Estampes Cambrilenques

Hi havia relació entre Scala Dei i Cambrils?

Per Josep Salceda

He fet una visita al Priorat i he baixat deprimit. No és la primera vegada que he visitat aquella comarca, però feia anys i, potser més jove, no l'havia mirat amb els ulls crítics amb què ho he fet ara. I l'he vista perduda, si no d'immediat, sí a la llarga. Les condicions en què s'han de treballar aquelles terres no les poden fer rendibles de cap manera, per molt bo que sigui el vi i el preu que porti. Potser la situació estaria en la indústria auxiliar, que retingués el personal, i en l'educació i l'esbarjo. No hi veig cap més remei.

Mes no és de les vinyes del que vull parlar, sinó del monestir de Scala Dei, objectiu principal del meu viatge, i de les relacions que, en els seus temps bons, podia tenir amb Cambrils. Scala Dei, juntament amb Poblet, Santes Creus i Escornalbou, són els quatre monestirs que formen la base històrica de la vida monacal a la nostra província tarragonina. Fou fundat l'any 1163 per Alfons I el Cast, que decidí confiar als fills de sant Bru la recuperació espiritual i material de la comarca, que es diria Priorat pel nom del prior de Scala Dei. Fou la casa mare de la cartoixa a les terres peninsulars i d'ella es formaren les altres cartoixes espanyoles. El 1167 Alfons I de Catalunya féu construir el primer claustre, i les donacions inicials foren ampliades per Pere I el Catòlic, l'any 1203, i per Jaume I, el 1218.

Segons conta la llegenda, el nom de Scala Dei ve del fet que, en un cert lloc proper al monestir, uns monjos veieren un àngel que baixava per una escala. I així és el seu escut: una escala que sostenen dos àngels, amb les lletres S. D., una a cada costat. Entre els frares que en el curs dels segles habitaren el monestir cal remarcar els noms de fra Joan Fort, mort en olor de santedat, i de Lluís Pasqual, Joaquim Juncosa i Josep Juncosa, remarcables pintors barrocs.

El monestir, amb l'església i les construccions annexes, fou saquejat i incendiat en el malaurat estiu de 1835; això i la desamortització subsegüent forjaren la fi de la cartoixa.

Avui tot és una runa i fa llàstima de veure. Resten en peu la façana monumental de la clausura i algunes de les seves dependències, així com l'entrada al recinte, una enorme façana d'estil barroc amb arc d'entrada i una fornícula gegantina. L'església és romànica i el claustre d'estil grecoromà. Són unes runes glorioses i dol de veure l'estat en què es troben. Jo diria que la Diputació o Belles Arts haurien d'adquirir el clos del recinte i, si no reconstruir-lo de moment, almenys mantenir-lo net d'esbarzers i plantes enfiladisses, que provoquen els esvorancs i l'enrunament del poc que queda. No crec que, en consciència, es pugui consentir la total desfeta d'un clos on la història i l'art encara són vius.

I amb Scala Dei, què hi té a veure Cambrils? Tenim a la vista una nota amb una relació de documents que, segons sembla, foren entregats als regidors de Cambrils pel prior o pels frares de Scala Dei, no sabem si en motiu de l'exclaustració o amb anterioritat. La nota era, a primers de segle, a l'Arxiu Municipal, però no els documents, que desapareixeren segurament en la famosa crema de documents de les guerres carlines. Aquests eren:

I.- Executorial i sentència sobre la llenda contra la vila de Cambrils.

II.- Reial cèdula i privilegi de l'emperador Carles I d'Espanya en la que es concedeix al Monestir de Scala Dei que sobre les qüestions i plets tocants a les Reials hisendes que té a Tarragona i al camp pugui fer concòrdies.

III.- Cèdula reial en la que l'emperador Carles I concedeix al Monestir de Scala Dei els drets reials i mana al Prior que no permeti edificar molins i forns sens llicència del Monestir.

IV.- Donació de D. Ramon de Cumbis al Reial Monestir de Scala Dei d'aquells mil sous que rebia sobre les rentes reials de Tarragona, Valls i Cambrils.

V.- Donació de D. Ramon Comas de Cumbis i de la seva muller Caterina a favor del reial Monestir de Scala Dei d'aquells mil cinc-cents que rebien sobre els drets reials de Tarragona, Valls i Cambrils.

VI.- Donació a l'Il·lm. Senyor Arquebisbe Arnau a favor de D. Ramon de Comas, son nebot, de mil sous anyals dels dos mil cinc-cents que dit Arquebisbe rebia anyalment de les rentes reials de la ciutat de Tarragona, Valls i Cambrils.

VIL- Donació a l'Il·lm. Senyor Arquebisbe Arnau a favor de D. Pere de Comas, son nebot, de mil cinc-cents sous dels dos mil cinc-cents que rebia de la ciutat de Tarragona, Valls i Cambrils.

VIII.- Cèdula reial del senyor D. Pere en que sobre la venta havia fet Bernat Abinelles, el seu tresorer reial, sobre els drets de la ciutat de Tarragona i Valls a favor de l'Arquebisbe Arnau; per major seguretat afegir els drets reials de la vila de Cambrils.

IX.- Venta que féu Bernat Abinelles tresorer del senyor D. Pere a favor del senyor Arquebisbe Arnau sobre els drets reials de la ciutat de Tarragona i vila de Valls el 1342.

Aquesta és la llista d'uns documents, segurament perduts per sempre, que potser podrien donar-nos llum sobre les relacions de la nostra vila amb el monestir.

El senyor Serra i Dalmau, en les seves notes i quan ens parla del que ell diu el Mas de Piqué (interessantíssima construcció-fortalesa que compta amb dues torres, una de rodona i una de quadrada, aquesta segona, crec, més antiga que la primera, situada al llindar del terme de Cambrils amb el de Vila-seca i que avui és propietat del senyor Joan Vidiella i Balañà) ens conta que en un dels subterranis veié, l'estiu de 1905, una pedra que tenia gravat un dibuix amb una escala rematada amb una creu. I afegeix: "Bo seria arreplegar l'escut, puig està tirat entre la runa, i guardar-lo." La llàstima va ser que no el recollís ell, ja que amb el curs dels anys Déu sap on haurà anat a parar.

És possible que fos l'escut de Scala Dei i que fins a Cambrils tingués dominis el prior de la famosa cartoixa? No serà per sempre un dels molts enigmes de la nostra història?

Comenta aquest article