Estampes Cambrilenques

La invasió Francesa (1808-1813)

Per Josep Salceda

És molt difícil explicar en un breu article periodístic uns fets tan importants i de tanta transcendència com ho van ser per a nosaltres aquells fets als quals la història ha donat el nom de la Guerra del Francès. Tanmateix ho intentarem, a partir d'un petit preàmbul, per tal d'explicar els primers fets de la invasió abans de l'arribada de les tropes franceses a Cambrils.

La invasió napoleònica de Catalunya va dur un gran contingent de tropes italianes al servei de França, destinades principalment als voltants de Tarragona. Quan l'exèrcit del general Duhesme va baixar dels Pirineus el 17 de febrer de 1808, portava d'avantguarda una divisió italiana a càrrec del general Lecchi; aquesta va ser la primera a entrar a Barcelona, a la qual es va afegir posteriorment un segon exèrcit italià compost per onze mil soldats, sota les ordres del general Conde del Pino. Aleshores, el conjunt de les tropes italianes va ser dividit en dues brigades, comandades pels generals Mazzucchelli i Fontana.

Aquestes divisions van lluitar en diverses comarques catalanes, especialment el febrer de 1809, sota el comandament suprem del mariscal Saint Cyr, per tal de foragitar les tropes espanyoles de la província de Tarragona i apoderar-se de la capital. Durant aquestes lluites i maniobres, els francesos van entrar a la nostra vila, a mitjan febrer de 1809, i van causar els estralls propis de la situació. Això no obstant, i com que el poble estava empobrit a causa de la guerra, van haver de retirar-se, de moment. Després de la presa de la ciutat de Tortosa, el dia 2 de gener de 1811, els francesos van acordar d'assetjar Tarragona, cosa que va dur a terme el general Suchet.

Els francesos es van apoderar de Cambrils quan pujaven cap a Tarragona, el nus de març de 1811, però el general Courten va presentar batalla contra els invasors, que van ser derrotats, amb la consegüent pèrdua de 400 homes, i d'aquesta manera es va poder recobrar la vila.

Segurament, els francesos ho van passar força malament durant la seva estada a Cambrils, ja que s'expliquen d'aquella època molts fets, la majoria llegendaris, que ens donen una idea de l'esperit combatiu dels cambrilencs contra l'invasor. Recordem, sobre això, la tan coneguda  frase que diuen que va pronunciar un francès, que sens dubte deuria estar fart dels espants i corregudes que els donarien els nostres: "Cambrils, campo de demonios, hasta las hierbas se rebelan contra mi culo."

Trobem també en el llibre La destrucció de Poblet, d'Eduard Toda i Güell, les següents dades: "La Junta Suprema de Defensa de Catalunya es vejé precisada, per a fer front a les quantosísimes despeses de la lluita contra la invasió napoleónica, a pendre mesures economiques bastant riguroses, entre elles el demanar a les esglésies i monastirs catalans una forta contribució en plata.

Aquesta ordre es dirigí als diferents Corregiments de Catalunya, però tothom, particulars i corporacions, es resistiren a desfer-se dels seus metalls preciosos.

Devem fer constar, però, que el poble de Cambrils va fer gala una vegada més dels seus sentiments patriòtics, entregant la seva part, que fou portada a la Casa de Moneda de Reus, de quines entrades en els anys 1809 i 1810, trobem aquesta llista: De l'església parroquial de Cambrils 377 unces de plata; del Monestir de Poblet 1235 unces de plata; del Monestir de Scala Dei 548 unces de plata."

Donarem, finalment, una nota biogràfica del general Courten, defensor de la nostra vila en la Guerra del Francès. Joan Lluís Courten i Chermont va néixer a Barcelona l'any 1766, fill del també prestigiós general de l'exèrcit espanyol Courten i Missonet.

Va entrar a l'exèrcit com a cadet el 18 de maig de 1784. Coronel del regiment de Saragossa (1/99) i del de Còrdova (1806), va ascendir a mariscal de camp l'any 1824. Li van atorgar la gran creu de Sant Hermenegild, la medalla de Bailén, la creu de Ferran VII i la creu del Setge de Tarragona. L'any 1790 va ser agregat a l'Estat Major de la plaça d'Oran, com a oficial per ordre del seu pare, que governava aquella plaça. Va fer campanyes al Rosselló els anys 1793 i 1794 contra França. Va prendre part en la Batalla de Bailén (13 de juliol de 1808) i va ser nomenat per acompanyar amb les seves forces l'exèrcit anglès des de Talavera de la Reina fins a Salamanca. L'any 1809 va lluitar a Ocanya i va carregar al front de la seva divisió.

Va lluitar contra l'invasor a casa nostra i va cooperar en la defensa de Tarragona fins l'assalt del 28 de juliol de 1811. Un cop fet presoner de guerra, va ser conduït a França, on va romandre fins la caiguda de Napoleó.

De retorn a Espanya, va morir a Madrid el dia 26 de maig de 1834. Llorers eterns a l'invicte defensor de Cambrils!

Comenta aquest article