Esports

La Penya Cicloturista Cambrils completa les capitals de província catalanes a ritme de pedal

Per Gerard Ballester

Foto de grup dels penyistes a les escales de la Catedral de Girona

El passat diumenge 21 d’abril, la Penya Cicloturista Cambrils va organitzar una sortida fins a Girona. La marxa va aplegar un total de 34 ciclistes que van desafiar el gran quilometratge que separa Cambrils de la capital gironina. La ruta, que cobria la increïble distància de 240 km, discorria per carreteres secundàries de la Catalunya Central, ben trobades i entre paisatges primaverals florits i fascinants. Paral·lelament, també hi havia la possibilitat de fer un recorregut de 150 km, que els mateixos penyistes havien qualificat com a recorregut curt, però que contràriament no feia massa honor al seu nom. Aquesta darrera opció cobria el tram final de la ruta llarga, des de prop d’Igualada fins arribar a les escales de la flamant catedral gironina. Entre els participants hi havia ciclistes provinents de l’Hospitalet de l’Infant, del Perelló, de Vinyols i els Arcs i de Cambrils. Aquesta nova fita posa punt i final a un dels reptes més ambiciosos de la història de la Penya: enllaçar Cambrils amb totes les capitals de província catalanes a ritme de pedal.

Cambrils-Girona, 240 quilòmetres apassionants

El grup del recorregut llarg va començar a pedalar a les 7 del matí, quan tot just clarejava. Els ciclistes van travessar Valls i el Pont d’Armentera, on van enfilar el primer tram de pujada de la jornada tot passant per Querol fins a arribar al Coll de la Torreta. Van continuar cap a Igualada i el Collet d’Òdena, des d’on ja es podia gaudir de la majestuositat de la muntanya de Montserrat. Després d’una bona baixada fins a Manresa, els va tocar afrontar la segona pujada del trajecte. La carretera anava ascendint amb una pendent molt suau cap a Moià, envoltada de camps plens de flors, fins a arribar a Collsuspina, als 900m. En aquest poblet, a gairebé 100km de Girona, es va fer el retrobament dels dos grups i hi va tenir lloc un dels avituallaments gestionats per la furgoneta d’assistència encarregada de la logística. Quan van agafar forces i van haver reposat una mica, el grup es va endinsar per les carreteres ombrívoles del Montseny, passant per Viladrau i Sant Hilari Sacalm. Els quilòmetres van començar a pesar i les forces anaven en decadència. Els ciclistes ja només pensaven en els 40 darrers quilòmetres, perquè tots sabien que els esperava la baixada més gratificant de totes, una de les més boniques, amb petites corbes i riu inclòs. Un cop a Girona, el grup es va dirigir cap a les escales de la catedral, on van poder retratar l’èxit  que el col·lectiu havia assolit.

Rècords en tots els aspectes

Un dels rècords que es van registrar durant la sortida va ser degut al nombre d’avaries. En total hi van haver nou punxades, una cadena trencada i un parell de radis partits. L’anècdota de l’aventura va venir fruit d’un comentari d’un dels ciclistes; resulta ser que mai abans havia anat a Girona i "Què millor que anar-hi pedalant i gaudint de la bicicleta! "

Comenta aquest article