L'AFICAM surt al carrer amb motiu del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica
 |
| Membres de l'Associació de Fibromiàlgia de Cambrils (AFICAM), ahir al matí al Mollet del Rec |
Ahir, 12 de maig, va ser el Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica. Durant tot el matí, al Mollet del Rec, lAssociació de Fibromiàlgia de Cambrils (AFICAM) va muntar una carpa informativa, on es van vendre diferents objectes fets de manera artesanal per les associades per tal de recaptar fons per a lassociació i també van donar a conèixer les seves activitats. A les dotze del migdia, es va fer la lectura del 10è Manifest de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica. Aquesta lectura va anar a càrrec de lalcaldessa de Cambrils Mercè Dalmau i de la secretària de lAFICAM, Montse Losilla. Lacte també va comptar amb la presència daltres regidors del consistori cambrilenc.
Manifest de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica
El manifest denguany deia el següent: en aquest 12 de maig volem, en primer lloc, manifestar la nostra solidaritat vers totes les persones que pateixen els efectes de la crisi econòmica i el retrocés en drets fonamentals. I, d'una forma molt especial, a les persones malaltes, a les quals les retallades en sanitat i serveis socials converteixen en més vulnerables, si cap. Els malalts de Fibromiàlgia i de Síndrome de fatiga crònica hem de reivindicar, a més, el reconeixement ple d'aquestes malalties i el dret a una qualitat de vida digna adoptant, com proposen companys d'entitats, el lema Reconeixement i Qualitat de vida. Reconeixement d'unes malalties caracteritzades per un gran dolor i cansament altament incapacitant, i que genera una esperança en malalts i familiars i, qualitat de vida davant de l'impacte personal, familiar, econòmic, laboral i social que ocasionen un gran i demolidor dolor afegit a aquestes malalties. El dolor pel calvari de 7 anys de mitjana per aconseguir un diagnòstic. El dolor pels problemes familiars, sobretot de parella, i per la necessitat de canviar les dinàmiques familiars. El dolor d'afrontar la jornada laboral i la dificultat de reconeixements d'incapacitat. El dolor de tenir un entorn sanitari i social lent i poc col·laborador i el dolor de la incomprensió d'unes administracions públiques resistents al reconeixement i a mesures d'atenció sanitària i social. Malalts que, trencant prejudicis que ens estigmatitzaven encara més, manifestem que les nostres prioritats són: la recerca, la millora de l'atenció sanitària, la creació d'unitats multidisciplinars i el reconeixement de les malalties. Perquè, en realitat, el perfil de la persona malalta és el d'una dona de mitjana edat, que vol estar sana, que lluita per mantenir la unitat familiar i que vol mantenir el seu lloc de treball i la seva dignitat personal. I que, per a això, reclama que s'investigui sobre la seva malaltia, que el metge l'atengui adequadament, que se li facilitin adaptacions en l'entorn laboral o justes prestacions d'incapacitat i no pot treballar. Que reivindica, simplement, tenir una vida (...).
 |
| Un moment de la lectura del manifest a càrrec de la secretària de l'AFICAM, Montse Losilla, i de l'alcaldessa, Mercè Dalmau |