Ramon Reixach: "Les confraries, que neixen al segle XVII, són uns clubs doració i dagermanament per fer una comunitat espiritual més intensa"
 |
| Imatge de la xerrada a càrrec de Ramon Reixach, el passat divendres al vespre, acompanyat de Fina Mestres |
El passat divendres al vespre, al Centre Cultural, tenia lloc la conferència commemorativa dels 200 anys de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors titulada Els orígens de les confraries i les congregacions de seglars a Catalunya: una vivència in/actual afirmativa a càrrec del mataroní Ramon Reixach i Puig, doctor en història i llicenciat en economia. La presidenta de la Confraria, Fina Mestres, va ser lencarregada de presentar lacte.
Segons va explicar Reixach a revistacambrils.cat, les confraries com la de la Mare de Déu dels Dolors neixen cap al segle XVII. Alguns capellans, juntament amb els feligresos, no només volen dir missa i prou, sinó que també volen tenir una vida espiritual més intensa i dun major acompanyament. Es creen aquestes confraries que es troben cada setmana, passen el rosari junts o quan arriba la Setmana Santa preparen la Quaresma junts. Són com uns clubs doració i dagermanament per fer una comunitat espiritual més intensa, de formació, de germanor, de compartir els moments de pregària i també de les festes. A més, gairebé totes les confraries tenen la seva vessant social, com unes mútues, perquè quan algun confrare estava malalt també lajudaven a pagar les medicines.
Reforme del clergat parroquial a partir del Concili de Trento
Sobre lorigen daquestes confraries i congregacions, al segle XVII, Reixach va comentar que sorgeixen arran del Concili de Trento. Un concili en què, per un costat, es demanava als bisbes que fossin gent apostòlica que es preocupés pels bisbats. Per altra banda, la següent fase va ser que els mossens no fossin daquells que se'n deien de missa y olla, és a dir, de fer missa, menjar i prou, sinó que es va promoure una reforma a través de Felip Neri que diu que els mossens han de tenir una vida apostòlica cada dia, estar a la parròquia, fer catequesi, anar amb la canalla, estar amb la gent gran. Aquesta reforma del clergat parroquial es va estenent i la gent comença a seguir aquest tipus de mossens que són els que hi ha darrere de les congregacions, aquells que assumeixen un compromís amb la gent.
La solidesa daquests grups la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors compleix enguany dos segles dhistòria, segons Reixach, es dóna per uns fonaments molt sòlids. Aquestes confraries són molt humanes, perquè ens necessitem els uns als altres. Han durat tant perquè van en el fonament de la persona, la gent vol estar junta, la gent es necessita. Ara tenim una societat molt individualista, però això no és gaire natural. Quan més sols estem, més psiquiatres i més depressions. Les confraries tot ho entenien a la idea que havien destar els uns amb els altres i això ha arribat fins fa 30 o 40 anys. Ara, aquests grups estan més en crisi, perquè aquesta societat és de bojos. Per tant, són la medicina per combatre-ho. La naturalesa de la persona és social i com que són associacions catòliques són per viure la fe en comunitat i junts.