El cambrilenc Pere Navarro explica l'evolució fonètica del llatí al català
 |
| Pere Navarro en un moment de la seva xerrada, ahir al vespre al Centre Cultural |
La sala dactes del Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència DAugustus a agost: levolució fonètica del llatí al català, a càrrec del cambrilenc Pere Navarro, professor de Filologia Catalana de la URV. Lacte semmarcava en la programació del Dia Internacional dels Museus i Tarraco Viva 2014.
Durant la seva xerrada, Navarro va explicar duna manera molt didàctica levolució del llatí clàssic cap a les llengües romàniques com per exemple el català. Un llatí clàssic que se situa entre el segle III abans de Crist i el segle III després de Crist. Aleshores, les classes populars, que no sabien ni llegir ni escriure, són les que van anar forjant les diferents variants segons la zona geogràfica on vivien i també pel contacte amb d'altres llengües. Segons va comentar Navarro, actualment el llatí encara és viu a nivell escrit, però no a nivell oral. De fet, és la llengua oficial del Vaticà a nivell escrit. En un moment de la història, tal com va dir, el llatí escrit i el llatí parlat es van començar a diferenciar i a separar, justament per les variants que sanaven introduint des de les classes populars.
En una de les qüestions en les que va incidir Navarro va ser en levolució de les vocals des del llatí col·loquial fins al català, tenint en compte la situació geogràfica dels parlants. Per exemple, durant lEdat Mitjana, el Camp de Tarragona era territori dels musulmans, mentre que el català començava més amunt del riu Llobregat. Durant tota la seva intervenció, el cambrilenc va anar posant diferents exemples, tot fent la seva corresponent pronunciació fonètica. També va explicar el procés de pèrdua dalgunes lletres i les modificacions que van patir les paraules en levolució del llatí. Un daquests casos es troba en la paraula feria que es diu igual en llatí i en el castellà actual, mentre que en català es produeix una modificació en les vocals i en resulta el mot fira, mentre que en portuguès o en gallec levolució fonètica dóna la paraula feira.
En tot aquest procés també hi van intervindre daltres llengües fins a configurar cadascuna de les noves llengües, que ja es podien considerar com a tal a partir del segle VIII.