"Cambrils, parada i fonda" tracta la transformació històrica del sector de la restauració i de l'allotjament amb l'arribada dels primers "forasters"
 |
| Un moment de la taula rodona, ahir al vespre al Centre Cultural. D'esquerra a dreta: Josep Pedrell, Cèlia Massagué, Josep M. Colom i Montserrat Flores |
Dins del cicle sobre Larribada del turisme a Cambrils (1950-1962), ahir al vespre al Centre Cultural, es va organitzar una taula rodona amb testimonis sota el títol Cambrils, parada i fonda. En aquesta ocasió, es va parlar sobre el sector de la restauració i de lallotjament en els primers anys de larribada del turisme a Cambrils. Ahir, es va comptar amb la participació de Josep Pedrell Font de Cal Gatell, Cèlia Massagué Riambau i Josep M. Colom Feliu de la Fonda El Camí.
Els cambrilencs van haver dadaptar-se a les necessitats daquells turistes que visitaven Cambrils, que tenien uns costums estranys i que demanaven allotjament per passar-hi uns dies
La taula rodona va ser moderada per larxivera municipal Montserrat Flores qui va fer un breu repàs sobre el moment històric que va viure Cambrils amb larribada dels primers forasters. De fet, tal com va apuntar, lesclat del turisme va portar molts canvis al municipi. Si lany 1950, a Cambrils hi havia una fonda, un restaurant i sis cafès, lany 1962 ja shavien multiplicat els bars i restaurants, shavien construït dos hotels, ja hi havia cinc càmpings i una residència per allotjar-se. Durant aquell període van obrir-se molts establiments i daltres es van anar adaptant a larribada de turistes. Flores va anomenar-ne alguns dhistòrics com el Cafè Gatell, la Fonda Parreu, el restaurant Rovira obert lany 1951 o el restaurant Miramar i daltres que van començar a sorgir als anys 60 com la Fonda Montserrat o la Fonda El Camí que, enguany compleix el seu 50 aniversari. També va citar el primer càmping, el Càmping Canyelles, que es va posar en funcionament cap a lany 1957-1958 i que va ser un dels primers de lEstat espanyol. Alguns dels primers hotels, a principis de la dècada dels 60, van ser el Port Hotel i lHotel Tropicana. Tal com va explicar Montserrat Flores, els cambrilencs van haver dadaptar-se a les necessitats daquells turistes que visitaven Cambrils, que tenien uns costums estranys i que demanaven allotjament per passar-hi uns dies. Va ser aleshores que van començar a sorgir una gran diversificació dallotjaments, ja que molta gent del poble llogava habitacions o tot el seu habitatge, durant el període estival.
El Cafè Gatell es va posar en marxa com a bar amb servei de menjars i, compaginant també algun servei de barberia, cap a l'any 1912. Josep Pedrell: "L'avi era molt treballador i tenia molt bon paladar"
Josep Pedrell de Cal Gatell va explicar els inicis del negoci familiar. Pedrell va explicar que el seu avi era barber, però que va decidir-se a obrir un establiment: lavi era molt treballador i tenia molt bon paladar. Feia uns suquets de peix i unes paelles molt bones i, amb el guiso del romesco, va adaptar aquells ingredients per fer una salsa per acompanyar el peix i el marisc a la taula. Va ser el primer que ho va fer a Catalunya. Cap a lany 1912 va començar a fer menjars i a tenir clientela. Així doncs, el Cafè Gatell es va posar en marxa com a bar amb servei de menjars i, compaginant també algun servei de barberia. Amb els anys, lestabliment va oferir un servei de restaurant i de fonda, oferint les habitacions que hi havia al pis de dalt. Durant la postguerra, tal com va explicar Josep Pedrell, el seu avi va deixar el negoci als seus fills, concretament a loncle Josep Font i a la tieta Eugènia Font, que van seguir amb el negoci, juntament amb lajuda de lavi i de làvia. De fet, làvia Rosa Massagué, tal com va intervenir Cèlia Massagué durant la xerrada, era una dona molt coneguda a la platja, perquè feia de tot. El dia de santa Rosa feia una xocolatada per a tots els mariners vells de la platja, feia cafès, feia de llevadora en els parts, ajudava a vestir els difunts, feia dinfermera quan algú estava malalt, feia de tot i li deien Rosa, la barbera, perquè era la dona del barber. Lany 1940, quan es va morir, hi va haver molt dol a la platja.
Uns anys després, cap al 1955, la història del restaurant Gatell té un punt dinflexió, ja que el negoci es parteix en dos: el restaurant Casa Gatell i el restaurant Can Gatell, propietat de Rodolfo Font. Els pares es van quedar amb el resturant i els oncles es van quedar amb el cafè, que també van fer com a restaurant i cadascú tenia la seva clientela, va dir Pedrell. Anys més tard s'obriria el tercer restaurant dels "Gatell" el restaurant Eugènia, també a primera línia de port, propietat del mateix Josep Pedrell.
