Santiago Vidal: "Han assumit que el procés de Catalunya és imparable"
 |
| Santiago Vidal i Apel·les Carod Rovira, ahir al vespre, al Centre Cultural |
La sala dactes del Centre Cultural es va omplir de gom a gom, ahir al vespre, per escoltar la xerrada del jutge Santiago Vidal, autor del llibre Els set pecats capitals de la justícia . Lacte, organitzat per Cambrils per la Independència, la secció local de l'ANC, va ser presentat per Apel·les Carod Rovira qui, a linici, va fer una breu ressenya del llibre de Santiago Vidal. Els set pecats capitals la supèrbia, la peresa, la ira, la gola, lenveja, la cobdícia i la luxúria, un recull de nombrosos casos reals on la justícia deixa entreveure tots els seus defectes: la doctrina Parot, el cas Nóos, el tancament del diari Egunkaria, el jutge Garzón, el cas Gürtel, el cas Palau, els GAL, entre molts daltres. Amb el llibre Els set pecats capitals de la justícia, Santiago Vidal magistrat de lAudiència de Barcelona proposa un nou model de justícia per al futur de Catalunya.
"Quan trepitges un jutjat tens la sensació de retrocedir fins el segle XIX"
Després de la seva introducció, Apel·les Carod Rovira va anar plantejant una sèrie de preguntes al jutge Santiago Vidal. Per començar li va preguntar la situació actual de la justícia i com serà el futur de la justícia catalana. Vidal va explicar que sempre he pensat que una de les estructures dEstat més fàcils de muntar en una república catalana seria la judicial perquè per ben poc construïda que estigués ja seria molt millor que la que hi ha ara. Actualment, quan trepitges un jutjat tens la sensació de retrocedir fins el segle XIX tot de papers acumulats per tot arreu i expedients que sesgrogueeixen; es canvia automàticament de llengua al castellà i se succeeixen les habituals respostes de: aquí no es o vuelva usted mañana, tan típic de la burocràcia castellana. Santiago Vidal va explicar que, per construir una justícia millor cal modernitzar-la, fer-la més àgil tecnològicament, que el sistema judicial funcioni en català i que els terminis dels expedients es redueixin a un any o un any i mig (actualment la mitjana dels processos judicials triga uns 4 anys).
"A vegades, quan les lleis porten a resultats injustos shan de desobeir
El jutge Santiago Vidal també va ser preguntat per la seva crida a la desobediència civil en un hipotètic cas de bloqueig de les autoritats espanyoles per dur a terme la consulta del 9-N. En aquest punt Vidal va explicar que la desobediència no és dolenta en aquells casos que semprèn per demostrar que una llei és injusta i que cal canviar-la perquè no ho sigui. Va dir que la llei és una eina per fer justícia i cal interpretar-la i qüestionar-la, a vegades, quan les lleis porten a resultats injustos shan de desobeir.
"Han de mirar com encaren la defunció de lEstat de les autonomies"
Cal recordar que el magistrat Santiago Vidal és un dels 33 magistrats catalans signants sobre la legalitat constitucional de la consulta, l'anomenat Manifest de Jutges pel Dret a Decidir, fet públic el passat mes de febrer. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern dels jutges, els va obrir un expedient, arran d'una denúncia del sindicat Manos Limpias. Segons va apuntar Vidal, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no es posicionava sobre la consulta vam fer-ho nosaltres i vam redactar el manifest. Va ser una càrrega de dinamita per a Madrid. Vaig haver de declarar davant del Consejo General del Poder Judicial. La seva reacció va ser que ara no era el moment, que no convenia, que estem sortint de la crisi. A més, des de Madrid també han de mirar com encaren la defunció de lEstat de les autonomies: el PP vol recentralitzar i el PSOE té la intenció de fer un estat pseudofederal. El que sí és cert és que han assomit que el procés de Catalunya és imparable, però no volen que hi hagi un recolzament jurídic a la independència.
