Doctor Josep Gumà: "La carrera cap a la curació del càncer és de fons i de paciència"
 |
| El doctor Gumà va oferir una xerrada, ahir al vespre, al centre Les Basses |
El centre Les Basses va acollir, ahir al vespre, la conferència titulada El tractament del càncer: don venim, on som i on anem?, a càrrec del doctor Josep Gumà Padró, Director de lInstitut dOncologia de la Catalunya Sud de lHospital Universitari Sant Joan de Reus i professor associat del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV. Lacte, organitzat per lAntena del Coneixement de la URV, semmarcava dins del Dia Mundial de la lluita contra el càncer. La conferència, que va omplir de gom a gom la sala dactes del centre, va tenir un caràcter molt amè, molt didàctic i molt entenedor. El doctor Gumà va fer un repàs històric sobre levolució dels tractaments de lluita contra el càncer i va explicar en quins moments es troba actualment la investigació.
Els inicis de la radioteràpia, 120 anys enrere
El doctor Josep Gumà es va remuntar als inicis de la radioteràpia, 120 anys enrere. Antigament, segons va dir, els sistemes eren més rudimentaris i més agressius. Un exemple daixò era la bomba de cobalt, que constava duna font radioactiva. Actualment, tal com va dir el doctor Gumà, saplica més energia sense necessitat de cremar la pell. Arribem més al fons, es va al mil·límetre, donant la màxima dosi, cremant menys els teixits del voltant i afinant al màxim.
"La quimioteràpia ha curat molta gent de càncer, però té uns efectes secundaris importants"
Quant als tractaments de quimioteràpia, el doctor va dir que aquesta té una premsa bona i dolenta. La quimioteràpia ha curat molta gent de càncer, però té uns efectes secundaris importants. La quimio mata les cèl·lules que sestan dividint, mata les del càncer, però també mata les cèl·lules bones, les de la sang baixen les defenses, les del cabell provoca la pèrdua de cabell, en alguns casos, i també pot afectar a la boca produint-se llagues. En aquest punt, el doctor va explicar que el primer tractament de quimioteràpia es va descobrir per casualitat. En van fumigar les trinxeres de la I Guerra Mundial amb gas mostassa. Es va comprovar que aquest gas feia baixar les defenses, reduïa els ganglis dels soldats amb limfomes i sels hi reduïen els tumors. Es va investigar fins a la II Guerra Mundial, tractant limfomes amb petites dosis de gas mostassa, va explicar.
Si una cèl·lula es desprèn i va a la sang, es pot estendre i pot produir metàstasi"
Sobre la quimioteràpia, el doctor Gumà va explicar que, sovint sutilitza com a tractament complementari: si una cèl·lula es desprèn i va a la sang, es pot estendre i pot produir metàstasi. A vegades es fan aquests tractament per si de cas. És a dir, si hi ha alguna cèl·lula que es queda o poques cèl·lules, la quimio les pot mata i es millora el pronòstic. Hi ha alguns tumors que són més propicis a provocar metàstasi, com per exemple el càncer de pàncrees o el de pulmó.
Tractaments hormonals
Daltra banda, el doctor va explicar que hi ha alguns tumors que són hormonosensibles. És el cas dalguns càncers de mama i molts càncers de pròstata. En ambdós casos, es realitzen tractaments hormonals amb les respectives hormones femenines i masculines perquè no actuïn sobre el tumor i el facin créixer. Segons va dir, antigament, amb el càncer de mama extirpaven els ovaris quirúrgicament i, actualment, es realitzen tractaments hormonals. En el cas masculí del càncer de pròstata, antigament es feia una castració dels testicles que, en el seu temps, va evitar molts tumors. Actualment, es realitzen tractaments hormonals amb andrògens, que és lhormona masculina.
"En això està la investigació, treballar en fàrmacs per trencar la resistència tumoral"
El doctor Gumà va explicar que, avui en dia, els medicaments senfoquen més a les cèl·lules tumorals i no a la resta. Per créixer, les cèl·lules de càncer han de tenir vasos sanguinis i, de fet, en fabriquen de nous per retroalimentar-se i multiplicar-se. Quan les cèl·lules muten i canvien per factors com el tabac, el sol, etc. es tornen boges i comencen a créixer. La cèl·lula és com un ou, al rovell hi ha lADN, mentre que a la membrana hi ha els receptors. La divisió de les cèl·lules no té fre. Hi ha medicaments que es posen dins de la membrana cel·lular i eviten la divisió. Medicaments que tallen els cables de connexió entre les cèl·lues per evitar la multiplicació, medicaments que eviten que els tumors fabriquin nous vasos sanguinis per créixer. Hi ha hagut grans avenços pel tractament del càncer. Hi ha diferents medicaments, perquè cada tumor és diferent. De fet, alguns tumors es fan resistents als medicaments. En això està la investigació, treballar en fàrmacs per trencar la resistència tumoral. Tot això és molt car, requereix molta investigació i molta inversió. Cal dir que la indústria farmacèutica treballa pel malalt però també per a la seva butxaca.
"En molts casos, diem: et moriràs amb el tumor, però no del tumor
Actualment, segons va dir Gumà, operem millor i més precís, irradiem millor, evitem alimentar els tumors o fer-los crònics. En molts casos, diem: et moriràs amb el tumor, però no del tumor. Hi ha tumors que es 'cronifiquen', que estan controlats i fem que siguin menys tòxics. Molts, es tracten amb pastilles, combinant quimioteràpia, tractaments hormonals i, cada cosa, va sumant. Tota pedreta fa marge. La carrera cap a la curació del càncer és de fons i de paciència.
Els fumadors tenen un 20% més de patir càncer
Daltra banda, durant tota la xerrada, el doctor va insistir en no fumar per evitar el risc de patir càncer. Segons va dir, els fumadors tenen un 20% més de patir càncer que els no fumadors. De fet, el 90% del casos de càncer de pulmó afecta a persones fumadores.
El doctor també va apuntar els actuals percentatges de curació en els diferents càncers. Va explicar que, actualment, el càncer de mama es cura en el 85% dels casos. Sha aconseguit que, amb les mamografies preventives, aquesta xifra hagi pujat un 30% en els darrers anys. El càncer de pulmó té un percentatge de curació del 15%, mentre que el càncer de testicles es cura en pràcticament tots els casos.
Es vol implantar la prova de sang oculta en femta per detectar precoçment el càncer de colon
Quant al càncer de colon el percentatge de curació està en un 60%, el doctor Gumà va dir que, aquest sempre comença amb un pòlip que, inicialment, pot ser benigne però pot desembocar en un càncer. Per detectar-ho en una fase inicial, el doctor Gumà va dir que, hi ha la prova de sang oculta en femta. Es vol fer però diuen que no hi ha diners. Cal dir que aquesta prova costa 3 euros. És un prova senzilla que permetria fer la detecció i, posteriorment, passar a fer una prova de colonoscòpia. Aquesta prevenció suposaria un gran estalvi a llarg termini, salvaríem vides i sevitarien operacions. Aquesta prova ja hauria destar implantada com les mamografies. De fet, ha arrencat a lEbre i, ara es vol implantar al Baix Camp i a lAlt Camp. Des de Reus, seguim investigant amb daltres centres. Fer de metge, es explicar i escoltar els malalts. Que mai la ciència ens faci perdre la humanitat en el tractament del càncer.