Els Reialistes a Cambrils (II)
El Trapenc, nom amb el qual fou conegut per sempre Marañón, va trobar a l'Espluga la cooperació de dos caps que es van unir a la seva partida. Un era el capellà de Prades, mossèn Baptista, i l'altre era el notari José Cabeza. Més tard s'hi van afegir altres caps.
El frare de la Trapa i els seus aliats van rondar les terres catalanes, especialment Tarragona i Lleida, des de maig fins a novembre, i van emprendre constants fets d'armes que no sempre van reeixir amb èxit.
Durant tot el mes de setembre, els guerrillers reialistes es van passejar pel Priorat, zona que sembla que ocupaven a causa dels insuficients mitjans repressius usats contra ells pel govern institucional. Fins i tot, a la fi d'aquest mes, van planejar una excursió pel Camp de Tarragona, una operació que va acabar el dia 1 d'octubre.
El dia 29 de setembre, el Trapenc, junt amb el cap Romagosa i sota la direcció dels generals Joaquín García Ruíz i Josep Elies Curtes, amb una força de 1.400 homes d'infanteria i 20 o 30 de cavalleria, es va presentar davant de Cambrils. A les 4 de la matinada, van entrar a la nostra vila, que va ser saquejada. Els estralls causats no es poden ni explicar, ja que van entrar a l'Ajuntament, van llençar a la plaça tots els documents públics i van cremar i trencar a mansalva, alhora que saquejaven les cases d'alguns milicians (nom donat als liberals voluntaris que lluitaven contra els reialistes).
En pic van cometre totes aquestes barbaritats, a les 8 del matí es van allunyar, i s'emportaren com a presoners l'alcalde i alguns milicians, i van agafar el camí cap a Riudoms. Quan havien fet mitja hora llarga de camí i eren prop de Vinyols, es van trobar una columna del regiment de Girona i miquelets de Reus, que els obligaren a fer més via cap a les muntanyes de Cornudella, on van afusellar alguns dels presos de Cambrils. Els morts foren Joan Gené i Pedrell, Agustí Martí i Vidal i Francesc Rovira i Ortiga.
De camí, a més, es van batre amb un grup de voluntaris de Porrera que eren fortificats en una masia del coll de la Teixeta. Després d'aquestes accions, la columna reialista va quedar desfeta.
Els soldats i miquelets van entrar victoriosos a Cambrils portant a les puntes de les baionetes trossos de vestits ensangonats, orelles i altres membres, manifestació reprovable que Cambrils va haver de patir junt amb les altres salvatjades que havien comès els reialistes a la nostra vila.
Els revoltats no van aguantar més temps al Priorat, que va ser ocupat per les tropes regulars i per voluntaris, fins al punt que, en una correspondència de Tarragona datada el 14 d'octubre, s'assenyala que ja no hi ha facciosos a les comarques tarragonines i que el frare de la Trapa, amb poca gent, se n'anava cap a Balaguer per trobar refugi a la Seu d'Urgell, en el moment en què allí començava a enfonsar-se la regència sota l'impuls de les operacions regulars del general Mina.
Finalment, el 28 de novembre el general afirma que ha derrotat totalment els facciosos concentrats a la Cerdanya i que els ha fet passar a l'altre costat de la ratlla; entre ells hi havia el frare de la Trapa.
Aquest va tornar l'any 1825 al seu convent de Santa Susana (Aragó), on va morir l'any següent, el 1826.
El frare de la Trapa i els seus aliats van rondar les terres catalanes, especialment Tarragona i Lleida, des de maig fins a novembre, i van emprendre constants fets d'armes que no sempre van reeixir amb èxit.
Durant tot el mes de setembre, els guerrillers reialistes es van passejar pel Priorat, zona que sembla que ocupaven a causa dels insuficients mitjans repressius usats contra ells pel govern institucional. Fins i tot, a la fi d'aquest mes, van planejar una excursió pel Camp de Tarragona, una operació que va acabar el dia 1 d'octubre.
El dia 29 de setembre, el Trapenc, junt amb el cap Romagosa i sota la direcció dels generals Joaquín García Ruíz i Josep Elies Curtes, amb una força de 1.400 homes d'infanteria i 20 o 30 de cavalleria, es va presentar davant de Cambrils. A les 4 de la matinada, van entrar a la nostra vila, que va ser saquejada. Els estralls causats no es poden ni explicar, ja que van entrar a l'Ajuntament, van llençar a la plaça tots els documents públics i van cremar i trencar a mansalva, alhora que saquejaven les cases d'alguns milicians (nom donat als liberals voluntaris que lluitaven contra els reialistes).
En pic van cometre totes aquestes barbaritats, a les 8 del matí es van allunyar, i s'emportaren com a presoners l'alcalde i alguns milicians, i van agafar el camí cap a Riudoms. Quan havien fet mitja hora llarga de camí i eren prop de Vinyols, es van trobar una columna del regiment de Girona i miquelets de Reus, que els obligaren a fer més via cap a les muntanyes de Cornudella, on van afusellar alguns dels presos de Cambrils. Els morts foren Joan Gené i Pedrell, Agustí Martí i Vidal i Francesc Rovira i Ortiga.
De camí, a més, es van batre amb un grup de voluntaris de Porrera que eren fortificats en una masia del coll de la Teixeta. Després d'aquestes accions, la columna reialista va quedar desfeta.
Els soldats i miquelets van entrar victoriosos a Cambrils portant a les puntes de les baionetes trossos de vestits ensangonats, orelles i altres membres, manifestació reprovable que Cambrils va haver de patir junt amb les altres salvatjades que havien comès els reialistes a la nostra vila.
Els revoltats no van aguantar més temps al Priorat, que va ser ocupat per les tropes regulars i per voluntaris, fins al punt que, en una correspondència de Tarragona datada el 14 d'octubre, s'assenyala que ja no hi ha facciosos a les comarques tarragonines i que el frare de la Trapa, amb poca gent, se n'anava cap a Balaguer per trobar refugi a la Seu d'Urgell, en el moment en què allí començava a enfonsar-se la regència sota l'impuls de les operacions regulars del general Mina.
Finalment, el 28 de novembre el general afirma que ha derrotat totalment els facciosos concentrats a la Cerdanya i que els ha fet passar a l'altre costat de la ratlla; entre ells hi havia el frare de la Trapa.
Aquest va tornar l'any 1825 al seu convent de Santa Susana (Aragó), on va morir l'any següent, el 1826.
A la fi, aquell que tanta guerra havia donat va aconseguir morir en la pau del Senyor.