Yolanda Pérez (cooperant de la Fundació Vicente Ferrer): "A l'Índia perds totalment el sentit de la individualitat"
 |
| Un moment de la xerrada, ahir a la tarda al centre Les Basses, a càrrec de Yolanda Pérez i Landy Dodem |
El Banc del Temps de Cambrils va organitzar, ahir a la tarda al centre les Basses, una xerrada sobre el treball solidari que fa la Fundació Vicente Ferrer a lÍndia. L'acte va anar a càrrec de dues cooperants cambrilenques que han treballat en aquest país, Yolanda Pérez i Rosa Maria Roca, les quals van estar acompanyades pel primer nen apadrinat per l'organització, Landy Dodem.
A l'inici de l'acte, es va projectar un vídeo amb imatges sobre les zones d'actuació de la Fundació Vicente Ferrer, així com els diferents projectes que s'han dut a terme. A continuació, Yolanda Pérez va explicar la seva experiència personal que es va iniciar amb l'apadrinament d'una nena índia: "el fet d'apadrinar una nena ha cobrat molt sentit per a mi. Vaig viatjar a l'Índia per conèixer-la i per treballar amb la Fundació. A l'Índia hi ha instaurada una societat patriarcal, on la dona està infravalorada pels pares i marits i els seus drets són molt vulnerables. La Fundació Vicente Ferrer treballa en grups dins de la comunitat i ajuda les dones a fer-se valdre i a fer valdre els seus drets".
Pérez va explicar que, a la seva arribada a l'Índia, la Fundació fa una ruta turística que passa pels llocs on han treballat i s'ensenyen els hospitals, les maternitats, les escoles, els pous i els cultius que s'han posat en marxa. "Vaig quedar molt impressionada. De fet, l'aportació que jo faig a la meva nena apadrinada és de 18 euros al mes i amb aquesta quantitat se'n beneficia tota la comunitat i, especialment, les castes més baixes: els dalits i els intocables. Pel meu currículum, a la Fundació em van triar per a ser professora d'art de nenes discapacitades intel·lectualment. Les noies treballen en uns tallers i, des de la Fundació se'ls paga uns diners a través d'una cartilla per tal que es puguin pagar la dot i casar-se. A l'Índia perds totalment el sentit de la individualitat", va dir. En la seva intervenció, Yolanda Pérez també va explicar que va tenir la sort de conèixer Vicente Ferrer, el qual va definir-lo com "un home de converses profundes, molt trapella i simpàtic".
El primer nen apadrinat de la Fundació Vicente Ferrer
Per la seva part, Lancy Dodem va ser el primer nen apadrinat per l'organització. Actualment té 35 anys i és del districte dAnantapur, al sud de lÍndia. Les seves dues germanes petites, Martha i Theresa, van néixer al primer hospital que la Fundació va construir a Anantapur. Els pares de Lancy van trobar feina al campus central de la Fundació Vicente Ferrer-Rural Development Trust (FVF-RDT); ell com a conductor i ella coma cuinera. Amb la mort del seu pare, Vicente Ferrer va acollir a Lancy i a les seves germanes sota la seva protecció, motiu pel qual es considera el primer nen apadrinat per la Fundació.
Des de l'any 2001, Lancy Dodem viu a Barcelona i forma part del Departament de Comunicació de lOficina Central, com a tècnic de sensibilització. Realitza conferències i xerrades a centres educatius, representa a la Fundació Vicente Ferrer en actes destinats a recaptar fons, recollides de premis i un llarg etcètera. Al desembre de 2013 va publicar el seu primer llibre "Mi viaje al Norte", en el qual explica les anècdotes dun viatge que comença a Anantapur, on va néixer i van transcórrer els primers anys de la seva vida al costat de Vicente Ferrer, fins a la seva arribada a la ciutat de Barcelona, on actualment treballa i ha creat la seva nova llar.