Estampes Cambrilenques

La corona d'Aragó i les seves relacions amb Cambrils (II)

Per Josep Salceda

Aquest rei, el 31 de maig de 1206, confirmà la carta de població lliurada a Cambrils pel seu avi, el comte Ramon Berenguer IV, i es comprometé a no contravenir-la en cap dels seus punts. Concedeix el privilegi i promet als habitants de la vila que jamai els separarà del reial patrimoni: "... jamai vos donaré, vendré, entregaré, cambiaré... o deixaré d'alguna manera o per alguna raó." En el mateix document concedeix la seva protecció i seguretat als concurrents al mercat de Cambrils: 'Vull, també, que qualsevulga que vingui o vulgui venir al mercat de Cambrils amb totes les coses que tingui o porti en l'anar o tornar o en l'estar, estigui tranquil i segur i sota aquesta especial protecció meva... Qualsevulga, doncs, que contra aquesta carta de concessió, confirmació i protecció meva, s'atrevigués a atacar, coneixi haver concorregut perpètuament en la meva ira i indignació..." Segueixen les penes que assenyala als infractors i acaba manant "... que ningú s'atreveixi a empenyorar a vosaltres o les vostres coses...".

El rei Pere va morir l'any 1213 i el succeí el seu fill, el gran rei Jaume I. És molt coneguda la intervenció del rei Conqueridor en els afers de Cambrils i, d'una manera especial, ell mateix comenta en la seva famosa Crònica la participació 'd'els de Cambrils' en la conquesta de Mallorca.

Sens dubte, Jaume I va afavorir Cambrils quan el 22 d'agost de 1258 establí un camí segur des de l'Ebre fins a la vila. Potser és en relació amb aquest camí que es considera el propòsit de canviar l'emplaçament de la vila, al qual s'havien compromès amb jurament els seus habitants. No obstant això, a precs d'aquests i en un document lliurat a Vilafranca del Penedès l'onze d'agost de 1263, el rei Jaume els allibera de la promesa feta i els concedeix que continuïn habitant el lloc ocupat fins aleshores. Sembla que per aquesta concessió el sobirà rebé una certa quantitat de diners.

Mort el rei Jaume l'any 1276, no trobem documentació referent a Cambrils fins l'any 1365 (15 de novembre), data en què, en carta lliurada a Barcelona, el rei Pere III el Cerimoniós diu: "Com sigui que els nostres il·lustres predecessors, de feliç memória, contribuissin i concedissin a la Capella de la Beata Maria del Camí del lloc de Cambrils o al seu Capellà, les tres parts que es retenien per si en els forns del lloc i terme de Cambrils i certes majordomies situades en el mateix terme... concedim i volem que el Rector de dit lloc faci o mani practicar en la dita capella el Servei acostumat i que rebi els drets mentats..."

Aquest mateix monarca, en document datat a Barcelona el 5 de maig de 1373, fa referència a diferències entre el castlà i el batlle del lloc i terme de Cambrils, els quals, sembla, feien concessions i establiments cada un pel seu compte. El rei Pere recomana: "... les quals concessions i establiments fassan juntament, es a saber: Vos per part nostra i lo mateix Castlà per lo dret de sa castlania i no altrament salvo empró nostro dret i del mateix Castlà en tot."

Sembla, potser, que els darrers documents que directament afecten la Corona d'Aragó en les seves relacions amb Cambrils són els de Joan I, fill de Pere III, qui, el 4 de setembre de 1391, vengué, amb pacte de retro i pel preu de 7.000 florins, alguns pobles, viles, castells i feus, entre els quals es comptava Cambrils, a l'arquebisbe de Tarragona, Ignasi de Valterra. Els cambrilencs no pararen de demanar la seva incorporació al patrimoni de la Corona i, per fi, Alfons IV de Catalunya i V d'Aragó, el Magnànim, acollí aquest anhel del poble, autoritzà el lluhisme, concedí a Cambrils (27 d'abril de 1437) molts privilegis nous i confirmà els que ja tenia.

Aquest sobirà fou succeït pel seu germà Joan II, pare de Ferran el Catòlic, que per les seves noces amb Isabel de Castella uní les corones d'Aragó i Castella i forjà la unitat d'Espanya. Per això deia que els documents del 1391 i del 1437 poden ser els darrers, almenys dels que tenim referència, d'aquesta llista gloriosa, a què hem fet al·lusió en el treball que avui acaba i que és, fet reconegut per les grans figures de la historiografia, una de les més brillants de les que es conserven en les viles de la nostra regió.

Comenta aquest article