Estampes Cambrilenques

Els reialistes a Cambrils (I)

Per Josep Salceda

El segle passat va ser un període agitadíssim dins la història de l'estat espanyol a causa de les contínues revolucions, guerres i conspiracions de tota mena que els polítics i els canvis de règim van originar al nostre país. S'ha dit que la història d'un poble és la història dels individus que l'integren. Amb molt d'encert es pot dir també que la història d'una nació es forma amb la història dels pobles que la componen. Les lluites polítiques del segle passat van tenir, com és natural, un ressò especial en el nostre poble, i van ser les més importants la Guerra de la Independència (1808-1813), l'aixecament reialista (1822) i l'entrada de les tropes carlines (1874).

Avui parlarem de la revolució reialista i de les seves conseqüències a Cambrils.

La revolució va començar a les places exteriors del monestir de Poblet, el dia 22 de maig de 1822, i va ser-ne el promotor el frare Antonio Marañón.

Encara que coneixem perfectament la història d'aquest religiós i la de la seva comunitat, no en donarem referències perquè, en primer lloc, ens allargaríem molt i, en segon lloc, perquè no calen per a l'exposició dels fets que ara relatem.

El moviment constitucional de Riego, iniciat el 1820 amb l'aixecament de les tropes regulars del regne a la localitat de Cabezas de San Juan, va encendre immediatament l'esperit de rebel·lió dels elements reialistes i reaccionaris, encapçalats per clergues de les províncies cen¬trals de l'estat espanyol. Es van formar partides faccioses arreu que, algunes vegades, van acon¬seguir batre i dissoldre les forces del govern que les perseguien. Malgrat tot, no van tenir cohesió, els seus esforços van resultar esporàdics i només van servir per mantenir contínua¬ment el país en estat d'alarma.

Les forces reaccionàries catalanes es van unir tard a aquest moviment subversiu, ja que, a les nostres terres, només van aparèixer partides armades contra la constitució durant la segona meitat de l'any 1821. Van ser les del pare Vinadí de Granollers, les de Montaner, de Berga, i les del 'Misses', a Girona, que ja estaven dissoltes al començament de l'any 1822, malgrat que aquesta última partida va tornar de nou a les muntanyes catalanes. En començar l'any nou, es van alçar més partides a diferents llocs però, sens dubte, la més important va ser la de Poblet.

El cap va sorgir entre els frares del monestir. Marañón es va escapar del claustre de Sant Esteve d'aquest cenobi durant la matinada del 22 de maig de 1822 i va reunir, a la plaça exterior del monestir, una bona quantitat de mossos i pagesos mal armats amb escopetes, els quals va fer aixecar contra el govern constitucional de Cadis.

Amb aquesta tropa, va baixar a l'Espluga de Francolí, on va repetir el pronunciament a la plaça Major i va reunir uns 150 homes, el nucli principal de la partida, dels quals parlarem al proper article.

Comenta aquest article