L'estat de la ciutat 2013: "Cambrils, amb pas ferm" (discurs íntegre)
En primer lloc deixin-me agrair, un any més, la iniciativa de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya per haver organitzat aquest acte dexposició de l'estat de la ciutat. Enguany és la segona vegada que, com a alcaldessa, em poso davant de vostès per explicar quina és la situació actual del nostre municipi, quines accions shan pres i hem de prendre i quin és el nostre objectiu de cara als pròxims anys.
El títol de la compareixença segueix el fil del què vàrem exposar lany anterior. Si bé lany passat iniciàvem el recorregut daquest mandat amb la conferència Cambrils, pel bon camí, enguany des daquesta sala els explicarem, el per què de Cambrils, amb pas ferm. Pas ferm perquè ens ha de dur a noves solucions, ens ha de transportar a construir un futur que puguem albirar entre tots els ciutadans del nostre municipi. Pas ferm per saber explicar les decisions difícils i complexes que shan pres o shauran de prendre. Pas ferm que té com a objectiu poder construir una situació propícia per Cambrils, que no agreugi el seu estat econòmic més enllà del què ens permet la llei i que ens dugui a una situació futura en què el marge de maniobra sigui major que lactual.
Ningú no és capaç de poder veure quin serà el futur. Ara bé, sí que som part important per tal que, amb les accions que executem, prenguem i realitzem en lactualitat puguem deixar una herència per construir nous presents en moments futurs. Ja ho vàrem dir en la conferència de lany anterior. Som un govern realista i partint daquesta premissa prendrem les decisions que haguem de prendre, sempre mirant endavant. Assumint-les, malgrat no ens agradin, però sempre les prendrem amb la responsabilitat de saber que la nostra situació aquí no és eterna i que el que en realitat fem és gestionar els recursos de tots i cadascun dels cambrilencs. I és precisament que avui partirem explicant la gestió daquests recursos dels cambrilencs. Lexplicaré remuntant-me a la confecció del primer pressupost realitzat per lactual govern del qual vàrem explicar que era el primer pressupost ben fet en molts anys en aquest municipi. El varem realitzar partint de la realitat dingressos. Permetin-me que els posi un exemple domèstic. Cadascú a casa nostra sorganitza depenent de les entrades i dels diners de què disposa. Nosaltres vàrem voler partir daquest punt: saber de què disposàvem per tal de poder realitzar una gestió dels recursos dineraris del poble sense haver dincrementar el deute; sense haver de recórrer a fer més gran el nombre de préstecs o de pòlisses. Per dos motius, en primer lloc perquè no creiem que incrementar per la via de lendeutament sigui la manera de fer-ho i, en segon lloc, per les limitacions que administracions superiors marquen.
Lexecució del pressupost de 2012 sajustarà a les previsions que vàrem realitzar inicialment i és en aquest sentit que ens vàrem posar a treballar en el procés delaboració del pressupost de 2013. El realitzem partint de dos fets que, tot i que puguin formar part de la previsió i malgrat no ser un fet constatable, sí que shan de tenir en compte per tal de no trair els criteris amb els quals vàrem començar a confeccionar la nostra gestió econòmica. Un dells és que, en relació al pressupost 2012, el pressupost 2013 preveu una baixada dingressos d1.619.945 euros. A aquesta xifra negativa dels ingressos, cal afegir-li els increments derivats de: major nombre damortitzacions de préstecs i dinteressos, que sumen 1.985.929 euros. Cal dir que daquests, hi ha una part provinent de préstecs que shavien negociat amb carència, és a dir es van comprometre amb clàusules que endarrerien el seu pagament fins a les dates actuals. Una forma dendarrerir el fet de començar a pagar, una fórmula fàcil en el moment de demanar el préstec, que en teoria no sha de tornar de forma immediata, i difícil per a aquell que sho trobi. Per tant, entre allò que deixem dingressar i allò que gastem de més, provocat pels compromisos amb les entitats financeres, tenim inicialment una xifra de -3.607.875 euros. Xifra a la qual se li ha dafegir les sentències judicials que shauran de pagar durant aquest 2013. Sentències que si bé durant el 2013 arribaran a una quantitat de 947.243 euros, els compromisos judicials no quedaran eximits durant aquest exercici, ja que el seu pagament es realitza de forma progressiva i pactada.
Com els he anunciat anteriorment, safronta lelaboració daquest pressupost amb el fet objectiu de tenir 4.555.119.,48 euros menys dingrés i és amb aquest primer condicionant amb el qual elaborem i iniciem la nostra gestió. El segon fet que tenim en compte a lhora de confegir la nostra acció de govern és el fet que per als ciutadans de Cambrils, donat allò que els he comentat ara fa uns moments en relació als interessos de demora i a les possibles sentències, dentrada al 2015, les amortitzacions anuals i els interessos que els cambrilencs hauran de pagar als bancs seran de 7.000.000 deuros, 1.164 milions de pessetes. Uns 7.000.000 deuros als quals haurà de fer front leconomia cambrilenca. Un fet que representa 19.180 euros al dia, 575.400 euros al mes.
Tot això que els he dit fins ara és la realitat dels números, de lestricta comptabilitat, és lespasa de Damocles sota la que viu aquesta població duns anys ençà. I no creguin que per ser una realitat numèrica, bancària, negativa, vermella, ... deix de ser important i, per tant, menystenir-la. Seria fàcil, i molts de vostès ho esperen, que comencés a fer la llista dels problemes heretats i de les decisions preses, però avui no toca. Avui ens toca afrontar el futur de la població, prendre decisions i explicar algunes de les que hem adoptat, que tot i no ser del grat de part de la població, són necessàries i creiem fermament que les havíem dadoptar.
