Cambrils rep la Flama del Canigó en un ambient més reivindicatiu que mai
 |
| La Flama del Canigó va recórrer els carrers de Cambrils portat pels representants de diferents entitats locals |
La Flama del Canigó, símbol de la unitat dels Països Catalans, va arribar de nou a Cambrils la tarda abans de Sant Joan, on ha tingut una rebuda multitudinària i més reivindicativa que mai. La festa, enguany, ha tingut una participació més alta que en les anteriors edicions, en part facilitat pel canvi de recorregut de la flama pels carrers de Cambrils.
El Ball de Diables els Cagarrieres van ser els encarregats d'anar a recollir la flama a Reus i de traslladar-la a Cambrils. El pàrquing del costat de l'Ateneu Juvenil va ser el lloc d'arribada i del primer relleu, a mans dels membres del Club d'Atletisme Cambrils que van fer arribar la flama des d'aquest punt fins al davant del port, on esperaven la representació de la resta de les entitats participants. Un cop la flama va arribar a l'alçada de les Escales Reials, es va posar en marxa el seguici, encapçalat per la torxa amb la flama, que va recórrer una part de la façana del port i va enfilar cap a la plaça de mossèn Batalla i cap a l'avinguda dels Països Catalans fins arribar a la plaça de l'Ajuntament. L'alcaldessa va rebre als portadors de la flama i tot seguit, el regidor de Festes va llegir el manifest d'enguany. A continuació, els representants de les diferents entitats participants a l'acte, van encendre una torxa amb la qual, tots junts, van encendre la foguerada de la plaça de l'Ajuntament.
L'acte es va cloure amb una encesa a càrrec del Ball de Diables, una ballada de sardanes amb la cobla Cossetània i el repartiment de coca i beguda per als assistents, que van omplir la plaça de l'Ajuntament.
"Espanya continua amb l'urc del vencedor i no para de vexar-nos com a poble sempre que pot"
El missatge de la Flama del Canigó d'enguany ha estat escrit per Antoni Pladevall i Font, capellà i historiador, membre de l'Institut d'Estudis Catalans. El missatge recordava el naixement d'aquesta tradició, l'any 1955, amb una petita flama portada des de la cripta de Sant Martí del Canigó al cim més alt d'aquesta muntanya per encendre una foguera, a la Catalunya Nord. La iniciativa va ser "d'uns bons catalans del nord" que volien que cada any s'encengués la foguera "com un far d'orientació que unís els catalans d'una i altra part del Pirineu, separats en mala hora". El missatge, després de repassar els principals trets d'aquesta tradició, recordava el moment actual, "vigília del tercer centenari del 1714, any en que un rancorós rei d'Espanya ens va prendre les llibertats i ens va vincular, com a colònia conquerida, al decadent carro del regne espanyol, greuge que mai ha volgut reparar. Espanya continua amb l'urc del vencedor i no para de vexar-nos com a poble sempre que pot. No perdona que vulguem continua sentint-nos poble lliure. Per això hem de continuar units i disposats a lluitar i a treure forces de flaquesa per exigir el que per dret ens pertoca."
Després de la lectura del manifest, així com en determinats moments del recorregut de la flama, es van poder sentir crits a favor de la Independència.