra
El més veterà de la taula Lluís Font, nascut lany 1924, va explicar que els seus primers records els té fent descolà i després passant a estudiar als germans de les escoles cristianes que, tal com va dir, era el que dominava en aquella època. També va comentar que, durant una època abans de la Guerra Civil, va prendre part en el que sanomenava lescola unificada que simpartia a ledifici de La Salle i on, tant xiquets com xiquetes compartien estudi i, la manera de fer daquells mestres, segons va afegir, era una mica desordenada. Aquest sistema es va anar diluint quan el govern va anar reclamant els quintos i el professorat va anar marxant. Després de la Guerra, Lluís Font ja va deixar els estudis per posar-se a treballar pescant sardines.
Escoles nacionals
Paz Gavaldà nascuda lany 1931 va explicar que el seu primer record descola el té cap a finals de la Guerra Civil. Els seus primers coneixements els va aprendre amb el senyor Francisco Prats que era el fillastre de la mestra Doña Amparo. Ell els ensenyava labecedari, a unir les primeres lletres i a llegir una mica. Quan això ho tenien après, la canalla passava a fer classes amb Doña Amparo, al Pòsit de Pescadors. Eren les anomenades escoles nacionals, amb uns grups de canalla amplíssims, tal com va comentar Paz Gavaldà. Ella va poder estudiar fins als 16 anys, gràcies a que anava a treballar a la granja Gibert i ells es van preocupar de que tingués un mestre el marit de Doña Amparo que li pogués anar ampliant els seus coneixements.
En la zona de la Vila, Josep M. Calvo nascut lany 1940 va dir que els seus primers records descola els té amb els mestres de les escoles nacionals que impartien les classes a la plaça dEspanya a un pis situat damunt de lactual botiga Pinsos Martí, just davant de les mestres, que impartien classes per a les xiquetes. Amb 6 anys, segons va dir Calvo, va passar a ledifici de La Salle però, aquells homes amb sotana negra mespantaven molt, no magradaven i la mare em va treure i vaig anar amb el mestre Abella a la plaça. Amb aquest mestre hi va estar uns anys fins que li va tornar a tocar anar a La Salle, on va cursar els seus estudis fins que tenia 13 anys i mig, quan lescola ja sacabava. Aleshores es va posar a treballar portant un ramat de béns a pasturar per la riera. La feina la va combinar anant a repàs amb Joan Serra un mestre que no exercia fins els 17 anys.
Escoles cristianes: els "hermanos" i les "hermanes"
També a la Vila, però en làmbit de les escoles cristianes, Josep M. Siuró nascut lany 1943 va explicar que, de ben menut, com no hi havia guarderies, la canalla anava a les hermanes, a ledifici Vedruna, on hi havia els cagons. Allí, xiquets i xiquetes estaven barrejats fins que quan els xiquets feien els 6 anys, la majoria dells, anaven a La Salle. A La Salle, quan ja va ser una mica més gran, es van posar en marxa els estudis de Comerç. No hi havia res més. Estudiàvem taquigrafia, francès, etc. Els exàmens els anàvem a fer a una acadèmia privada de Barcelona. Recordo que anàvem a Barcelona, fèiem els exàmens, dinàvem al restaurant Set Portes i després fèiem un passeig en golondrina. Al darrer any, recordo que lhermano Alfonso ens deia que no calia fer Batxillerat, que amb el Comerç ja nhi havia prou per als xiquets de Cambrils. Jo, amb uns 13 anys, vaig dir als pares que volia continuar estudiant i em vaig anar a presentar al senyor Ortoneda que aleshores era alcalde i ell, per les tardes, ens feia classes als que volíem fer Batxillerat. Les classes les fèiem cada dia a lantic edifici de La Cadira. Per a mi va ser un pas molt important, el mestre Ortoneda tenia una manera de fer diferent i em motivava molt més.
Per la seva part, Salvadora Borrut (nascuda lany 1939) que vivia a la Platja va comentar que de petites pujaven a peu cap a la Vila, on estudiaven amb la senyoreta Maria Alcina que estava al costat de la senyoreta Modesta, totes dues impartien classes a la plaça dEspanya, damunt del local del Recasens. Després duns anys estudiant a la Vila, segons va explicar Borrut, van anar a repàs a la Platja, al Pòsit, amb Doña Pepita. A les escoles nacionals, tot de xiquetes. En aquella època, va aprendre una mica de francès i una mica de comerç. Va ser el temps en què van començar a arribar els primers turistes a Cambrils i, amb 14 o 15 anys, ella i la seva germana ja van deixar els estudis per posar-se a treballar al negoci familiar.