L'estat de la ciutat 2012: "Cambrils: pel bon camí" (discurs íntegre)
L'estat de la ciutat 2012: "Cambrils: pel bon camí"
Deixin que les primeres paraules siguin dagraïment per a la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que un any més ha organitzat aquesta xerrada-col·loqui en format de ronda de conferències perquè els alcaldes de diferents ciutats del Camp de Tarragona puguem explicar i informar sobre quin és lestat dels nostres municipis i cap a on volem anar.
Avui, és la primera vegada que assisteixo en aquesta conferència com a alcaldessa de Cambrils i em presento davant de vostès per poder explicar com es troba actualment Cambrils i espero poder exposar de forma entenedora i concreta algunes de les propostes que formaran part de lestratègia municipal per al mandat 2011-2015, així com de quines creiem que són les expectatives que podem generar
per al nostre municipi.
Els cambrilencs que avui macompanyeu en aquesta sala, així com aquells que heu vingut de poblacions veïnes podríeu pensar que sota el títol daquesta compareixença Cambrils: pel bon camí, podria fer una crida o em podria encomanar a la nostra patrona, la Mare de Déu del Camí, per tirar endavant aquest acte, així com el govern de Cambrils per als pròxims anys. Com podran observar avui, i com crec que ho han pogut fer durant els mesos precedents, res més lluny de la realitat. Si bé la devoció a la nostra patrona és un fet arrelat al nostre municipi, lactual govern, amb mi com a alcaldessa al capdavant hem demostrat ja abans de prendre possessió que som persones que trepitgem de peus a terra i que ens agrada ser realistes i que la nostra acció i la programació estratègica de la
ciutat es farà amb criteris de realitat.
Començarem aquest viatge, per tal de situar-nos en el camí que ens pertoca, el camí de la realitat, fent una breu introducció sobre don venim i quin ha estat fins el moment el full de ruta que, tot i possiblement no ser el fixat, sí que ha estat al qual sha arribat i el qual ens hem trobat des del maig del 2011.
Tots, així ho vull creure malgrat les actuacions dels darrers anys, en aquesta i altres administracions, tenim clar que ens trobem en un context de crisi, una crisi on tots tenim part de la nostra responsabilitat: els mercats, els gestors de ladministració, els empresaris hem viscut una darrera dècada de labundància, on han faltat polítiques de planificació, destalvi, de contenció i de visió de futur. Aquesta dècada de labundància, paralitzada amb lesclat de la bombolla immobiliària ens ha fet viure una situació econòmica que mai no tornarà. Una situació que ens va allunyar de valors, repeteixo, com el de lestalvi, el de la planificació i el de la realitat pressupostària.
Ja al 2010, des de loposició i durant el 2011 vaig denunciar, així com altres membres de lactual equip de govern la irrealitat plasmada en els pressupostos municipals, sobretot pel que fa a les partides dingressos.
Una darrera dècada que ens ha fet viure, a tots els nivells, somnis impossibles i megalòmans pel que fa a inversions o fins i tot, a creure que podem fer amb els diners dadministracions superiors, altres actuacions o finançar situacions per les quals no els havíem demanat. Sovint ens hem trobat que shavia perdut el nord i que les actuacions, en aquest cas les municipals, anaven guiades més per la inversió en infraestructures més grans del que ens podíem permetre o innecessàries, sense tenir en compte costos de construcció ni manteniment i, possiblement, sense tenir en compte la dimensió i necessitat municipal, que no pas anar guiades per una planificació seriosa i acurada de què necessitàvem i de què podíem tenir.
La malentesa abundància, provocada pels elevats ingressos derivats en la gran majoria per lauge de la bombolla immobiliària, van fer que els governants de les diferents administracions creguessin trobar-se en una situació per sempre. Una situació que, en comptes de durar tota la vida, va esclatar provocant una davallada importants dels ingressos, sobretot en les administracions locals pel que fa a lICIO i, com no, a daltres impostos relacionats amb el creixement urbanístic. No es generava construcció, no es generava ingrés. El greuge és doble quan no es vol reconèixer la realitat i, en comptes dajustar els pressupostos als ingressos de ladministració municipal, es maquillen les finances, quan el full de ruta econòmic de lAjuntament és erroni, no perquè no se sàpiga quina direcció ha dagafar, sinó per què el conductor senganya ell mateix, enganyant directament els passatgers del viatge, en aquest cas, els cambrilencs.
