El Centre Cultural acull la presentació del llibre "El llegat dels filisteus" de Margarida Aritzeta
 | |
| Margarida Aritzeta i Jordi Fargas ahir en la presentació del llibre al Centre Cultural |
La història se situa a finals de gener de l'any 2004 i acaba el 14 de març del mateix any, coincidint amb les eleccions generals a l'Estat espanyol, passant pels atemptats de l'11-M a Madrid, moment que, segons l'autora, té un significat molt important en la novel·la.
Durant aquests dies es desencadena el cas Carod, arrel del fet que surt a la llum l'entrevista que va mantenir amb ETA a Perpinyà el que en aquell moment era el conseller en cap de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira. L'autora en la novel·la segueix els fets que van passar durant aquests dies i busca les causes fantàstiques de per què li va passar això al dirigent polític i per què es va fer pública l'entrevista amb ETA "la meva fabulació en la novel·la és que va passar tot aixo perquè en Carod no va fer cas a un personatge que dies enrere se li havia presentat a casa i li havia demanat que tornés el llegat dels filisteus".
La novel·la és una barreja de realitat, ficció i fantasia. Els fets històrics són reals, coneguts per tothom, però hi ha també una sèrie de fets d'intriga d'uns personatges que van en busca d'una peça molt valuosa, un objecte de fang circular amb mostres d'escriptura encara no desxifrades, que prové de l'antiga civilització extingida dels filisteus. D'una manera inesperada la peça va a parar a Cambrils a casa de la mare d'en Josep Lluís Carod-Rovira. Així doncs, el municipi es converteix en un dels escenaris importants de la història.
A la novel·la es posen en relació tres pobles, els filisteus, els sahrauís i els catalans. L'autora explicava el perquè de la relació entre aquests tres pobles "malgrat ser pobles grans resulta que alguns han desaparegut, els altres tenen estat però no tenen terra, i els catalans, als quals, malgrat els intents de sobirania, ens costa molt arribar a plec de bé".