Molta gent pot pensar que la situació que travessa Cambrils és qüestió de la crisi mundial, però no ho és. Pot pensar que és perquè els bancs són uns lladres que escanyen ajuntaments com el nostre, però tampoc és així. Daltres opinaran que el pacte que Convergència i Unió manté amb el Partit Popular i la PLIC ens condiciona el tracte que rebem des daltres administracions, però no és així. Cambrils es troba on es troba, i amb el futur enterbolit per una senzilla raó, només una de senzilla, que qualsevol família, qualsevol ciutadà, qualsevol treballador, qualsevol gestor, pot i ha dentendre. Fa uns anys, es van prendre decisions, encertades o no, de córrer riscos, dinvertir en aquest municipi, de sol·licitar préstecs i operacions de crèdit per fer un Cambrils millor, i Cambrils ha millorat, és cert. Però ara bé, tot allò que vam demanar, tot allò que vam gastar i tot allò que no havíem de retornar sens ha girat en contra. Anys després, passat el període de carència, arribades algunes males notícies en làmbit econòmic, ens trobem amb lobligació de respondre i pagar, per unes operacions de crèdit sol·licitades fa uns anys.
Aquesta és la realitat, aquest és el llast del municipi, cada any que passa hem de pagar més i, no perquè ens robin, perquè vam demanar diners i en vam posposar el pagament. Eren bones condicions? Algunes segurament, però toca pagar, toca retornar el que és just. I ara el que és just, el que és responsable i els que ens fa ser persones de paraula i institucions lleials ens pesa com una llosa i ens emmordassa lacció de govern. Una acció de govern, que ha tingut diverses fases, totes elles complicades, i que han comportat vàries decisions, aquelles que sens acusa de no adoptar, doncs sí, el govern governa, decideix i actua. Actuar, tots sabem, que no comporta sempre laprovació de tothom però hi ha una majoria silenciosa que entén tot i que no comparteix el que fem.
Fa un any, cap al novembre, cinc mesos després dhaver pres possessió, vam actuar contundentment sobre el pressupost, amb una premissa clara, afectar el mínim possible a la població i evitar la destrucció de llocs de treball. En aquell moment, molt sens va criticar, però vam ajustar i no eliminar, vam prioritzar les actuacions i, en pocs mesos, vam reduir la despesa en 2 milions deuros anuals, vora 332 milions de pessetes. Saben com? Ajustant despeses en Festes, eliminant càrrecs de confiança, unificant gerències i reestructurant les empreses municipals, ajustant les partides de cultura i les desports, assumint serveis externalitzats amb personal propi de lAjuntament i, ajustant premis i festivals anuals, amb la cancel·lació dalguns, és cert. No és menys cert que vam augmentar els impostos, però amb el compromís de no apujar-los més en tot el mandat i amb la imperiosa necessitat dequilibrar la salut del municipi i sota la premissa: no podem gastar, allò que no tenim. Cap família ho faria, cap govern ho hauria de fer si no pogués retornar allò que gasta de més.
Malgrat tot, aquestes decisions no han estat suficients. I les dues úniques alternatives que sens aporten és, per nosaltres fer més i més gros el problema, entrar en un allau que no aturaria el fet de deixar sense marge de maniobra futures generacions. Una és, renegociïn els crèdits. el cert, és que pràcticament tot el deute està a llarg termini, tan sols una ínfima part del deute que té contret lAjuntament podria renegociar-se. Una part ínfima perquè la gran majoria del deute que té lAjuntament de Cambrils ja es troba a llarg termini.
Laltra és, facin ajustos progressius. La qüestió és que la Llei dEstabilitat Pressupostària ens obliga a equilibrar el pressupost anualment i no ens permet gastar de més. Amb aquesta situació, lemmanillament a lhora de no poder allargar el període i el fet de no poder ajustar progressivament, què fem? Impaguem els crèdits firmats? Ens convertim en una administració morosa i que no compleix els compromisos? No, prenem mesures perquè els nostres fills, els seus fills, els meus fills tinguin un Cambrils sanejat els propers anys. Si no podem viure durant cinc anys, sis, set, ... amb aquells serveis que ens vam creure propis i inalienables, haurem dassumir-ho, perquè en el fons, mai van ser nostres, mai els vam pagar, mai ens els vam poder permetre, vam viure enganyats. Amb aquestes reflexions i amb la determinació de fer les coses ben fetes, vam endegar el bon camí, un pas a pas, no exempt de traves, de pedres, de perills i problemes, o com dirien els mariners, un tràngol. És per aquest motiu, que a part de marcar el bon camí, era necessari sumar-hi determinació, esforç, seny, responsabilitat, el pas ferm, que avui titula la conferència.
El pressupost del 2012, aprovat després de la conferència de lany passat i, aquest de lany 2013, han servit per constatar la salut i unitat del govern, que presentem pressupostos creïbles i que, amb molta cura, respectem la llei i gestionem aquest Ajuntament. Fent referència als pressupostos creïbles, puntualitzar que aquest govern té molt clares dues premisses quan elabora el document marc que guia les finances municipals: la primera, quants diners ingressarem; i la segona, quins compromisos de pagament té lAjuntament adquirits a futur. Només amb aquestes dues preguntes, aquest exercici dhonestedat, un polític, un gestor pot fer un pressupost realista. Nosaltres ho tenim clar, altres en ho qüestionaran, però continuarem tenint-ho clar. No podem gestionar el present sense tenir en compte el futur i és per aquest motiu que el govern actua i pren decisions impopulars. Només els ciutadans ens podran jutjar i dells dependrà que sens avali la gestió, però actuem conforme el que creiem.
