Estampes Cambrilenques

La corona d'Aragó i les seves relacions amb Cambrils (I)

Per Josep Salceda

La recent aparició al públic de la interessant obra Cartas de población y franquicia de Cataluña, del catedràtic Josep Mº Font i Rius, editada per l'Escola d'Estudis Medievals, del Consell Superior d'Investigacions Científiques, en la qual fa un ample estudi de la documentació dels comtes-reis quant a la nostra vila, em dóna l'ocasió de parlar de les relacions de la gloriosa nissaga dels monarques catalanoaragonesos amb Cambrils.

Comença aquesta relació amb les anades i vingudes del comte Ramon Berenguer III, el Gran, pel que després havia de ser el territori cambrilenc, amb motiu de la fortificació de la ciutat de Tarragona i del castell d'Amposta, mesures prèvies a la campanya contra els sarraïns que ocupaven Tortosa, ciutat que conquerí l'any 1120. La ciutat de l'Ebre no quedà sota la dominació directa del comte barceloní, sinó solament com a tributària seva, i això fou, sens dubte, una gran equivocació, ja que els alarbs, lluny d'estar-se quiets, no paraven en les seves incursions per terres cristianes.

El comte Ramon Berenguer III morí el 19 de juliol de 1131 i fou succeït pel seu fill Ramon Berenguer IV el Sant. Aquest comte, que pel matrimoni amb Na Peronella, filla única de Ramir II d'Aragó, havia d'aconseguir la unitat de les corones d'Aragó i de Catalunya, acabà amb la dominació mora a la nostra província conquerint definitivament la ciutat de Tortosa el mes de desembre de 1148 i el castell de Miravet el 24 d'agost de 1153.

Aquietat ja tot aquest territori, insinua amb l'atorgament de cartes de població la nova vida municipal, fonament dels organismes que havien de donar importància política a Catalunya. Una d'aquestes cartes de població fou la donada a Cambrils el 5 de febrer de 1154, de la qual ja he parlat en altres ocasions en la nostra revista. Ramon Berenguer IV va ésser, doncs, podríem dir, el fundador del nostre Cambrils.

Aquest comte, el regnat del qual va ser gloriós, va morir l'any 1162 i nomenà hereu el seu fill gran, Alfons I de Catalunya i II d'Aragó.

El rei Alfons, primer rei de la nissaga catalana, va procedir a l'establiment del terme de Cambrils, de límits bastant imprecisos (o, millor dit, del tot imprecisos) en la carta de població donada pel seu pare.

Aquest document, datat el mes de desembre de 1178, diu el següent:

"Sàpiga tothom com jo, Alfons per la gràcia de Déu Rei d'Aragó, Comte de Barcelona, etz. dono i perpetuament concedesc a vosaltres vehins majors i menors de Cambrils, tant presents com venidors, les viles i termes que estan i afronten a sol eixent amb el terme de Guillem Fortuny i el terme de Ramon dels Arcs que compren desde el camí que va de la vila de Riudoms fins al castell d'Escornalbou, quin camí es troba entre el terme de Cambrils i Alforja, al migdia amb el mar, partit entre vosaltres i Ramon dels Arcs, a sol ponent amb el torrent de Riudecanyes, quines aigües van desde la montanya al mar i al nort amb el terme d'Escornalbou i camí que va desde l'Argentera fins a la vila de Riudoms, quin camí es del terme entre vosaltres i Alforja."

És molt probable que les viles a què es refereix el document que hem transcrit fossin les de Montbrió, Teixells i la Plana, que més tard formarien, amb Cambrils, la Carlania. És també curiós observar que, després de vuit segles, els límits del nostre terme per la part de sol ponent són els mateixos actualment que els donats per Alfons I.

Aquest mateix monarca, sis anys després d'haver fixat les fites del terme de la nostra vila, en feia donació a Berenguer de Cambrils, i subscrivia, amb aquest motiu, la corresponent escriptura de donació el mes de gener de l'any 1184, a Lleida.

També, si no ho recordo malament, he parlat d'aquest document en una altra ocasió a les pàgines de "Cambrils"; per tant, no hi faré referència llevat del paràgraf que diu: "... et dono a tu, Berenguer de Cambrils i a tota la teva descendència i posteritat, el lloc (o terme) de Cambrils per que hi fassis una fortalesa que tinguis...". És molt interessant aquesta frase ja que, amb tota seguretat, donaria peu que es comencessin a construir les muralles que segles després convertirien Cambrils en plaça forta, o potser també tingui en aquest manament del rei Alfons el seu origen la torre de la Mare de Déu del Camí. Vés a saber!

Alfons I de Catalunya i II d'Aragó va morir a Perpinyà l'any 1196, i fou succeït pel seu fill Pere I de Catalunya i II d'Aragó, anomenat el Catòlic i pare del gran rei Jaume I el Conqueridor.

Comenta aquest article