Dos religiosos vinculats amb Cambrils seran beatificats aquest proper diumenge a Tarragona
 | |
| Cartell de la beatificació que es farà a Tarragona aquest diumenge |
Mossèn Isidre Fàbregas era el mossèn de la parròquia de Santa Maria en el moment d'esclatar la Guerra Civil, el juliol de l'any 1936. En un primer moment es va refugiar en una casa de Cambrils i, dies més tard, ho va fer al Mas d'en Puig, a Vilafortuny. Un dia, quan sortia del mas per anar a Vila-seca, va ser detingut i portat al vaixell-presó Riu Segre de Tarragona. Cap a finals d'agost d'aquell any el van treure del vaixell juntament amb sis germans de la Salle i sis joves de Solivella, els van fer pujar a un camió i a prop de Vila-seca van ser afusellats. Tal i com s'explica en la cronologia que ha aparegut en aquestes beatificacions, abans de ser afusellat, mossèn Isidre Fàbregas va ser salvatgement torturat. Mossèn Isidre i els sis germans de la Salle van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Reus.
D'altra banda, mossèn Jeroni Fàbregas, rector de Vilabella, havia pogut escapar de la persecució i després d'un temps va ser cridat a files. Essent soldat, estava instal·lat al mas d'en Puig, ja que en aquella època Cambrils es trobava en segona línia del front i tenia destacaments de soldats i de les brigades internacionals a la zona de Vilafortuny. A més, la Casa Sant Josep era un hospital de sang. Va ser en motiu de la celebració de la nit de Nadal i de cap d'any del 1938 que un soldat que hi havia participat va escriure una carta als seus pares explicant-ho. La carta va ser interceptada pels comandaments i és així com es va descobrir Mossèn Jeroni Fàbregas que va ser detingut i afusellat el 19 de gener del 1939 al Pla de Manlleu (Aiguamúrcia)
Rebuig polític a les beatificacions
Aquest acte de beatificació ha estat criticat per diverses formacions polítiques. A finals de setembre, el Consell Comarcal del Tarragonès va debatre una moció crítica contra aquestes beatificacions. La moció, presentada per la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat, considera les beatificacions massives del 13 doctubre com un acte polític de la jerarquia eclesiàstica, i no pas com una cerimònia religiosa. Aquesta moció va ser assumida pels grups comarcals dICV-EUiA-E i ERC. En el moment de la votació, el PSC també shi va manifestar a favor.
La moció reclama que no es destinin diners públics per a les beatificacions, i que cap càrrec polític hi assisteixi en representació de les institucions públiques on pertany, per considerar que sestableix una distinció inadequada entre les víctimes de la guerra civil i se nhonora unes oblidant-ne unes altres, amb finalitats no religioses sinó polítiques, dacord amb la línia de lactual jerarquia eclesiàstica.
Finalment, els vots de CiU i el PP van impedir que saprovés el text. El resultat de la votació va estar de 13 vots a favor (PSC, ICV-EUIA-E i ERC; i 18 en contra (CiU i PP).
D'altra banda, lEsquerra Independentista a les Comarques del Camp també va emetre un comunicat de rebutja i condemna a la beatificació massiva dels mártires del siglo XX en España, organitzada per la Conferència Episcopal Espanyola. Des de lEsquerra Independentista consideren aquest acte, en si mateix, "un insult a la recuperació de la memòria històrica i un acte que implícitament reforça i legitima lespanyolisme més violent, intolerant i hereu del franquisme. Un insult a la memòria de totes les persones que van morir assassinades pel franquisme i que encara jeuen anònimament en fosses comunes; uns crims que van ser recolzats per lEsglésia Catòlica colpista, i pels que encara no ha demanat perdó". En la mateixa línia denuncien la coincidència intencionada amb la celebració del dia de la hispanidad i la raza i a més a més en terres catalanes donat el context polític actual i mostren el rebuig a la presència d'autoritats catalanes a aquest acte