Per aquest motiu, quan shan redactat els pressupostos i shan hagut de prendre decisions doloroses, les regidories que hem volgut mantenir al marge han estat aquelles que presten serveis obligatoris, serveis a les persones, els serveis públics que tots anomenem amb majúscules, però és innegable que tard o dhora també shan vist afectades per les mesures adoptades.
No obstant això, ens hem hagut de sentir a dir que deixàvem algunes regidories amb la pell als ossos i, és cert, àrees com les de Joventut, Festes, Esports, han fet reduccions molt importants, en algun cas han rondat el 60% des de 2011, però no és sinó reduint algunes àrees que daltres, com Benestar Social i Ensenyament continuen tenint partides molt importants dins del pressupost denguany. És més, ambdues regidories shan mantingut per sobre del milió deuros de pressupost cadascuna, tenint en compte que en el cas de Benestar Social shan augmentat els recursos disponibles per a ajudes demergència i shan augmentat las tasques que es realitzen en combinació amb daltres regidories. En el cas dEnsenyament, les reduccions han afectat a aquells plans complementaris, no obligatoris, i a les reduccions que shan fet en laportació a lEscola Municipal de Música de Cambrils.
Pel que fa a Cultura, cal assenyalar el fet que tancar un espai i traslladar lactivitat a un altre no és anar en contra de la Cultura. També en aquest àmbit shan hagut de prendre decisions crítiques però viables. Un clar exemple és el Festival Internacional de Música de Cambrils, amb una reducció i ajustament de programació sha pogut realitzar amb qualitat, amb una nova fórmula menys costosa. Ajust que sha realitzat també amb la decisió de tancar per un espai de temps el Centre Cultural i traslladar lactivitat a un altre indret, és una via dajustar i de poder reduir aquesta despesa estructural.
Sens acusa a aquest govern de fer ajustaments i retallades i continuar realitzant viatges i excedint-nos en aquestes partides. Mirin no és cert. Però en primer lloc deixin-me que els recordi que Cambrils és una ciutat eminentment turística, on el sector serveis és una part important de la seva economia. Malgrat tot, hem fet una reducció important del 35%, a laportació de turisme, reduint, sí, la presència en diferents indrets, però sense deixar dapostar per la promoció fora de les nostres fronteres. Un fet que hem dagrair també als treballadors del Patronat, que per iniciativa col·lectiva han acordat realitzar una reducció parcial de sou i de jornada al 80 per cent.
En línies generals, sha cercat lequilibri en molts àmbits i sha hagut de prioritzar en daltres. No ha estat fàcil, no és fàcil i no serà fàcil. I més, quan veus que la situació es torna insostenible, que hi ha partides que no es poden ajustar més i, que lúnica via possible per mantenir viu lAjuntament és acomiadar personal, és molt dur. Tant o més dur que prendre la decisió de tancar els mitjans de comunicació municipals, TDCamp i Ràdio Cambrils, aquesta darrera una emissora històrica de la Costa Daurada i una cantera per a molts professionals. Som conscients del que hem fet i així mateix ho vam exposar en persona als professionals que hi han treballat.
Per això mateix, perquè des del primer dia els vaig manifestar el compromís del govern amb els mitjans públics. Malauradament, no lhem pogut acomplir, tot i els esforços duts a terme lúltim any i mig i, dels quals, els treballadors en són conscients. I no entrarem a valorar deutes, impagaments i la situació de lempresa que en vam assumir la gestió. Lhem mantingut fins que hem pogut. Amb la decisió adoptada envers els mitjans de comunicació i un pressupost condemnat pels baixos ingressos i un augment de la despesa financera, provocat per aquells préstecs que ara comencem a pagar, el govern només podia actuar de dues maneres: eliminar departaments sencers de lAjuntament o aplicar un ERO a la plantilla. El marge de negociació amb els bancs estava exhaurit i ajustar més el pressupost era eliminar regidories completes, per això, aplicar un ERO ha estat la única sortida viable.
Sé que alguns companys em diran que la plantilla ha estat sobre dimensionada i no es pot negar que en alguns moments la despesa de personal ha rondat el 50% de la despesa corrent, però ara ens trobàvem amb un plantejament diferent. Ja no era una qüestió de voluntat política o de programa, aprimar ladministració o no, la decisió a prendre comportava decidir entre pagar nòmines o pagar proveïdors i serveis aquest 2013, sense tenir en compte la realitat que ens arribarà el 2015 o, per contra, poder incidir perquè la situació al 2015 no fos absolutament terminal. Finalment, es va acordar aplicar lERO a 45 treballadors per poder salvaguardar el municipi dun més que futur incert, a partir del 2015.
