Estampes Cambrilenques

Fitació del Terme de Vilagrassa

Per Josep Salceda

Fa uns mesos en aquesta mateixa secció de la nostra revista vaig publicar un petit treball amb el titular: "Hi havia relació entre Scala Dei i Cambrils?" (mireu "Cambrils", n- 18, octubre 1972). En els darrers paràgrafs, després de posar de relleu una nota del Sr. Serra que explicava que en un dels subterranis de les torres avui propietat de la família Vidiella a Vilagrassa hi havia trobat un escut de Scala Dei, en acabar dèiem: "La llàstima va ser que no el recollís ell, ja que amb el curs dels anys Déu sap on haurà anat a parar." I també expressàvem aquests interrogants: "És possible que fos l'escut de Scala Dei i que fins a Cambrils tingués dominis el prior de la famosa cartoixa? No serà per sempre un dels molts enigmes de la nostra història?"

Avui estem en disposició de dir que no, que no seran enigmes els interrogants precedents. En primer lloc, la pedra esmentada no es va perdre. Els actuals senyors Serra i Dalmau, nebots del catedràtic tan esmentat en aquestes pàgines, em diuen que la pedra es va recollir i que fou entegrada al Museu de Reus, on es guarda. Després cal dir que aquests dies he tingut ocasió de llegir un llibre de capbreus on es recull documentació de Cambrils i dels termes petits que l'envoltaven, amb dates que van del segle XIV al XVIII. En ell s'afirma que el monestir de Scala Dei era senyor del terme de Vilagrassa i, llavors, ja es veu clar per què en algun dels masos hi hauria una pedra esculpida amb l'escut del monestir. Entre la curiosa documentació (algun aspecte de la qual anirà sortint de tant en tant en aquestes pàgines) he recollit avui la referent als límits del terme de Vilagrassa i a uns acords sobre la fitació d'aquest terme.

De tothom és sabut que l'actual partida de Vilagrassa era antigament un terme rural petit, com Mas del Bisbe, Vilafortuny i d'altres que foren annexionats a Cambrils el 7 de març de l'any 1842, i que passà a l'arxiu de l'Ajuntament tota la documentació d'aquells, si bé, malauradament, tota fou cremada amb ocasió de les guerres carlines de 1874.

Diu així el document: "Afronta dit terme a solixent, part amb el terme de les Comes d'Ulldemolins, part amb el terme del Mas de l'Abat i part amb el Camí Vell i Reial que va de Tarragona a Cambrils; vers el migdia, part amb dit Camí de Tarragona a Cambrils i part amb el terme del Mas del Bisbe; vers ponent, part amb dit terme del Mas del Bisbe i part amb el terme de Vinyols i part amb el terme de Riudoms; a tramontana part amb dit terme de Riudoms i part amb el terme de les Comes d'Ulldemolins.

En l'any 1496, a 11 de Juliol, com el Reial Monestir de Scala Dei es tingués per molt perjudicat perquè els del Mas dit d'en Pallejà el bó, es feian senyors de certa partida del terme de Vilagrassa (del qual terme és senyor dit Monestir i té en ell tots aquells dominis i senyores que el Senyor Rei tenia abans que les Rentes fossin empenyorades, excepte la Sang que pertany al Senyor Arquebisbe, de tot el restant és Senyor dit Monestir i és Senyor de les Aigües i de les Herbes i amb tota Senyoria Directa) la qual masia d'en Pallejà està sota el domini del senyor Infermer de la Seu de Tarragona; dit Infermer i Fra Pere Almunia, convers de Scala Dei, com a procurador, tingueren algunes conferències i es concordaren de deixar-ho les dues parts en mans de Tarragona i que Mossen Damià Brufaganyes, Notari de Tarragona, prengués els testimonis i quedaren d'acord que cada un produís els seus testimonis. Els testimonis de l'Infermer foren: Antoni Pasqual, Batlle de Reus; Martí Barenys, Batlle de dit Mas d'en Pallejà, de Cambrils, i Joan Pellicer, el gran i gros de Riudoms. Els testimonis per part de Scala Dei foren Pere Serra, de Riudoms, Batlle de Vilagrassa; Ramon Farnés, de Riudoms i T. Alguer, de Vinyols. A més d'aquests n'hi havia d'altres per cada part. Els testimonis de Scala Dei testificaren que els Horts eren de Scala Dei, però no es troba que ningú hagi plegat els Drets per Scala Dei.

A 24 de Febrer de 1497, Antoni Pasqual, Batlle de Reus, per part del senyor Infermer i Pare Serra de Riudoms i Batlle de Vilagrassa per part de Scala Dei, en presència de dit M. Brufaganyes com a medianer per les dues parts, assistint-hi dit Fra Pere Almunia com a procurador de Scala Dei es fità el terme de Vilagrassa i dita masia d'en Pallejà, que posseïa Pere Salvat de Riudoms.

I.- Posaren la primera fita al cap del troç damunt la cèquia vora el camí general que va a Cambrils, emperò dintre el troç.

2.- Posaren la segona fita damunt la font sobre el costat a la part dreta pujant del camí general que va a Cambrils, dintre el troç de terra del Mas d'en Pallejà.

3.- Al mig d'aquestes dues fites posaren la tercera fita, de manera que totes les tres fites estan posades en la part del Mas d'en Pallejà en el trossos de terra de dit Mas i tota la cèquia franca a la part de Vilagrassa i tota sota el domini de Scala Dei.

4.- I així de la fita que talla l'aigua del Mas d'en Pallejà i la deixa a Vilagrassa, un poquet més amunt hi ha una fita vella.

5.- I d'aquesta fita vella pujant amunt a la Costereta posaren altra fita la qual havien arrancada i la tornaren a son lloc, la qual fita està a uns olivers al cap de la pujada.

6.- I d'aqui l'altra fita està enfront vora una paret d'un corral, el qual corral resta a la part de Vilagrassa. I de dita fita de la paret del corral tira hom envers un camí general que passa davant el Mas de dit Pallejà i va la via del Mas d'en Flexa i passen por devant la seva porta i van a Reus i anant aquesta via prop d'una senda gira hom a travès envers el Mas d'en Tarragó.

7.- I en aquella girada envers el Mas d'en Tarragó posaren una fita i d'aqui tirant, com dit és, envers el Mas d'en Tarragó i un poc devall de dit Mas posaren (8) altra fita.

9.- I passant avant posaren altra fita damunt una gran olivera la major i més alta en aquell lloc es troba; a la part dreta es trobarà en aquest lloc i temps, venint de dit Mas d'en Pallejà la via del Mas d'en Flexa.

10.- I la última posaren en el camí general com hom va al Mas d'en Flexa. I amb el dit senyor Infermer, qui aleshores era el Reverend Miquel Albanell."

Comenta aquest article