Les quatre opcions de l'Estat davant de convocatòria de consulta:
Preguntat per un procés similar, el del País Basc en lanomenat Pla Ibarretxe, quan lany 2005 sels hi va negar la possibilitat de fer una consulta, Apel·les Carod Rovira va preguntar si es podrà assolir una consulta pactada amb lEstat o bé shaurà de fer una declaració unilateral dindependència. Santiago Vidal va explicar que encara resten quatre mesos i en aquest temps poden passar moltes coses. En primer lloc ha de succeir que, entre el 20 de setembre i el 19 doctubre, el president de la Generalitat Artur Mas dacord amb el 74% dels diputats del Parlament a favor del dret a decidir hauran daprovar un Decret de Presidència per convocar oficialment la consulta del 9-N, perquè és el termini electoral que sha de fixar. Davant daquest Decret de Presidència, segons Vidal, el Govern espanyol haurà de moure peça i té quatre opcions:
1) - Fer veure que plou i continuar amb la seva campanya dient que no servirà de res. Per tant, no prohibir la consulta i tolerar-la. Si fan això, quedaran bé davant de la comunitat internacional. Si el resultat de la consulta fos insuficient dirien que ja han deixat fer-la i que la majoria ha dit 'no'. Si el resultat de la consulta fos un sí majoritari, dirien que ha estat una enquesta sense efectes jurídics.
2) Si decideixen prohibir-la, impugnarien el Decret de Presidència i hauria de ser el Tribunal Constitucional qui digués si es pot fer o no. Jo, com a jutge, vull confiar que prevalgui el dret i el seny i que el Tribunal Constitucional no ho suspengui. Si els hi tomben el recurs, tindríem una consulta tolerada, ni prohibida ni acceptada.
3) Pot passar que, entre avui i el 8 de novembre, les negociacions discretes que hi ha entre representants de Catalunya i representants de lEstat espanyol donin els seus fruits i facin cap a la famosa tercera via que jo no veig enlloc, però en política tot és possible. Si CiU manté a Duran i Lleida a Madrid, aquesta hipòtesi és possible perquè a Madrid sel coneix com el gran conseguidor. També pot ser que, després de l11-S, Rajoy cridi a Artur Mas i li accepti allò que ja va anar a reclamar loctubre de 2012, lanomenat pacte fiscal. En aquest cas, li canviarien el nom i li dirien finançament asimètric. Amb el finançament asimètric, Catalunya reduiria el dèficit al 3-4%, tindria un blindatge de competències, recaptaria els seus impostos i només enviaria a Espanya un 3 o 4%, un fet que és molt diferent a que ho recaptin ells. Catalunya tindria un blindatge en educació no entraria en vigor la llei Wert, no entraria en vigor la llei de lavortament de Gallardón, ni llei de seguretat, etc. Si aquesta proposta es concretés així, no sé quin percentatge de catalans que no tenen decidit el seu vot que representen un 20-25% de lelectorat, ho acceptarien.
4) Que no hagi cap acord ni proposta i que el Tribunal Constitucional suspengui la convocatòria del 9-N per impugnació del PP i que facin valdre larticle 155 de la Constitució amb la suspensió de lEstatut dAutonomia de Catalunya. Si passés això, lúnica alternativa seria la declaració unilateral dindependència o bé la convocatòria deleccions plebiscitàries.
Redacció de la constitució de la república catalana
Finalment, el jutge Santiago Vidal va comentar alguns detalls de la redacció de la constitució de la futura república catalana. Per què volem un nou estat? Perquè sigui millor al dara. Si hem de copiar els mateixos vicis i defectes, no val la pena. Volem un estat més just, més solidari, més net i amb una disminució de la corrupció, va dir. Vidal és un dels deu juristes que estan treballant en aquest text, per iniciativa pròpia, va afegir. Tal com va explicar ja tenen uns 67-68 articles fets i, com a màxim tindrà pocs menys de 100. Seran articles curts un paràgraf com a màxim i clars i està inspirada en quatre models: el de Suïssa, el de Noruega, el dIslàndia i el dEstats Units. Aquesta constitució tindrà quatre dades clares:
- Se suprimiran els indults
- Referèndums revocatoris: Quan algun regidor, alcalde o diputat incompleixi el programa electoral, la ciutadania podrà destituir-lo".
- Limitar la representació política de regidors, alcaldes i diputats a un màxim de dues legislatures. Sha acabat enganxar-se al càrrec i a la cadira.
- Es derogaran els aforats
Vidal va dir que el text estarà enllestit a finals de setembre i sobrirà a un debat ampli, amb la participació duns 25-30 experts en diferents àmbits i matèries. El text senllestirà a finals de desembre i es publicarà a internet on sexposarà durant 6 mesos per tal de recollir les aportacions ciutadanes.