Certament, la situació que us he presentat de Cambrils no és la millor que podia exposar o que magradaria exposar, però no puc obviar que és la real, la que ens toca viure i la que ens toca gestionar, potser amb menys lament, perquè Cambrils recuperi lesplendor que mai shauria dhaver enterbolit per culpa de la gestió política. Crec en Cambrils, crec en les seves possibilitats i crec que quan els ciutadans i ladministració unim esforços es poden fer grans projectes. Que ens toqui lidiar amb situacions complicades no ens pot servir dexcusar per no treballar per Cambrils. Serà més complicat, però serà i així ho transmeto als meus regidors, que malgrat tot, escoltin, debatin i no perdin la fe ni la il·lusió en que la nostra vila té un potencial gairebé únic a la Costa Daurada. Ens convé aixecar la mirada i guaitar al futur perquè és avui quan assentarem les bases del Cambrils del futur. Per tant, amb un optimisme moderat, penso en la quantitat daccions que, per exemple, des de Joventut estan duent a terme i, sobretot, en els valors que els tècnics del departament inculquen en els adolescents: esforç, compromís, solidaritat. Ensenyar-los a apreciar el que tenen no és una tasca fàcil i menys en un moment, en que tot ho teníem a labast de la mà. Per això, veure com Joventut, amb un dels pressupostos més baixos de la història, aixeca el cap, se les ingenia i sen surt, mencoratja a pensar que hi ha futur.
Un altre exemple de mirada a futur i de treball col·laboratiu és lendegat per Promoció Econòmica i el Patronat de Turisme, juntament amb diferents sectors econòmics del municipi, per establir un calendari mensual dactivitats enfocades a promocionar diferents productes i atributs del municipi. Precisament ara diran, doncs sí, malgrat tot, ara és el moment de treballar plegats i atraure més gent cap a Cambrils, perquè la nostra vila és molt més que vuit quilometres de platja i té un gran potencial per explotar.
En aquest sentit, Urbanisme porta mesos treballant incansablement en dues línies: fer realitat la legalització i ampliació dels polígons industrials del municipi, que puc assegurar que està en vies de solucionar-se; i per altra banda, en la cerca dinversions que permetin desenvolupar zones comercials i hoteleres, fita i no vull avançar-me, que sembla propera.
A més, deixin-me que els digui que des daquest govern, malgrat les circumstàncies, no renunciarem a poder realitzar inversions. Per mínimes que siguin, amb fórmules que no esdevinguin una càrrega per al pressupost municipal, amb la col·laboració dadministracions superiors. Tenim diversos exemples en lactualitat com la restauració de la Muralla, amb el finançament exclusiu del Ministeri de Foment i amb la contractació duna empresa de Cambrils; les actuacions que es realitzen a la Castlania, provinents de l1% Cultural o com la rotonda de la N-340 amb un finançament total provinent de les
indemnitzacions del Ministeri.
Actualment, tenim aquestes obres en marxa, no es descarta fer-ne de noves amb la recerca dajuts provinents de la Diputació, la Generalitat o el Ministeri, sempre i quan es financiïn en gran mesura, ja que som conscients que amb la situació que ens trobem, no les podrem finançar ni de forma íntegra ni parcial. A més, si de mirar al futur es tracta, aquest govern estarà al costat de tota empresa que vulgui instal·lar-se a Cambrils, que creï ocupació i que permeti als nostres ciutadans disposar de més qualitat de vida i oportunitats. De fet, les estadístiques sobre activitat econòmica, posen de manifest que Cambrils no retrocedeix, va mantenint els nivells dactivitat, el qual és un símptoma desperança i que cal mimar.
Precisament, la regidoria dEnsenyament treballa intensament la línia de la formació de les persones aturades, amb plans que permetin la inserció laboral de joves i aturats de llarga durada, com el que recentment ha permès a 60 cambrilencs rebre formació i posteriorment treballar. Per a la confecció del pla, a més, sha comptat amb associacions dempresaris i professionals del municipi. Veieu, allò que dèiem de col·laborar i buscar complicitats.
Només col·laborant, dialogant, exposant arguments i creuant interessos podrem fer prosperar Cambrils i, és això, el que en bona mesura sexplica al servei Cambrils Emprèn, que rep vora 1.500 peticions dinformació anuals, a més, ajuda, informa i assessora a ciutadans amb voluntat de crear micropimes o millorar el funcionament de les mateixes. A part de facilitar informació per exportar, contractar o cercar línies de finançament.
En resum, mesures que permeten enfortir lempresa, fer-la créixer i, de retruc, crear ocupació al nostre municipi. Feina de la que també se nencarrega la borsa de treball, que el passat 2012 va aconseguir incertar en el món laboral més dun 47% dels inscrits en la mateixa. Tot plegat, serveis que ben coordinats, malgrat estar en un context complicat, permeten albirar la llum al final del túnel a aquells cambrilencs que ho necessiten.
Com poden veure, el govern pren mesures per ajustar despeses però alhora és actiu en fórmules que incentivin allò que convé els cambrilencs. Tenim clares quines són les prioritats i què necessiten els ciutadans. Altra cosa és si són accions més generals o més específiques, enfocades a col·lectius concrets. Si complicat és governar, més complicat és viure en un context de crisi i creixent negativitat, per això, aquest govern fa passos ferms i decidits alhora de mantenir aquells serveis bàsics.
No obstant això, els exemples de tasques conjuntes també sestenen al departament dEsports, que conjuntament amb el Patronat de Turisme, han aconseguit la certificació de Turisme Esportiu per al nostre municipi. Un reconeixement a Cambrils, a les empreses i departaments implicats i, també, a lanterior regidora que va iniciar el procés. Aquesta certificació, igual que la de Turisme Familiar en el seu moment, consolidarà Cambrils com un referent de qualitat en làmbit esportiu, tant per instal·lacions, com pels allotjaments que hi col·laboren.
Veuen, malgrat tot, o podríem dir, amb tot, Cambrils continua brillant. Les persones, vostès, saben separar el que és el municipi, els veïns, els atractius i el potencial, del que és estrictament la situació econòmica de lAjuntament. Crec que és un exercici sa, fer-ho.
