La Generalitat vol expropiar a 3 euros el metre quadrat els terrenys per a l'ampliació de la carretera de Montbrió
 | |
| Aspecte del tram de la carretera de Montbrió proper al Parc Samà |
El regidor d'Urbanisme, Joan Recasens, ha manifestat el seu desacord amb el preu en què s'ha valorat l'expropiació i s'ha mostrat disposat a no signar les actes com a representant de l'Ajuntament. En declaracions a Revista Cambrils Diari Digital, Joan Recasens va assegurar que enviaria les actes cap a Barcelona "sense signar acompanyades d'una nota on digui que no estem d'acord tant en el preu d'expropiació com en el fet que hi ha una línia de mitja tensió que es desvia i es fa passar per damunt d'algunes masies. Considerem que aquesta línia s'hauria de soterrar. Els afectats estan disposats a facilitar al màxim aquest soterrament, que podria anar per l'altre costat de la carretera".
El mes de juliol de l'any passat, la Generalitat va anunciar que les obres de la segona fase de l'ampliació de la carretera de Montbrió començarien durant la tardor del 2005. Així ho va fer públic l'alcalde, Robert Benaiges, després d'una reunió mantinguda amb el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal. Els trams que falten i que van quedar pendents a la primera fase són el que va des de la Cooperativa Agrícola fins a la rotonda del Parc Samà així com el que va des d'aquesta rotonda fins a la rotonda d'entrada a Montbrió del Camp. En aquesta ampliació que s'ha de fer enguany hi ha prevista una nova rotonda a la zona més propera a la Cooperativa Agrícola, una rotonda que estarà a poca distància de la rotonda de la variant de l'N-340 que a hores d'ara s'està construint. El pressupost total d'aquesta ampliació és d'1,5 milions d'euros.
Preus ridículs
A títol comparatiu cal dir que el Ministeri de Foment ha valorat, recentment, els terrenys rústics expropiats per fer la variant de l'N-340 a 9 euros el metre quadrat, amb la qual cosa deixa en evidència la proposta de la Generalitat.
A més de les expropiacions de la variant hi ha, també, les del nou traçat ferroviari. Tot això fa que el regidor d'Urbanisme mostri el seu desacord amb el tracte de les administracions, "estem arribant a un punt en què per la utilitat pública els pagesos estan rebent a tort i a dret, i això no pot ser. Per una banda ens omplim la boca que el sòl rústic s'ha de cuidar i després, des de les mateixes administracions, es paguen aquests preus tan ridículs".