Jaume Bosch (ICV-EUiA): "El 'no' del Tribunal Constitucional a l'Estatut va moure el punt de gravetat del catalanisme"
 |
| Un moment de la conferència a càrrec de Jaume Bosch, a la dreta, i Antoni Manyanós a l'esquerra de la imatge |
El Centre Cultural va acollir, ahir a la tarda, la presentació del llibre De lEstatut a lAutodeterminació del diputat dICV-EUiA, Jaume Bosch. Lacte, organitzat per la Fundació Nous Horitzons, va ser presentat per Antoni Manyanós.
Jaume Bosch va fer una exposició molt entenedora i didàctica on va exposar les principals claus que expliquen el moment que viu actualment Catalunya i la seva relació amb Espanya. Bosch va fer un repàs al passat per entendre el present. De fet, ell va viure en primera persona el període que descriu al llibre, ja que va ser ponent de lEstatut al Parlament i va participar activament a Madrid en les negociacions amb el govern espanyol. Aquest procés es remunta a finals de lany 2003 quan, segons va explicar Bosch, quatre forces polítiques del Parlament català CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA van acordar que calia tirar endavant un nou Estatut per a Catalunya. El propi president Pasqual Maragall animava a fer un Estatut agosarat i ambiciós, però quan anàvem al Congrés, el PSOE sempre intentava rebaixar i frenar les aspiracions de lEstatut. Aleshores, Alfredo Pérez Rubalcaba presidia la comissió de negociació i, es donava el fet significatiu que, a Madrid, el PSC no sabia a quina banda de la taula estava. El PSC va desaparèixer del mapa i va perdre el seu paper malgrat que presidia la Generalitat. No va assumir el paper de força nacional catalana, va explicar Bosch.
"El que vota el poble és sagrat i no es pot anul·lar"
El text de lEstatut, tal com va recordar Bosch, va rebre un 70% del vot favorable del poble català en referèndum, lany 2006, però el PP no ho va acceptar i va portar-ho fins al Tribunal Constitucional. El que era el Defensor del Pueblo Enrique Múgica també va presentar un recurs contra lEstatut. No va ser fins a lany 2010 quan va arribar la sentència del Tribunal Constitucional, que va anul·lar diferents articles i es va carregar el moll de los de lEstatut, segons Bosch. Va qüestionar la definició de nació, va qüestionar la llengua, va qüestionar les competències i va desactivar tot el que lhavia motivat. El Tribunal Constitucional es va carregar el que havia votat el poble i això va suposar un xoc de legitimitats, perquè el que vota el poble és sagrat i no es pot anul·lar. Fruit de la sentència del Tribunal Constitucional, el juliol de 2010 es va convocar la primera gran manifestació popular a Barcelona. Després daixò, a Madrid es pensaven que baixaria el suflé, però sequivocaven. Van pensar que no tenia importància, però va ser duna gravetat profunda. El govern de lEstat va accentuar la visió centralista i, amb largument de la crisi va intentar recuperar competències i va iniciar-se un atac brutal contra la llengua catalana. Tot plegat, va accentuar el sentiment de la gent que va esclatar el setembre de 2012 amb la manifestació de la Diada.
"El no del Tribunal Constitucional va moure el punt de gravetat del catalanisme"
Segons va apuntar Jaume Bosch, fins a lany 2010 la reivindicació era: Volem lEstatut!, però el no del Tribunal Constitucional va moure el punt de gravetat del catalanisme i, la reivindicació ja no va ser lEstatut, sinó que la gent es va començar a moure per exercir el seu dret a decidir i per constituir un estat propi. És la gent, la societat civil, la que porta la veu cantant, a través de lANC, i no són els partits els que porten la batuta. Alguns es ressituen i daltres no saben on són com és el cas del PSC. La societat civil ha continuat movent-se i el cas més recent el tenim amb la Via Catalana, aquesta passada Diada.
L'exemple del Quebec
En una altra part del llibre, Jaume Bosch parla del dret a lautodeterminació, és a dir, Catalunya vol decidir si vol ser independent o no duna manera democràtica, va explicar Bosch. En aquest punt, el diputat dICV-EUiA va comentar que, posar lexemple de lenfonsament de la URSS i laparició de nous països com Lituània, Estònia, Letònia o el conflicte dels Balcans no són el nostre model, tot i que ens hi podem fixar des del punt de vista jurídic. Els nostres models dels quals hem daprendre són Escòcia (Regne Unit) i el Quebec (Canadà). Per un costat, el Canadà és un estat federal, però el Quebec se sent nació. En dos referèndums, la gent ha votat no, però el govern del Canadà no els hi han prohibit. El dret de marxar no hi és a la Constitució canadenca, però si el Quebec votés sí, el Canadà ho hauria de negociar. En aquest cas, Canadà no vol que el Quebec sindependitzi i per això vol apaivagar-ho amb una sèrie de millores com el dèficit fiscal, millorant la protecció del francès, amb la presència directa del Quebec a la UNESCO, etcètera. Per tant, el Canadà està actuant duna forma intel·ligent i democràtica, tractant-los millor, perquè no marxin.
L'exemple d'Escòcia
Per altra banda, Jaume Bosch també va plantejar el cas dEscòcia al Regne Unit i la hipotètica sortida de la Unió Europea en cas dindependència. Bosch va apuntar que el govern britànic ha fet una llei que transfereix la competència a Escòcia per tal que puguin fer un referèndum. El Regne Unit no vol que Escòcia sigui independent, però si els escocesos ho volen fer, els hi han de facilitar. Quina diferència, noi!, va explicar. En aquest cas, Bosch va referir-se al cap del Partit Nacional Escocès Alex Salmond que està explicant a la seva gent que en cas que el referèndum que sha de fer el setembre de 2014 surti sí, encara hauran de passar dos anys, com a mínim, per pactar la independència amb el Regne Unit i amb la Unió Europea, perquè és un tema molt llarg i complex. Per tant, segons Bosch, quan Rajoy i el PP diuen que el marc legal espanyol és diferent al britànic estant mentint! Tot plegat és un problema de voluntat política. Catedràtics experts en dret constitucional expliquen que el referèndum es podria fer a Catalunya, sense la necessitat de modificar la Constitució. Si el govern central no vol no es podria fer, però si vol sí es podria fer.