I un cop feta aquesta reflexió, des daquest equip de govern, com a alcaldessa del municipi, em reitero en què, com hem realitzat fins ara i, sobretot, mirant al futur continuarem gestionant: Cambrils amb pas ferm.
El títol de la compareixença segueix el fil del què vàrem exposar lany anterior. Si bé lany passat iniciàvem el recorregut daquest mandat amb la conferència Cambrils, pel bon camí, enguany des daquesta sala els explicarem, el per què de Cambrils, amb pas ferm. Pas ferm perquè ens ha de dur a noves solucions, ens ha de transportar a construir un futur que puguem albirar entre tots els ciutadans del nostre municipi. Pas ferm per saber explicar les decisions difícils i complexes que shan pres o shauran de prendre. Pas ferm que té com a objectiu poder construir una situació propícia per Cambrils, que no agreugi el seu estat econòmic més enllà del què ens permet la llei i que ens dugui a una situació futura en què el marge de maniobra sigui major que lactual.
Ningú no és capaç de poder veure quin serà el futur. Ara bé, sí que som part important per tal que, amb les accions que executem, prenguem i realitzem en lactualitat puguem deixar una herència per construir nous presents en moments futurs. Ja ho vàrem dir en la conferència de lany anterior. Som un govern realista i partint daquesta premissa prendrem les decisions que haguem de prendre, sempre mirant endavant. Assumint-les, malgrat no ens agradin, però sempre les prendrem amb la responsabilitat de saber que la nostra situació aquí no és eterna i que el que en realitat fem és gestionar els recursos de tots i cadascun dels cambrilencs. I és precisament que avui partirem explicant la gestió daquests recursos dels cambrilencs. Lexplicaré remuntant-me a la confecció del primer pressupost realitzat per lactual govern del qual vàrem explicar que era el primer pressupost ben fet en molts anys en aquest municipi. El varem realitzar partint de la realitat dingressos. Permetin-me que els posi un exemple domèstic. Cadascú a casa nostra sorganitza depenent de les entrades i dels diners de què disposa. Nosaltres vàrem voler partir daquest punt: saber de què disposàvem per tal de poder realitzar una gestió dels recursos dineraris del poble sense haver dincrementar el deute; sense haver de recórrer a fer més gran el nombre de préstecs o de pòlisses. Per dos motius, en primer lloc perquè no creiem que incrementar per la via de lendeutament sigui la manera de fer-ho i, en segon lloc, per les limitacions que administracions superiors marquen.
Lexecució del pressupost de 2012 sajustarà a les previsions que vàrem realitzar inicialment i és en aquest sentit que ens vàrem posar a treballar en el procés delaboració del pressupost de 2013. El realitzem partint de dos fets que, tot i que puguin formar part de la previsió i malgrat no ser un fet constatable, sí que shan de tenir en compte per tal de no trair els criteris amb els quals vàrem començar a confeccionar la nostra gestió econòmica. Un dells és que, en relació al pressupost 2012, el pressupost 2013 preveu una baixada dingressos d1.619.945 euros. A aquesta xifra negativa dels ingressos, cal afegir-li els increments derivats de: major nombre damortitzacions de préstecs i dinteressos, que sumen 1.985.929 euros. Cal dir que daquests, hi ha una part provinent de préstecs que shavien negociat amb carència, és a dir es van comprometre amb clàusules que endarrerien el seu pagament fins a les dates actuals. Una forma dendarrerir el fet de començar a pagar, una fórmula fàcil en el moment de demanar el préstec, que en teoria no sha de tornar de forma immediata, i difícil per a aquell que sho trobi. Per tant, entre allò que deixem dingressar i allò que gastem de més, provocat pels compromisos amb les entitats financeres, tenim inicialment una xifra de -3.607.875 euros. Xifra a la qual se li ha dafegir les sentències judicials que shauran de pagar durant aquest 2013. Sentències que si bé durant el 2013 arribaran a una quantitat de 947.243 euros, els compromisos judicials no quedaran eximits durant aquest exercici, ja que el seu pagament es realitza de forma progressiva i pactada.
Com els he anunciat anteriorment, safronta lelaboració daquest pressupost amb el fet objectiu de tenir 4.555.119.,48 euros menys dingrés i és amb aquest primer condicionant amb el qual elaborem i iniciem la nostra gestió. El segon fet que tenim en compte a lhora de confegir la nostra acció de govern és el fet que per als ciutadans de Cambrils, donat allò que els he comentat ara fa uns moments en relació als interessos de demora i a les possibles sentències, dentrada al 2015, les amortitzacions anuals i els interessos que els cambrilencs hauran de pagar als bancs seran de 7.000.000 deuros, 1.164 milions de pessetes. Uns 7.000.000 deuros als quals haurà de fer front leconomia cambrilenca. Un fet que representa 19.180 euros al dia, 575.400 euros al mes.
Tot això que els he dit fins ara és la realitat dels números, de lestricta comptabilitat, és lespasa de Damocles sota la que viu aquesta població duns anys ençà. I no creguin que per ser una realitat numèrica, bancària, negativa, vermella, ... deix de ser important i, per tant, menystenir-la. Seria fàcil, i molts de vostès ho esperen, que comencés a fer la llista dels problemes heretats i de les decisions preses, però avui no toca. Avui ens toca afrontar el futur de la població, prendre decisions i explicar algunes de les que hem adoptat, que tot i no ser del grat de part de la població, són necessàries i creiem fermament que les havíem dadoptar.
