Rosa Cañadell: "Amb la LOMCE, la llengua catalana serà una assignatura de tercera categoria"
 |
| Un moment de la xerrada, ahir a la tarda al Centre Cultural. D'esquerra a dreta: Tere Franch, Rosa Cañadell, Ramon Pladiura i Lluís Pallejà |
El Centre Cultural va acollir, ahir a la tarda, una xerrada-col·loqui adreçada a la comunitat educativa sota el títol LOMCE, i ara què?. Lacte, organitzat per la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) amb la col·laboració de la Taula de Suport a lEducació de Cambrils i Cambrils Actua, va comptar amb la presència de tres ponents: Rosa Cañadell, mestra i pedagoga; ladvocat Ramon Plandiura i el president de FAPAC Tarragona, Lluís Pallejà. Durant la xerrada, presentada per Tere Franch de la Taula de Suport a l'Educació de Cambrils, es va parlar sobre les modificacions de lactual sistema educatiu i els diferents punts daquesta reforma.
Rosa Cañadell: "Els currículums de la LOMCE són centralitzadors, ataquen a la llengua catalana i al sistema dimmersió lingüística"
Per obrir el torn dintervencions, Rosa Cañadell va centrar-se en els efectes curriculars que tindrà la LOMCE. Per començar, Cañadell va dir que, en el seu preàmbul, aquesta llei canvia el concepte deducació que es tenia fins ara i laborda des dun punt de vista centrat en leconomia i en la competitivitat. A nivell polític, segons va dir, els currículums de la LOMCE són centralitzadors, ataquen a la llengua catalana i al sistema dimmersió lingüística, que ha estat un exemple dintegració i cohesió social. Pel que fa a les matèries, hi haurà tres categories tres nivells, en què, la llengua catalana serà una assignatura de tercera categoria. Per tant, es produeix una relegació de la llengua catalana. També ho serà a nivell de contingut, perquè les comunitats autònomes amb llengua pròpia perden competències.
Si abans, el 45% del currículum era fixat des del govern central i la resta anava a càrrec dels governs autonòmics, amb la LOMCE, el 100% de les assignatures troncals vindrà definit des de Madrid. Per tant, les autonomies tindran menys competències per definir el contingut. Daltra banda, la LOMCE obliga a que el castellà sigui llengua vehicular, fet que impossibilita la immersió lingüística. Una tercera part simpartirà en català, una tercera part serà en castellà i una altra tercera part serà en anglès. Segons va apuntar Cañadell, crec que és buscar un problema on no nhi havia, perquè la immersió lingüística havia tingut èxit. Els alumnes catalans sortien amb un nivell de castellà exactament igual que els de la resta de lEstat i era una demostració que sortien plenament bilingües. El català era un element de cohesió social.
"Continguts retrògrads, una llei que segrega i amb un major control ideològic"
Quant als continguts que marca la LOMCE, Cañadell els va definir com a retrògrads amb girs per satisfer les demandes de lEsglésia. També perden pes assignatures com lart, la plàstica, la música o la filosofia en favor daltres de caràcter emprenedor. A nivell social, segons Cañadell, la llei segrega perquè obre portes de sortida del sistema, però dificulta lentrada. Lalumnat amb dificultats tindrà més dificultats per salvar els obstacles. La reforma també suposarà, segons Cañadell, un major control ideològic. Shauran de fer una sèrie de revàlides que impediran passar detapa si no se superen. Aquestes revàlides es prepararan des de Madrid i els alumnes sho jugaran tot a una prova, per tant, serà totalment antipedagògic. A més, amb les revàlides hi haurà un major control dels continguts. Més que mai, es marcarà als professors allò que sha densenyar per tal que els alumnes superin les proves. També serviran com a clau de pas, en funció de loferta i la demanda cap a cicles superiors. Serà una clau de pas, per posar filtres, on la comunitat educativa ni la Generalitat tindran competències. El contingut es basarà en unes competències bàsiques molt discutibles. Un invent per devaluar leducació acotant-la als aprenentatges mínims dels alumnes enfocats cap al món empresarial, donant com a resultat una mà dobra barata, flexible, adaptable i sumisa. Aquests seran els llocs de treball del futur.
Ramon Plandiura: "Envaeix les competències de les autonomies i capgira el sistema educatiu de les comunitats amb llengua pròpia"
Per la seva part, ladvocat Ramon Plandiura va parlar sobre si la llei té elements anticonstitucionals. A linici de la seva intervenció, Plandiura va deixar clar que els efectes de laplicació de la llei es començaran a notar a partir del curs 2014-2015. També, com apunt, ladvocat va referir-se a daltres lleis contextuals que també shan aprovat des del govern central actual que també estan relacionades amb la reforma de la llei deducació. En aquest punt, va anomenar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de lAdministració Local (LRSAL), que minva de competències i de recursos econòmics als ajuntaments en matèria educativa.
Pel que fa a la LOMCE, Plandiura va dir que és una llei "molt contestada". Moltes comunitats autònomes han presentat recursos al Tribunal Constitucional perquè envaeix les competències de les autonomies, perquè capgira el sistema educatiu en aquelles comunitats amb llengua pròpia, perquè buida de contingut el consell escolar de cada centre, perquè laccés a la universitat serà un focus de desigualtat, perquè promou la segregació per sexe i perquè al ser una llei orgànica (LOMCE - Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) toca lleis i llibertats del sistema educatiu.
Quant al desplegament de la llei, Plandiura va explicar que el ministre Wert té molta pressa en desplegar-la, fer-ho de manera ràpida per si es produeix un canvi de govern, ja estarà rodada. Ara només shan desplegat dos reials decrets: un del currículum de Primària i un altre de la Formació Professional Bàsica. Els Reials Decrets que estan en marxa i que saniran desplegant són els daccés a la universitat; també es regularan els cursos de formació dels directors (controlats des de lEstat); es fomentarà lescola privada per si lescola pública no satisfà les necessitats de l'alumne en llengua castellana; safegiran nous títols de FP i es regularan els currículums dESO i de Batxillerat, segons va explicar Plandiura. A més, la llei es carrega les competències de les comunitats autònomes, lautonomia dels centres, lautonomia dels docents i el dret daprendre dels alumnes.
Lluís Pallejà: "És un intent per dinamitar la participació de les famílies"
Finalment, el president de FAPAC Tarragona, Lluís Pallejà, va explicar que la LOMCE soscava darrel la participació de les famílies: només hi seran i a mode consultiu. Per tant, és un intent per dinamitar la participació de les famílies. Si no tenen opinió decisòria, doncs ja no tindrà sentit. Per tant, si el consell escolar queda buit de contingut, la LOMCE incideix en la participació de les famílies. La nova llei és un atac a lescola pública, un atac a la immersió lingüística, és una llei centralista i espanyolista, té moltes sortides del sistema i pocs camins de retorn.