El filòleg cambrilenc Pere Navarro explica l'evolució del llatí cap a les llengües romàniques
 |
| Pere Navarro, en un moment de la seva conferència al Molí de les Tres Eres, aquest passat dissabte al matí |
La conferència del cambrilenc Pere Navarro, professor de Filologia Catalana de la URV, va ser l'acte complementari i més destacat dins la celebració, aquest passat cap de setmana, del Dia Internacional dels Museus. Dos dies durant els quals hi ha hagut portes obertes als diferents espais museístics cambrilencs. La conferència de Pere Navarro, que es va fer aquest passat dissabte al matí al Molí de les Tres Eres, portava per títol In rusticam, romanam, linguam i girava al voltant de l'evolució del llatí clàssic cap a les llengües romàniques. La conferència, feta en un to molt didàctic, es va centrar en el llatí i la seva transformació tant parlada com escrita. En realitat, tal com explicava Navarro, "estem parlant el llatí del segle XXI". El llatí clàssic es situa entre el segle III abans de Crist i el segle III després de Crist. Les classes populars, les que no sabien llegir ni escriure, van ser les que van anar forjant diferents variants d'aquest llatí fins a desenvolupar, finalment, les llengües anomenades neoromàniques. Tal com va explicar Navarro, el que parlava la gent cada vegada era més diferent del llatí clàssic en els diferents territoris que durant uns quants segles van estar sota el domini de Roma, la Romània. En aquesta evolució de les llengües, a més, hi han intervingut substrats i superestrats d'altres llengües fins a configurar cadascuna d'elles. Tal com va apuntar Navarro, des del segle VIII ja es poden considerar llengües noves, anomenades inicialment com a romanç. Precisament el títol de la conferència fa referència al concili que l'emperador Carlemany va convocar l'any 813 a Tours en el que es va acordar que les homilies es farien en la llengua del poble i no en llatí.
Portes obertes als museus
Tant dissabte com diumenge hi ha hagut portes obertes a tots els espais museístics de Cambrils en l'horari d'obertura habitual. Aquests espais han estat el Museu Molí de les Tres Eres, el Museu Agrícola de Cambrils, la Torre de l'Ermita, la Torre del Port i la Vil·la Romana de la Llosa. D'altra banda, durant els dos dies del cap de setmana s'han fet demostracions del funcionament del Molí de les Tres Eres.
A destacar que el Museu Molí de les Tres Eres exposava dos objectes únics: una bata de la senyora Concepció Montserrat i una còfia de la senyora Esperança Gual, infermeres que van treballar a l'Hospital de Sang de Cambrils, del 1936 al 1939.