Molta gent pot pensar que la situació que travessa Cambrils és qüestió de la crisi mundial, però no ho és. Pot pensar que és perquè els bancs són uns lladres que escanyen ajuntaments com el nostre, però tampoc és així. Daltres opinaran que el pacte que Convergència i Unió manté amb el Partit Popular i la PLIC ens condiciona el tracte que rebem des daltres administracions, però no és així. Cambrils es troba on es troba, i amb el futur enterbolit per una senzilla raó, només una de senzilla, que qualsevol família, qualsevol ciutadà, qualsevol treballador, qualsevol gestor, pot i ha dentendre. Fa uns anys, es van prendre decisions, encertades o no, de córrer riscos, dinvertir en aquest municipi, de sol·licitar préstecs i operacions de crèdit per fer un Cambrils millor, i Cambrils ha millorat, és cert. Però ara bé, tot allò que vam demanar, tot allò que vam gastar i tot allò que no havíem de retornar sens ha girat en contra. Anys després, passat el període de carència, arribades algunes males notícies en làmbit econòmic, ens trobem amb lobligació de respondre i pagar, per unes operacions de crèdit sol·licitades fa uns anys.
Aquesta és la realitat, aquest és el llast del municipi, cada any que passa hem de pagar més i, no perquè ens robin, perquè vam demanar diners i en vam posposar el pagament. Eren bones condicions? Algunes segurament, però toca pagar, toca retornar el que és just. I ara el que és just, el que és responsable i els que ens fa ser persones de paraula i institucions lleials ens pesa com una llosa i ens emmordassa lacció de govern. Una acció de govern, que ha tingut diverses fases, totes elles complicades, i que han comportat vàries decisions, aquelles que sens acusa de no adoptar, doncs sí, el govern governa, decideix i actua. Actuar, tots sabem, que no comporta sempre laprovació de tothom però hi ha una majoria silenciosa que entén tot i que no comparteix el que fem.
Fa un any, cap al novembre, cinc mesos després dhaver pres possessió, vam actuar contundentment sobre el pressupost, amb una premissa clara, afectar el mínim possible a la població i evitar la destrucció de llocs de treball. En aquell moment, molt sens va criticar, però vam ajustar i no eliminar, vam prioritzar les actuacions i, en pocs mesos, vam reduir la despesa en 2 milions deuros anuals, vora 332 milions de pessetes. Saben com? Ajustant despeses en Festes, eliminant càrrecs de confiança, unificant gerències i reestructurant les empreses municipals, ajustant les partides de cultura i les desports, assumint serveis externalitzats amb personal propi de lAjuntament i, ajustant premis i festivals anuals, amb la cancel·lació dalguns, és cert. No és menys cert que vam augmentar els impostos, però amb el compromís de no apujar-los més en tot el mandat i amb la imperiosa necessitat dequilibrar la salut del municipi i sota la premissa: no podem gastar, allò que no tenim. Cap família ho faria, cap govern ho hauria de fer si no pogués retornar allò que gasta de més.
Malgrat tot, aquestes decisions no han estat suficients. I les dues úniques alternatives que sens aporten és, per nosaltres fer més i més gros el problema, entrar en un allau que no aturaria el fet de deixar sense marge de maniobra futures generacions. Una és, renegociïn els crèdits. el cert, és que pràcticament tot el deute està a llarg termini, tan sols una ínfima part del deute que té contret lAjuntament podria renegociar-se. Una part ínfima perquè la gran majoria del deute que té lAjuntament de Cambrils ja es troba a llarg termini.
Laltra és, facin ajustos progressius. La qüestió és que la Llei dEstabilitat Pressupostària ens obliga a equilibrar el pressupost anualment i no ens permet gastar de més. Amb aquesta situació, lemmanillament a lhora de no poder allargar el període i el fet de no poder ajustar progressivament, què fem? Impaguem els crèdits firmats? Ens convertim en una administració morosa i que no compleix els compromisos? No, prenem mesures perquè els nostres fills, els seus fills, els meus fills tinguin un Cambrils sanejat els propers anys. Si no podem viure durant cinc anys, sis, set, ... amb aquells serveis que ens vam creure propis i inalienables, haurem dassumir-ho, perquè en el fons, mai van ser nostres, mai els vam pagar, mai ens els vam poder permetre, vam viure enganyats. Amb aquestes reflexions i amb la determinació de fer les coses ben fetes, vam endegar el bon camí, un pas a pas, no exempt de traves, de pedres, de perills i problemes, o com dirien els mariners, un tràngol. És per aquest motiu, que a part de marcar el bon camí, era necessari sumar-hi determinació, esforç, seny, responsabilitat, el pas ferm, que avui titula la conferència.
El pressupost del 2012, aprovat després de la conferència de lany passat i, aquest de lany 2013, han servit per constatar la salut i unitat del govern, que presentem pressupostos creïbles i que, amb molta cura, respectem la llei i gestionem aquest Ajuntament. Fent referència als pressupostos creïbles, puntualitzar que aquest govern té molt clares dues premisses quan elabora el document marc que guia les finances municipals: la primera, quants diners ingressarem; i la segona, quins compromisos de pagament té lAjuntament adquirits a futur. Només amb aquestes dues preguntes, aquest exercici dhonestedat, un polític, un gestor pot fer un pressupost realista. Nosaltres ho tenim clar, altres en ho qüestionaran, però continuarem tenint-ho clar. No podem gestionar el present sense tenir en compte el futur i és per aquest motiu que el govern actua i pren decisions impopulars. Només els ciutadans ens podran jutjar i dells dependrà que sens avali la gestió, però actuem conforme el que creiem.
