Cambrils Actua reuneix les formacions de Pirates de Catalunya, Escons en Blanc i la CUP per debatre sobre les alternatives a la política actual
 |
| Un moment de la taula rodona organitzada per Cambrils Actua, ahir al vespre al Centre Cultural. D'esquerra a dreta Iker Bilbao, Òscar Solé, Luis Fernando Turrens, Josep Lluís Calabuig, Ester Galimany i Jordi Barberà |
El moviment Cambrils Actua va organitzar, ahir al vespre al Centre Cultural, una taula rodona sota el títol Hi ha alternatives a la política actual?. Per aquesta ocasió, van convidar tres representants de tres formacions polítiques que reivindiquen noves formes de representació: Ester Galimany de Pirates de Catalunya, Luis Fernando Turrens dEscons en Blanc i Jordi Barberà de les Candidatures dUnitat Popular (CUP). Tots tres van fer un breu repàs per la història dels seus respectius partits, així com el seu sistema dorganització i objectius.
Pirates de Catalunya
Des de Pirates de Catalunya, Ester Galimany va comentar que el moviment pirata va néixer lany 2006 a Suècia on va obtenir uns molt bons resultats i des daquest punt es va formar la llavor que, posteriorment es va estendre a més duna seixantena de països de tots els continents. Lany 2010 es forma Pirates de Catalunya amb un ideari basat en la democràcia directa no nhi ha prou amb votar un cop cada quatre anys; la transparència; laccés a la cultura, el coneixement i la informació i la defensa de la privacitat i de la llibertat dexpressió. Tot plegat, segons va dir Galimany, es regeix a través de tres lleis: primera llei: un representant pirata votarà sempre a favor de la Declaració Universal dels Drets Humans; segona llei: un representant pirata votarà sempre a favor de lIdeari Pirata, excepte quan entri en conflicte amb la primera llei; tercera llei: un representant pirata obeirà les ordres que li dicti lAssemblea per democràcia directa, excepte si aquestes entren en conflicte amb la primera o la segona llei. Quant al funcionament del partit, la representant de Pirates de Catalunya va comentar que lafiliació és gratuïta i també es pot pertànyer a daltres grups. Qualsevol afiliat pot fer propostes i el nostre funcionament és horitzontal: saporten idees, opinions, debats amb un important ús de les noves tecnologies. Les tasques que es realitzen les fan els voluntaris, no rebem cap subvenció i no tenim cap dogma. Defensem els drets fonamentals per a poder viure en una societat cohesionada, va dir Galimany.
Escons en Blanc
Luis Fernando Turrens dEscons en Blanc va repassar la història de la seva formació que es remunta a lany 2002, quan aleshores es va crear Escons Insumissos, tot i que aquest grup va desaparèixer lany 2011 donant pas a Escons en Blanc. Inicialment, va ser un partit que va néixer a Catalunya però a poc a poc es va anar estenent arreu de lEstat i, actualment lestructura del partit arriba arreu del territori espanyol. Segons va dir Turrens, Escons en Blanc és un partit assembleari i que, donat el seu important creixement en pocs mesos, es va fer necessari un procés de federalització per tal darticular la tasca que es realitza a les diferents assemblees. De fet, tal com va explicar, properament saprovaran els estatuts per a crear les assemblees regionals, tot i que aquestes ja estan en funcionament. A Escons en Blanc, tothom pot parlar, opinar i votar, va afegir Turrens.
CUP
Finalment, Jordi Barberà de la CUP Cambrils va comentar que les CUP existeixen des de lany 1979, tot i que la seva història encara es remunta més anys enrere, recull duna tradició de lesquerra independentista. De fet, Barberà va anomenar el Partit Socialista dAlliberament Nacional (PSAN) creat lany 1968 com a llavor de tot el moviment. Un PSAN que aglutinava dos eixos bàsics: la defensa del marc territorial dels Països Catalans i lalliberament nacional i polític de Catalunya. Les CUP actuals però, fan el gran salt fa uns 2 anys quan decideixen presentar-se a unes eleccions autonòmiques. Segons Barberà, la CUP recull la unitat popular de diferents lluites sectorials que defensen els dos eixos principals del PSAN. Aglutina diferents sensibilitats, amb sindicats obrers, sindicats destudiants, juvenils, femenins, entre daltres. Quant al funcionament, Barberà va explicar que la CUP funciona a través dun sistema assembleari, a través dassemblees locals on cadascú aporta les seves sensibilitats.