Escena de Tafalitats

Com ja és de costum, el grup de Teatre la Teca de Cambrils va realitzar la seva actuació nadalenca estrenant una nova obra. Aquest cop la companyia va posar en escena Tafalitats, de l’actor alemany Karl Valentin, un recull de relats de situació en què es plantegen situacions que sovint ratllen l’absurd.

El marc de l’obra va ser ambientat en el teatre de Cabaret. Només arribar al casal parroquial, els espectadors eren rebuts per acomodadors vestits especialment per a l’ocasió; un cop dins la sala, unes tauletes de prendre cafè a peu d’escenari arrodonien una ambientació excel·lent a l’estil del Moulin Rouge amb un escenari sense teló vestit de tapisseries vermelles. Pilar Palomo va afrontar amb valentia el difícil paper d’artista de cabaret, cantant i ballant allò del “M’agrada el cabaret” sota les notes de piano de Pep Pellicer. Aquest últim va demostrar una gran versatilitat dalt a l’escenari, sobretot per la seva aparent facilitat en interpretar diferents papers durant una mateixa escena. Amb l’ajuda d’un barret i jugant amb la veu, va ser capaç de suplantar perfectament una desena de papers. La Carme Pascual, artista importada de la vila, va destacar sobretot en el seu paper d’hostalera amb una veu greu i un posat dur, de dona alemanya. El jove i prometedor actor Toni Tufet va fer riure de valent el públic amb les seves cares còmiques a l’estil de Harold Lloid a l’escena de Ràdio Munich juntament amb Anna Alterats, que feia de locutora. Ara bé, el còmic per excel·lència de la Teca és Joan Ortoneda. Malgrat no tenir molt de paper en aquesta obra, la seva veu peculiar i la seva manera d’actuar van despertar gran simpatia entre el públic, sobretot en el paper de Wanninger, un proveïdor que vol lliurar la seva feina a una gran empresa, i que va passant amb paciència per tots els seus departaments. L’Albert Piquè, un veterà de la Teca, va interpretar el Sr. Cañameres juntament amb Míriam Espolet com a comptable. Va ser una escena típica d’embarbussament oral on es va posar a prova la bona memòria d’aquests actors. Piquè també va compartir escenari amb Síliva Brull, fent de marit i muller en una escena molt divertida que retratava les aspreses generades per la vida en parella. Altres actrius van ser Olga Hernàndez, que feia de farmacèutica que atén a un client que no es recorda del medicament que ha vingut a comprar, i Elisabet Capella, que feia d’àvia que porta a retratar al seu net.

Alts i baixos

L’obra, d’una durada considerable, va passar per alts i baixos. La primera part va deixar el públic una mica fred, però després de l’intermedi va agafar millor to amb gags més àgils i divertits. El treball dels actors juntament amb el vestuari, la il·luminació, el so i els decorats van ser excel·lents. Desgraciadament, l’obra escrita a principis del segle passat respirava un cert aire anyenc amb acudits semblants als que expliquen els avis. La Teca amb aquesta obra demostra ser una companyia totalment consolidada amb actors capaços d’interpretar papers complicats i heterogenis. Una companyia que té en compte tots els detalls, no només la interpretació, sinó també el so, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge i l’escenografia. Per acabar, posar un suspens al públic; mentre altres anys la sala de teatre del Casal es quedava petita, enguany només es va omplir fins a la fila 13.

§ Xerinola representa l’obra de Joan Brossa§

Un moment de la representació de l'obra de Joan Brossa

La sala d’actes del Centre Cultural va ser el lloc escollit el passat dimecres 23 pel grup de teatre Xerinola per realitzar una interpretació de l’obra de Joan Brossa. La representació va comptar amb una posada en escena ben especial, amb projeccions de poemes visuals, música en directe i amb una especial interacció dels actors i el públic present a la sala. L’obra escenificava diferents poemes de la llarga trajectòria literària d’aquest autor surrealista (Pistola, Clau...), acompanyats de la narració de contínues referències al context històric i social en el qual s’emmarca la seva obra. En total es van veure una quinzena d’actors i actrius interpretant un tipus de producció literària poc habitual, un muntatge que esdevé un reconeixement a l’obra d’aquest poeta desaparegut ara fa cinc anys. Aquesta obra suposa un acte més de tota una sèrie amb què el grup de teatre Xerinola celebra enguany el seu vint-i-cinquè aniversari.