Per aquest motiu, quan shan redactat els pressupostos i shan hagut de prendre decisions doloroses, les regidories que hem volgut mantenir al marge han estat aquelles que presten serveis obligatoris, serveis a les persones, els serveis públics que tots anomenem amb majúscules, però és innegable que tard o dhora també shan vist afectades per les mesures adoptades.
No obstant això, ens hem hagut de sentir a dir que deixàvem algunes regidories amb la pell als ossos i, és cert, àrees com les de Joventut, Festes, Esports, han fet reduccions molt importants, en algun cas han rondat el 60% des de 2011, però no és sinó reduint algunes àrees que daltres, com Benestar Social i Ensenyament continuen tenint partides molt importants dins del pressupost denguany. És més, ambdues regidories shan mantingut per sobre del milió deuros de pressupost cadascuna, tenint en compte que en el cas de Benestar Social shan augmentat els recursos disponibles per a ajudes demergència i shan augmentat las tasques que es realitzen en combinació amb daltres regidories. En el cas dEnsenyament, les reduccions han afectat a aquells plans complementaris, no obligatoris, i a les reduccions que shan fet en laportació a lEscola Municipal de Música de Cambrils.
Pel que fa a Cultura, cal assenyalar el fet que tancar un espai i traslladar lactivitat a un altre no és anar en contra de la Cultura. També en aquest àmbit shan hagut de prendre decisions crítiques però viables. Un clar exemple és el Festival Internacional de Música de Cambrils, amb una reducció i ajustament de programació sha pogut realitzar amb qualitat, amb una nova fórmula menys costosa. Ajust que sha realitzat també amb la decisió de tancar per un espai de temps el Centre Cultural i traslladar lactivitat a un altre indret, és una via dajustar i de poder reduir aquesta despesa estructural.
Sens acusa a aquest govern de fer ajustaments i retallades i continuar realitzant viatges i excedint-nos en aquestes partides. Mirin no és cert. Però en primer lloc deixin-me que els recordi que Cambrils és una ciutat eminentment turística, on el sector serveis és una part important de la seva economia. Malgrat tot, hem fet una reducció important del 35%, a laportació de turisme, reduint, sí, la presència en diferents indrets, però sense deixar dapostar per la promoció fora de les nostres fronteres. Un fet que hem dagrair també als treballadors del Patronat, que per iniciativa col·lectiva han acordat realitzar una reducció parcial de sou i de jornada al 80 per cent.
En línies generals, sha cercat lequilibri en molts àmbits i sha hagut de prioritzar en daltres. No ha estat fàcil, no és fàcil i no serà fàcil. I més, quan veus que la situació es torna insostenible, que hi ha partides que no es poden ajustar més i, que lúnica via possible per mantenir viu lAjuntament és acomiadar personal, és molt dur. Tant o més dur que prendre la decisió de tancar els mitjans de comunicació municipals, TDCamp i Ràdio Cambrils, aquesta darrera una emissora històrica de la Costa Daurada i una cantera per a molts professionals. Som conscients del que hem fet i així mateix ho vam exposar en persona als professionals que hi han treballat.
Per això mateix, perquè des del primer dia els vaig manifestar el compromís del govern amb els mitjans públics. Malauradament, no lhem pogut acomplir, tot i els esforços duts a terme lúltim any i mig i, dels quals, els treballadors en són conscients. I no entrarem a valorar deutes, impagaments i la situació de lempresa que en vam assumir la gestió. Lhem mantingut fins que hem pogut. Amb la decisió adoptada envers els mitjans de comunicació i un pressupost condemnat pels baixos ingressos i un augment de la despesa financera, provocat per aquells préstecs que ara comencem a pagar, el govern només podia actuar de dues maneres: eliminar departaments sencers de lAjuntament o aplicar un ERO a la plantilla. El marge de negociació amb els bancs estava exhaurit i ajustar més el pressupost era eliminar regidories completes, per això, aplicar un ERO ha estat la única sortida viable.
Sé que alguns companys em diran que la plantilla ha estat sobre dimensionada i no es pot negar que en alguns moments la despesa de personal ha rondat el 50% de la despesa corrent, però ara ens trobàvem amb un plantejament diferent. Ja no era una qüestió de voluntat política o de programa, aprimar ladministració o no, la decisió a prendre comportava decidir entre pagar nòmines o pagar proveïdors i serveis aquest 2013, sense tenir en compte la realitat que ens arribarà el 2015 o, per contra, poder incidir perquè la situació al 2015 no fos absolutament terminal. Finalment, es va acordar aplicar lERO a 45 treballadors per poder salvaguardar el municipi dun més que futur incert, a partir del 2015.
Certament, la situació que us he presentat de Cambrils no és la millor que podia exposar o que magradaria exposar, però no puc obviar que és la real, la que ens toca viure i la que ens toca gestionar, potser amb menys lament, perquè Cambrils recuperi lesplendor que mai shauria dhaver enterbolit per culpa de la gestió política. Crec en Cambrils, crec en les seves possibilitats i crec que quan els ciutadans i ladministració unim esforços es poden fer grans projectes. Que ens toqui lidiar amb situacions complicades no ens pot servir dexcusar per no treballar per Cambrils. Serà més complicat, però serà i així ho transmeto als meus regidors, que malgrat tot, escoltin, debatin i no perdin la fe ni la il·lusió en que la nostra vila té un potencial gairebé únic a la Costa Daurada. Ens convé aixecar la mirada i guaitar al futur perquè és avui quan assentarem les bases del Cambrils del futur. Per tant, amb un optimisme moderat, penso en la quantitat daccions que, per exemple, des de Joventut estan duent a terme i, sobretot, en els valors que els tècnics del departament inculquen en els adolescents: esforç, compromís, solidaritat. Ensenyar-los a apreciar el que tenen no és una tasca fàcil i menys en un moment, en que tot ho teníem a labast de la mà. Per això, veure com Joventut, amb un dels pressupostos més baixos de la història, aixeca el cap, se les ingenia i sen surt, mencoratja a pensar que hi ha futur.
