Joves desobedients pel futur de tot un poble
Després de les mobilitzacions nacionals i socials dels últims anys, i el missatge clar del Poble català de constituir una República catalana Independent per trencar amb lestat espanyol mitjançant un referèndum, arribem a l11s que ha de ser determinant.
La mobilització popular va empènyer al govern de Catalunya a convocar una consulta, amb data el 9 de novembre, per a decidir el futur del Principat. La resposta del govern espanyolista reaccionari de la Moncloa no es va fer esperar i dençà no han parat de repetir per activa i per passiva que aquest referèndum és il·legal i no es pot celebrar ja que trencaria amb la sacrosanta unitat dEspanya.
A mesura que ens acostem a la data i es fa patent la necessitat de desobediència amb la legalitat espanyola, saccentuen les posicions del sobiranisme català. El sobiranisme conservador representat per CIU no mostra la voluntat ni transmet la confiança de voler complir el mandat del Poble i saltar-se la legalitat antidemocràtica espanyola per complir amb la legitimitat de la voluntat democràtica catalana.
El referèndum sha de celebrar sí o sí, exercint el legítim dret de desobediència civil per garantir la llibertat. Convocar unes eleccions plebiscitàries suposaria canalitzar un procés popular fort per una via merament institucional, segrestant-lo dins de les dinàmiques partidistes i on la batuta la portarien els juristes i buròcrates posats a dit, marcant els tempos que més convinguessin a les classes dominants, contràries a la ruptura amb lestat oligàrquic espanyol del qual formen part.
Daltra banda, aquest any també ha suposat una agudització en el terreny de les lluites socials. El capitalisme salvatge, amb els diferents governs com a punta de llança, ha continuat amb el procés despoli i saqueig de la riquesa col·lectiva per transferir-la en mans de les elits econòmiques. La destrucció dels drets socials sha fet efectiva amb la permanent privatització dels sectors públics perquè els capitalistes puguin obrir nous mercats per recuperar els seus guanys a costa del benestar de la població. Per altre banda la degradació de les condicions i drets laborals ha portat a acomiadaments massius, com a les fàbriques de Panrico i Coca-Cola, gràcies a les reformes laborals i la permissivitat dels governs, lligades a lafany de lucre de les classes dominants, que aposten per un model de treball precari que els aporta més benefici.
És per aquests dos principals motius que aquest 11 de setembre la mobilització popular ha de ser massiva. En primer lloc ha dempènyer a la classe política a convocar el referèndum, allunyant-la dun nou pacte amb lestat espanyol per enfortir lautonomisme o dunes eleccions plebiscitàries. Sha de reforçar el Sí Sí deixant clara la voluntat que tenim de construir la nostra pròpia font de sobirania. Tampoc sha doblidar la dimensió de la nostra nació al complet, els Països Catalans, que ara mateix es troben en diferents graus de consciència en els diferents territoris històrics que la conformen, però en procés de canvis cap a una creixent voluntat independentista i de reunificació nacional.
En segon lloc, la mobilització popular en clau rupturista amb lestat espanyol ha de servir per assegurar i blindar els drets democràtics, polítics i socials en una nova República Independent. Les dinàmiques de mobilització i sorgiment dun poder popular organitzat gràcies al procés independentista permetran un procés constituent que assenti les bases socioeconòmiques de la República Catalana a partir de la voluntat del Poble català i no dunes classes dominants esperançades en copiar el model de la transició espanyola per garantir el seu poder.
És per això que encoratgem a la societat cambrilenca a participar en els actes del Tricentenari i de suport a l11s organitzats per diferents entitats i organitzacions, entre els quals també col·laborem i participarem. Des de Cambrils hem de demostrar que existeix una població favorable al dret a decidir, a la independència i que participarà a la V de Barcelona.
Omplim els carrers per omplir les urnes el 9n, tant en els actes del Tricentenari a Cambrils com l11 s a Barcelona.
Arran Cambrils
La mobilització popular va empènyer al govern de Catalunya a convocar una consulta, amb data el 9 de novembre, per a decidir el futur del Principat. La resposta del govern espanyolista reaccionari de la Moncloa no es va fer esperar i dençà no han parat de repetir per activa i per passiva que aquest referèndum és il·legal i no es pot celebrar ja que trencaria amb la sacrosanta unitat dEspanya.
A mesura que ens acostem a la data i es fa patent la necessitat de desobediència amb la legalitat espanyola, saccentuen les posicions del sobiranisme català. El sobiranisme conservador representat per CIU no mostra la voluntat ni transmet la confiança de voler complir el mandat del Poble i saltar-se la legalitat antidemocràtica espanyola per complir amb la legitimitat de la voluntat democràtica catalana.
El referèndum sha de celebrar sí o sí, exercint el legítim dret de desobediència civil per garantir la llibertat. Convocar unes eleccions plebiscitàries suposaria canalitzar un procés popular fort per una via merament institucional, segrestant-lo dins de les dinàmiques partidistes i on la batuta la portarien els juristes i buròcrates posats a dit, marcant els tempos que més convinguessin a les classes dominants, contràries a la ruptura amb lestat oligàrquic espanyol del qual formen part.
Daltra banda, aquest any també ha suposat una agudització en el terreny de les lluites socials. El capitalisme salvatge, amb els diferents governs com a punta de llança, ha continuat amb el procés despoli i saqueig de la riquesa col·lectiva per transferir-la en mans de les elits econòmiques. La destrucció dels drets socials sha fet efectiva amb la permanent privatització dels sectors públics perquè els capitalistes puguin obrir nous mercats per recuperar els seus guanys a costa del benestar de la població. Per altre banda la degradació de les condicions i drets laborals ha portat a acomiadaments massius, com a les fàbriques de Panrico i Coca-Cola, gràcies a les reformes laborals i la permissivitat dels governs, lligades a lafany de lucre de les classes dominants, que aposten per un model de treball precari que els aporta més benefici.
És per aquests dos principals motius que aquest 11 de setembre la mobilització popular ha de ser massiva. En primer lloc ha dempènyer a la classe política a convocar el referèndum, allunyant-la dun nou pacte amb lestat espanyol per enfortir lautonomisme o dunes eleccions plebiscitàries. Sha de reforçar el Sí Sí deixant clara la voluntat que tenim de construir la nostra pròpia font de sobirania. Tampoc sha doblidar la dimensió de la nostra nació al complet, els Països Catalans, que ara mateix es troben en diferents graus de consciència en els diferents territoris històrics que la conformen, però en procés de canvis cap a una creixent voluntat independentista i de reunificació nacional.
En segon lloc, la mobilització popular en clau rupturista amb lestat espanyol ha de servir per assegurar i blindar els drets democràtics, polítics i socials en una nova República Independent. Les dinàmiques de mobilització i sorgiment dun poder popular organitzat gràcies al procés independentista permetran un procés constituent que assenti les bases socioeconòmiques de la República Catalana a partir de la voluntat del Poble català i no dunes classes dominants esperançades en copiar el model de la transició espanyola per garantir el seu poder.
És per això que encoratgem a la societat cambrilenca a participar en els actes del Tricentenari i de suport a l11s organitzats per diferents entitats i organitzacions, entre els quals també col·laborem i participarem. Des de Cambrils hem de demostrar que existeix una població favorable al dret a decidir, a la independència i que participarà a la V de Barcelona.
Omplim els carrers per omplir les urnes el 9n, tant en els actes del Tricentenari a Cambrils com l11 s a Barcelona.
Arran Cambrils