L'escriptora reusenca Coia Valls presenta la seva novel·la "La cuinera", una història de somnis amb rerefons gastronòmic
 |
| Coia Valls, acompanyada de Rosa M. Fusté, ahir en la presentació del llibre al Centre Cultural |
L'escriptora reusenca Coia Valls presentava, ahir al vespre al Centre Cultural, la seva darrera novel·la titulada "La cuinera". Aquest acte, presentat per la bibliotecària Rosa M. Fusté, servia per encetar la programació del Dies de Llibres a Cambrils d'enguany. A l'inici de l'acte i, per obrir boca, es va projectar un muntatge audiovisual amb imatges d'elements arquitectònics i detalls que recorden la Barcelona del segle XVIII època en què està ambientada la novel·la, així com la banda sonora que acompanya l'obra que, tal com va explicar la mateixa autora, és obra del seu amic, el músic Chema Orobitg.
La quarta novel·la de Coia Valls
"La cuinera" és la quarta novel·la de Coia Valls, després de "La princesa de Jade" (2010), obra amb la que guanyava el premi Néstor Luján de novel·la històrica 2010; "El mercader" (2012), que parla de la Barcelona del segle XIV i que va merèixer el Premi dels Lectors de LIlla dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas dIncendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques. Tots tres per votació popular. L'any passat, l'autora reusenca també passava per Cambrils per presentar la seva tercera obra "Les torres del cel" (2013), on recrea la fundació del Monestir de Montserrat a començaments del segle XI. En aquest quart treball, Valls torna a la novel·la històrica i ho fa de la mà d'una jove protagonista, la Constança Clavé, de setze anys, que es veu oblidada a deixar la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a la Barcelona de 1771 i reunir-se amb els seus avis. La cuinera viatja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la ciutat, la Constança somia convertir-se algun dia en una gran cuinera. Tot plegat, una novel·la de somnis amb un rerefons molt gastronòmic.
Una història de la Barcelona del segle XVIII
Tal com va explicar Coia Valls, la idea d'una protagonista cuinera va sorgir com a homenatge a les dones. "Per a mi, la cuina és un acte d'amor i un acte de compartir. Un espai de llibertat de les dones, on trobar-se i parlar de les seves coses, on mares, filles i àvies han pogut aprendre juntes. Un lloc on s'hi coïen moltes coses a banda del menjar. El personatge de la Constança és una dona ambiciosa, intel·ligent, molt tossuda i que sap mantenir-se en un segon terme per després donar el salt". Sobre la tria de l'època, la Barcelona del segle XVIII, Valls va comentar que "l'última part del segle XVIII va ser una època molt interessant, amb la Il·lustració i els aires de llibertat que venien de la veïna França. Aleshores es construïen molts castells i va ser una època de gran revolució en la cuina".