Un altre exemple de mirada a futur i de treball col·laboratiu és lendegat per Promoció Econòmica i el Patronat de Turisme, juntament amb diferents sectors econòmics del municipi, per establir un calendari mensual dactivitats enfocades a promocionar diferents productes i atributs del municipi. Precisament ara diran, doncs sí, malgrat tot, ara és el moment de treballar plegats i atraure més gent cap a Cambrils, perquè la nostra vila és molt més que vuit quilometres de platja i té un gran potencial per explotar.
En aquest sentit, Urbanisme porta mesos treballant incansablement en dues línies: fer realitat la legalització i ampliació dels polígons industrials del municipi, que puc assegurar que està en vies de solucionar-se; i per altra banda, en la cerca dinversions que permetin desenvolupar zones comercials i hoteleres, fita i no vull avançar-me, que sembla propera.
A més, deixin-me que els digui que des daquest govern, malgrat les circumstàncies, no renunciarem a poder realitzar inversions. Per mínimes que siguin, amb fórmules que no esdevinguin una càrrega per al pressupost municipal, amb la col·laboració dadministracions superiors. Tenim diversos exemples en lactualitat com la restauració de la Muralla, amb el finançament exclusiu del Ministeri de Foment i amb la contractació duna empresa de Cambrils; les actuacions que es realitzen a la Castlania, provinents de l1% Cultural o com la rotonda de la N-340 amb un finançament total provinent de les
indemnitzacions del Ministeri.
Actualment, tenim aquestes obres en marxa, no es descarta fer-ne de noves amb la recerca dajuts provinents de la Diputació, la Generalitat o el Ministeri, sempre i quan es financiïn en gran mesura, ja que som conscients que amb la situació que ens trobem, no les podrem finançar ni de forma íntegra ni parcial. A més, si de mirar al futur es tracta, aquest govern estarà al costat de tota empresa que vulgui instal·lar-se a Cambrils, que creï ocupació i que permeti als nostres ciutadans disposar de més qualitat de vida i oportunitats. De fet, les estadístiques sobre activitat econòmica, posen de manifest que Cambrils no retrocedeix, va mantenint els nivells dactivitat, el qual és un símptoma desperança i que cal mimar.
Precisament, la regidoria dEnsenyament treballa intensament la línia de la formació de les persones aturades, amb plans que permetin la inserció laboral de joves i aturats de llarga durada, com el que recentment ha permès a 60 cambrilencs rebre formació i posteriorment treballar. Per a la confecció del pla, a més, sha comptat amb associacions dempresaris i professionals del municipi. Veieu, allò que dèiem de col·laborar i buscar complicitats.
Només col·laborant, dialogant, exposant arguments i creuant interessos podrem fer prosperar Cambrils i, és això, el que en bona mesura sexplica al servei Cambrils Emprèn, que rep vora 1.500 peticions dinformació anuals, a més, ajuda, informa i assessora a ciutadans amb voluntat de crear micropimes o millorar el funcionament de les mateixes. A part de facilitar informació per exportar, contractar o cercar línies de finançament.
En resum, mesures que permeten enfortir lempresa, fer-la créixer i, de retruc, crear ocupació al nostre municipi. Feina de la que també se nencarrega la borsa de treball, que el passat 2012 va aconseguir incertar en el món laboral més dun 47% dels inscrits en la mateixa. Tot plegat, serveis que ben coordinats, malgrat estar en un context complicat, permeten albirar la llum al final del túnel a aquells cambrilencs que ho necessiten.
Com poden veure, el govern pren mesures per ajustar despeses però alhora és actiu en fórmules que incentivin allò que convé els cambrilencs. Tenim clares quines són les prioritats i què necessiten els ciutadans. Altra cosa és si són accions més generals o més específiques, enfocades a col·lectius concrets. Si complicat és governar, més complicat és viure en un context de crisi i creixent negativitat, per això, aquest govern fa passos ferms i decidits alhora de mantenir aquells serveis bàsics.
No obstant això, els exemples de tasques conjuntes també sestenen al departament dEsports, que conjuntament amb el Patronat de Turisme, han aconseguit la certificació de Turisme Esportiu per al nostre municipi. Un reconeixement a Cambrils, a les empreses i departaments implicats i, també, a lanterior regidora que va iniciar el procés. Aquesta certificació, igual que la de Turisme Familiar en el seu moment, consolidarà Cambrils com un referent de qualitat en làmbit esportiu, tant per instal·lacions, com pels allotjaments que hi col·laboren.
Veuen, malgrat tot, o podríem dir, amb tot, Cambrils continua brillant. Les persones, vostès, saben separar el que és el municipi, els veïns, els atractius i el potencial, del que és estrictament la situació econòmica de lAjuntament. Crec que és un exercici sa, fer-ho.
I un cop feta aquesta reflexió, des daquest equip de govern, com a alcaldessa del municipi, em reitero en què, com hem realitzat fins ara i, sobretot, mirant al futur continuarem gestionant: Cambrils amb pas ferm.