Cèlia Massagué: "Les primeres patates xips embossades que es van vendre a Cambrils les vaig portar jo i això va anar molt bé als bars i als restaurants"
Per la seva part, Cèlia Massagué parenta del mateix Josep Pedrell també va explicar la seva experiència durant la seva joventut, en aquells primers anys de larribada del turisme. Massagué va dir que, en aquells temps, la primera feina del jovent era anar al tros a collir bajoques, a collir olives o a collir avellanes, mentre que a lhivern anàvem a cosir i els diumenges, baixava una estona a ajudar al restaurant. Aquells anys es van anar obrint molts negocis. Jo vaig tenir un negoci dautovenda de xuxes i anava per les botigues i també proveïa els restaurants de productes. En aquest punt, Massagué va apuntar simpàticament que: les primeres patates xips embossades que es van vendre a Cambrils les vaig portar jo i això va anar molt bé als bars i als restaurants, perquè fins aleshores les havien de posar en grapats. Aleshores, a Cambrils no hi havia res, només sol a la platja i bajoques i avellanes!, va afegir acompanyada de les rialles dels assistents.
Cèlia Massagué: "Nosaltres vivíem al magatzem i als turistes els hi deixàvem la casa parada i ells hi feien la seva, shi feien el menjar i tot. Aleshores els hi cobràvem unes 10.000 pessetes per cada mes"
Cèlia Massagué també va explicar que a casa seva acollien a turistes durant lestiu. Venien al restaurant i demanaven allotjament, però aleshores no hi havia res, ni agències de col·locació ni res. Va ser una cosa molt casolana, però la gent shi sentia molt bé a casa, va dir. Casa seva estava situada al carrer de Ramon Berenguer IV, al barri de lEixample, després que la família shi traslladés procedent duna casa situada al carrer de les Parres, a la Vila. Els primers que van venir van ser uns maños, que van venir uns dos o tres anys i shi estaven un mes. Nosaltres vivíem al magatzem i als turistes els hi deixàvem la casa parada i ells hi feien la seva, shi feien el menjar i tot. Aleshores els hi cobràvem unes 10.000 pessetes per cada mes. A casa, vam estar llogant durant uns 10 anys, explicava, ahir, Cèlia Massagué. En aquest punt, Massagué recordava com era Cambrils en aquells anys, un poble sense semàfors i la canalla podia anar en bicicleta pel carrer sense cap perill. Quan vèiem els xiquets en bicicleta, sempre dèiem, ja estan aquí els xiquet barcelonins. Un altre tipus dallotjament, segons va apuntar la Cèlia, era que molta gent llogava habitacions pels familiars dels novicis que estudiaven als hermanos de La Salle.
Josep M. Colom (Fonda El Camí): Els alemanys o ens deixaven dormir a la nit, bevien molt i com que en aquella època les reserves es feien per carta, quan vèiem que la carta era dun alemany les llançàvem a la brossa, perquè amb francesos i espanyols ja omplíem!
Per la seva part, Josep M. Colom de la Fonda El Camí va explicar que a casa seva eren pagesos, però que, amb tanta canalla sis germans, els pares van pensar que havien de muntar algun negoci. Van pensar en posar una granja o bé una fonda, però van decidir-se per la fonda, perquè a la granja hi havia fems i era més brut!. Durant els primers anys, la Fonda El Camí tenia poques habitacions, però segons va comentar Colom, treballàvem molt i molt bé, tot i que molta gent encara sallotjava a cases particulars. Els primers turistes eren francesos i alemanys. En aquest punt, Cèlia Massagué va intervenir per dir que: els alemanys quan arribaven dein: Cambrils, grandes fiestas!!. A això, Colom va afegir que a casa seva van patir la disbauxa, el descontrol i la mala fama dels turistes alemanys: no ens deixaven dormir a la nit, bevien molt i com que en aquella època les reserves es feien per carta, quan vèiem que la carta era dun alemany les llançàvem a la brossa, perquè amb francesos i espanyols ja omplíem!. Josep M. Colom també va comentar que la fonda estava situada on la família tenia la casa, ja que la parcel·la era molt àmplia i disposaven dun bon pati que donava molta ombra i que, els turistes ocupaven en la terrassa exterior que hi havia. A banda de turistes, Colom també va dir molts camioners i viatjants eren clients de la fonda, aprofitant la proximitat de la carretera. Durant lhivern i, especialment en les dècades de 1960-1970 i fins i tot els 80, tenien molts treballadors que van arribar a Cambrils en lanomenat boom de la construcció.