Dels ordinaments de la Vila (I)
Tinc a la mà dues compilacions de les ordinacions per les quals s'ha regit la nostra vila en temps passats. De la primera, ens diu als seus apunts el senyor Serra i Dalmau (que ha aparegut tantes vegades en aquesta pàgina dedicada a la història local) que era un llibre, escrit en pergamí, que es conservava a l'Arxiu Municipal i que es titulava Llibre de les ordinations tocans als senyors Jurats de la Vila de Cambrils. No cal dir que estava escrit en català, com tots els llibres antics, i només l'enunciat del seu articulat ja és curiosíssim.
Desgraciadament a l'arxiu ja no queda res de tot això, ja que tot va ser esventat pels avalots revolucionaris del segle passat i per les rapacitats inconcebibles de cercadors desaprensius de dades, més interessats en les seves mires egoistes que en la conservació del que constituïa un notabilíssim patrimoni històric de la vila.
El llibre a què ens referim tenia 151 articles, alguns títols dels quals copiarem. N'hi ha 36 que s'ocupen del bestiar en general i d'alguns animals en particular, com per exemple: "Qui posarà bestiar en l'horta (15); Dels coloms que faran mal dins de la Vila (32); Qui portarà gossos d'altre (34); Qui posarà bestià en goret ni en rostoll que s'haigi de sembrar (38); Qui ferma porcs en séquies o en recs (45); Qui tindrà bestià estrany que el vagi a denunciar dins l'espai de sis dies als Jurats (48); Que els gossos portin ganxo (49); Qui tindrà polls o gallines que fassin mal (58); Tota béstia grossa que farà mal (69); Tota béstia que vagi a llamar (71); De tot bestià que rosegui bardisses (72); De tota cabra que vagi amb bestià de llana i faci mal (73); Que els bestiars portin esquelles (76); De tota bestia que rosegui caps de figueres (77); Que les cabres no vagin pels olivers (78); Que el bestià vinguí al corral a la senyal (79); De qui posarà bestià gros ni menut en rostoll on hi haigi garbes (81); De qui posarà bestià gros ni menut en rostoll que sigui moll ni calinós (82); Si el senyor del bestià mana al pastor que el posi en lloc prohibit o si li posa el pastor del seu cap (83); Qui tindrà de deu hores en amunt que els hi posi esquella i que els tingui recollits al toc d'oració (84); De porcs o bous o bestià de civada que entrarà o passarà per sèquies de ningú (95); De les cabres que roseguin olives (98); Que ningú no gosi tenir abelles dins del terme (142); Qui portarà bestià a beurer que el porti pel morral (144); De tot porc que farà mal, que si els que els tenen no poden pagar el dany que pugui vendre dits bacons per pagar tal dany (151)." I així molts altres per l'estil.
Un altre grup d'articles important, 46 en total, fa referència a robatoris i altres mals que atempten contra els béns del pròxim. Així, per exemple: "Qui posarà foc (7); Qui deshonrarà devant la cort (21); Qui arrencarà o desfarà bardissa d'altre (22); Qui vermarà o s'emportarà raims d'altre (23); Qui pendrà bigues o cabirons (25); Qui entrarà en hort clos (27); Qui plegarà pedres al torrent (28); Qui espigolarà olives en terreny d'altre (35); Qui caçarà a cavall o a peu per les vinyes (36); Qui toca llenya que haigi fet el vent (51); Qui pendrà fanegues que vaigi a tornar (52); Qui dirà injuries al guarda (60); Qui tallarà olivers d'altre (62); Qui tocarà tanda d'aigua (66); Qui puijarà per teulades i per terrats (96); Qui tocarà llenya feta (99); Que ningú gosi tocar botges que siguin en goret (100); Que ningú gosi per parany en terra d'altre (102); Que ningú gosi regoneixer parany que un altre haigi parat (103); Que ningú gosi plegar fems en encontrada d'altre (106); Pels qui pleguen fems pels corredors de les muralles o fora dels portals (115); Pels qui robaran alfalsos o altre herba sembrada i palla dels pallers (120); Que els carros no passin heretat de ningú (122); De fer ascles en olms i alsines ni en qualsevol altres arbres (123); De qui cullirà fulla de morera d'altre (124); Que cap persona gosi fer camí ni carrera per heretat d'altre (132); Qui farà lletjures i qui aviarà l'abeurador (138); Qui ningú gosi pendre botges de cap goret, ni altre género de llenya de socarrats (140); Dels danys i mals que rebin els habitants de la present vila de Cambrils (147); Qui cullirà figues (148); De tota malifeta (150)", etc. I, quant al compliment: "Que els guardians acusin les malifetes als Jurats (116)"; Que vagin els caps de casa a denunciar les malifetes (130)."
N'hi ha dos que fan referència a un conreu o a una indústria que avui ja ha desaparegut del tot, la del lli: "Que ningú gosi amarar lli en aquestes aigües (67); Que ningú gosi espadar lli si no es dins de casa seva (134)."
Un altre grup s'ocupa de coses concretes: "Del depositari (11); De qui tindrà taverna fora del terme de Cambrils (54); De qui tindrà noguer que penjarà en finca d'altre (33); De qui tindrà arbre sobre camí (57); De la guardia (86); De les arnes (89); Dels revelis (90); De les canyes (91); De la fruita (92); Del carnisser (111); De les pinyes (115)." I així fins a completar tots els articles.
En un altre article copiaré íntegrament alguna d'aquestes 'ordinations', i comentaré el seu sentit i significat. Avui acabaré dient que, encara que no tot l'articulat està datat, la part que sí que ho està es localitza entre el 1508 i el 1630, i la compilació es feia, sens dubte, abans d'acabar la primera meitat del segle XVII.