Lhistoriador cambrilenc Manel Tarés parla de la Guerra de Successió en clau cambrilenca
 |
| Xerrada a càrrec de Manel Tarés, ahir al vespre, acompanyat d'Albert Gómez de Cambrils per la Independència |
Ahir al vespre, va tenir lloc al Centre Cultural una xerrada sota el títol Cambrils i la Guerra de Successió a càrrec de lhistoriador cambrilenc i col·laborador de la Revista, Manel Tarés. Una acte més organitzat conjuntament per Cambrils per la Independència, Cambrils Actua, Casal Popular, Arran Cambrils i Òmnium Cultural dins la programació Ara és lhora!. Abans però Eugeni Capella, membre de Cambrils per la Independència va projectar un petit vídeo promocional sobre la campanya per a la captació de voluntaris que puguin destinar un matí o una tarda a preguntar a la gent com li agradaria que fos el país i la necessitat de trobar 400 entrevistadors a Cambrils per cobrir convenientment el nostre poble.
Tarés va començar la xerrada mostrant el seu descontentament per la minsa implicació de lAjuntament de Cambrils en la celebració daquest tricentenari commemoratiu, afirmava contundentment si bé la societat catalana ha sabut reaccionar, el nostre ajuntament no ho ha fet com calia i no mestranya tenint en compte els partits polítics que hi són representats.
El canonge Foix a favor dels Austriacistes
La dissertació va ser molta acurada explicant de manera molt amena els precedents de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya i la seva evolució fins a la firma del Tractat de pau dUtrecht, el setge de Barcelona de l11 de setembre de 1714 i la publicació Decret de Nova Planta, que suposà la fi de la independència política de la Corona dAragó i una dura repressió borbònica sobre el territori.
Malgrat que a Cambrils es conserva poca documentació relacionada amb aquest període històric, Tarés va voler aportar-ne alguns apunts com ara la figura del cambrilenc Andreu Foix, canonge de la catedral de Barcelona, impulsor de la construcció de lErmita de la Mare de Déu del Camí i simpatitzant de la causa austriacista a linici de la guerra. Lhistoriador local afirmava durant la xerrada que imaginava aquest personatge a les nostres terres com un instigador de la causa austriacista tot aprofitant lexcusa de la construcció de lermita. Un altre destacat austriacista relacionat amb Cambrils fou Josep Galceran de Pinós, marquès de Santa Maria de Barberà i propietari del Castell de Vilafortuny.
El pas de larxiduc Carles dÀustria per Cambrils
Cambrils, com la majoria daltres poblacions de la comarca es va unir a la causa austriacista aportant a la guerra homes, diners i provisions. Tarés va voler destacar també la figura dels germans Nebot de Riudoms, que el 27 dagost de 1705 aconseguiren el pronunciament de moltes daquestes viles. Gràcies a la condició de Cambrils com a vila reial, el nostre poble va poder assistir a les Corts presidides per larxiduc Carles el 1705, durant aquestes els catalans aconseguien entre altres coses dues aspiracions llargament demanades com era la dacabar amb el problema dels allotjaments de les tropes a cases particulars i les insaculacions, nomenaments que tornarien a ser responsabilitat de la Diputació i el Consell de Cent sempre sota la supervisió de larxiduc.
Dit de passada, Tarés va voler recordar el pas de larxiduc Carles per Cambrils quan tornava duna contraofensiva dels austríacs contra Madrid després dhaver fracassat en la seva comesa conqueridora. El rei sallotjà a la Casa de la Vila i el seu seguici a la casa annexa de Joan Homdedeu a lactual plaça de la Vila.
Altres publicacions recents
Sobre la Guerra de Successió a Cambrils, Manel Tarés ha publicat recentment un article al butlletí de lArxiu Municipal de Cambrils on parla en clau cambrilenca de molts dels detalls exposats durant la conferència. Per conèixer com va viure Cambrils la repressió borbònica posterior a la guerra de Successió podeu llegir un altre article del mateix autor a lactual edició impresa de la Revista Cambrils en venta a totes les llibreries del poble.