Lídia Ríos: "Quan comencem a perdre la memòria, ens oblidem de les coses immediates i quotidianes"
 |
| Les doctores Lídia Ríos i Marta Novillo van oferir el taller, ahir a la tarda al Centre Cultural |
En el marc del programa dactivitats de les Jornades de les Dones 2012, ahir a la tarda va tenir lloc al Centre Cultural, un taller sota el títol Reforcem la memòria, a càrrec de la doctora Lídia Ríos i la doctora Marta Novillo, ambdues de lHospital Lleuger de Cambrils.
La xerrada va dividir-se en diferents blocs: per un costat, van explicar què és la memòria i els diferents tipus de memòria que hi ha; quines coses poden ajudar a prevenir que aquest memòria es perdi, és a dir, que doni una demència o una malaltia com es lalzheimer i després van fer un repàs sobre els símptomes que shan de detectar per saber que una persona comença a tenir un deteriorament cognitiu. La darrera part de la xerrada va centrar-se en aspectes i recomanacions per fer que les persones que tenen alguna alteració de la memòria puguin tenir una millor qualitat de vida i no avanci tan ràpidament. Per tancar la sessió, es va projectar el documental Bicicleta, cullera, poma., on Pasqual Maragall, afectat dalzheimer, nés el protagonisme.
"Quan comencem a perdre memòria, ens oblidem de les coses immediates, perquè afecta a la memòria ràpida"
Sobre aquesta temàtica, Lídia Ríos va explicar a Revista Cambrils Diari Digital que, quan comencem a perdre memòria el que perdem és capacitat per emmagatzemar informació, és a dir, ens oblidem de les coses immediates. El que perdem és el tipus de memòria ràpida. Per exemple, anar a la botiga i no saber comptar és molt típic, no trobar les coses a casa, qüestions molt habituals. És a dir, gent que no es recorda de coses quotidianes i potser et parla de fets de la seva joventut o de quan era petit. Per altra banda, un símptoma molt freqüent i que sovint no és tan fàcil de detectar és la depressió. Moltes depressions estan encobrint una demència a sota, és a dir, una alteració de la memòria. El pacient veu que no està bé, es deprimeix i en molts casos, hi ha un problema de demència amagat. Després hi ha petites coses quotidianes de moviment que veus que la persona té hàbits i maneres de reaccionar diferents, inclús irritabilitat i inestabilitat emocional. Petits canvis de comportament que et fan intuir que alguna cosa passa i és quan sha danar al metge, perquè tenim tècniques i avaluacions per mesurar la capacitat cognitiva, que posteriorment shan de derivar a lespecialista, depenent del cas, va comentar Lídia Ríos.
Portar una vida saludable, fer exercici i activitats cerebrals
Quant a pautes a seguir, Ríos va apuntar que el més important és tenir una vida saludable, donat que, tots els factors de risc cardiovasculars alteren la circulació del cervell, per tant, afecten la memòria. És a dir, la diabetis, la hipertensió o el tabaquisme, entre daltres. Cal seguir una dieta equilibrada amb pocs greixos i moltes vitamines, sobretot la B i la A (fruites, verdures, etc), fer exercici i fer activitats cerebrals com llegir, fer mots encreuats, passatemps, relacionar-se amb la gent, parlar, sortir de casa. Quan una persona es fa gran no sha de quedar tancat a casa, sha obrir i tenir moltes relacions. Una persona que llegeix, amb un nivell cultural i educatiu elevat, protegeix la memòria, està demostrat.