Informació general

Viure amb menys soroll és possible

La vida moderna ha fet del soroll el problema que més afecta el confort de l'habitatge a les grans ciutats. El soroll pot procedir de l'exterior de l'edifici (vehicles, màquines, etc.), del seu interior (persones, aparells o instal·lacions) o ser transmès des d'un altre habitatge per l'estructura i les parets. Alguns estudis indiquen que 80 dB és el valor límit de soroll, per sobre del qual poden produir-se problemes de salut: augment de la fatiga, estrès o lesions auditives. Una conversa normal representa uns 50 dB, el trànsit intens 70-80 db, i en una discoteca se superen els 100 db.

Existeix un document, el Codi Tècnic d'Edificació, i els mapes acústics de cada municipi que defineixen els valors màxims de soroll que poden penetrar en un habitatge i el grau d'aïllament que han de complir els seus elements. Des del El Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació, COAATT, es recorda que per a millorar les condicions d'aquests habitatges, ha de tenir-se en compte la procedència i natura del soroll per actuar amb eficàcia i no agreujar la seva incidència.

És un error creure que els aïllants tèrmics també ho són del soroll. Alguns materials, mal usats, augmenten fins i tot la incidència del soroll en l'habitatge. Encara que molts cops les solucions estan a l'abast de l'usuari, en altres, és necessari recórrer a un arquitecte tècnic per fer un estudi exhaustiu que determini la solució més òptima.

Els sorolls de l'exterior penetren a l'interior de l'habitatge per les finestres ja que son les parts més febles. Col·locant finestres amb doble vidre es redueixen els nivells de penetració de soroll. En habitatges antics, molts cops pot aprofitar-se la mateixa finestra i només fa falta canviar els vidres. Sempre és recomanable acudir a un instal·lador autoritzat per determinar les causes i fer les reparacions idònies.

El soroll en el propi habitatge pot superar els valors límit i afectar habitatges veïns (un equip HI-FI, un televisor amb el volum elevat, tocar el piano, etc.). S'evita que les ones acústiques es propaguin fora del recinte a altres habitatges aïllant les parets d'aquestes estances amb absorbents acústics o insonoritzats (suro, fusta, etc.), però cal acudir a un especialista per fer un estudi exhaustiu.

Quan el soroll procedeix d'un altre habitatge resulta difícil actuar. Es tracta de soroll propagat per elements sòlids de l'edifici (parets, sostres, etc.) com si es tractés de membranes vibrants que amplien el soroll. En aquests casos, la col·locació de materials absorbents no resol el problema. El correcte és actuar a la zona de producció del soroll i no al lloc on es transmet, ja que és més complicat i car.

Els sorolls de l'exterior penetren a l'interior de l'habitatge per les parts més febles: les finestres. La transmissió de soroll per l'estructura i parets de l'edifici és difícil de resoldre i requereix l'estudi d'un aparellador.

Contactar amb un aparellador col·legiat, mitjançant el lloc web www.aparelladorstarragona.org o consultar al servei d'atenció a consumidors i usuaris del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona és la millor alternativa per acabar amb el problema.

 

 

Comenta aquest article