Un viatge que, tal com varem presentar el passat mes doctubre, quatre mesos més tard de la presa de possessió de lactual equip de govern, ens ha dut a Cambrils a un lloc en què espero que ningú no hi vulgui ser, o com a mínim no ens hi hagin dut conscientment. Aquest indret és la ciutat de:
52,7 Milions deuros de deute
141% de rati dendeutament
-15,5 Milions deuros de romanent de tresoreria
Cambrils es troba en el rànquing número 12 de les 20 ciutats o poblacions amb més problemes econòmics de Catalunya. Aquest és el nostre punt de partida i fins aquí ens han portat aquells que conduïen la situació fins el passat mes de maig.
Sense saber aquestes dades, els passatgers daquest gran transport anomenat Cambrils van decidir el passat mes de maig que la ciutat, el nostre poble havia destar conduit per noves persones. El comicis van donar una nova realitat al nostre municipi on CiU, PPC i la PLIC van formar un govern de majoria per tal de redreçar aquesta situació i situar Cambrils, de nou, en el bon camí.
Aquest camí va iniciar-se al mes de juny, després de la presa de possessió i ja ho vàrem dir aquell dia: Que ningú no pateixi, nosaltres mirarem endavant, però per mirar endavant hem de saber què han fet els que han estat darrera. Ho sabrem, i ho explicarem i serem nosaltres, seré jo com a alcaldessa qui, malgrat dur un govern amb corresponsabilitat amb els meus companys regidors, assumiré les decisions que shagin de prendre. Aquest mirar endavant, aquest assumir decisions ens dur a poder afirmar, i que consti que no ho hem dit nosaltres, sinó un membre destacat de lanterior tripartit municipal que 'Som un govern realista'. I aquesta realitat ens farà decidir quina és la via cap on hem de dur aquest municipi. El punt de partida el tenim, som conscients de la crua realitat, som conscients de com es troben les finances municipals. Malgrat tot, creiem que Cambrils té tots els condicionants possibles per reconduir la situació per posar-nos en el bon camí, amb un objectiu: el futur del nostre municipi.
El primer dels condicionants que té Cambrils des del passat 11 de juny és el de la 'Responsabilitat' dels membres de lequip de govern. Ja ho vaig dir el primer dia de ser nomenada alcaldessa Cambrils: seré responsable de lacció de govern que a partir davui haguem de dur endavant. Una tasca de govern amb corresponsabilitat, però una tasca de govern on la seva alcaldessa no defugirà ni de responsabilitat, ni de lideratges. I que actuarà amb el compromís ferm de ser transparents, dexplicar les coses tal com són i tal com estan i per això tindré lautoritat moral i ètica per reclamar en el mateix grau la responsabilitat a aquells que possiblement fins ara no lhan volguda tenir.
Responsabilitat per realitzar diferents accions, dentrada marcar el full de ruta, el nou rumb, el nord per tal de sortir de la situació actual, amb lobjectiu de futur però també amb un missatge clar i positiu. No vull com a alcaldessa, ni el meu equip de govern que, malgrat la situació, el missatge negatiu, el fàcil, sigui el que qualli a la nostra societat, al nostre poble. Com he dit podem sortir-nos-en, ara bé, hem de ser valents per agafar el camí que toca. Un camí que ens ha de dur a múltiples oportunitats i possibilitats. En el fons és això el que ens proporciona qualsevol crisi: loportunitat per fixar fonaments i sortir-sen. No volem deixar passar aquesta oportunitat, ja shan fet prou malament les coses al nostre municipi i és per això que el nostre full de ruta té una sola direcció: Cambrils, des de dins i cap en fora.
I quines són les nostres estacions? Quins seran els indicadors daquest camí?
-Pla de sanejament 2012 -2014
-Pla destratègia municipal 2011 - 2013
No sespantin, tenim intenció de conduir la situació més enllà. Però creiem que és més sincer i objectiu realitzar una pla estratègic a dos anys, fins el 2013 per tal de poder revisar-lo i adaptar-lo a les situacions canviants de la conjuntura econòmica. Per tant, aquest Pla destratègia municipal 2011 2013 comptarà amb una segona versió pels darrers anys de mandat. Primer volem crear sinèrgies positives per, quan puguem, fer-ne una acceleració del ritme daquesta travessia.
Deixin-me que entri en detall, breument, amb aquestes dues eines que shan dissenyat des del govern municipal. Pel que fa al Pla de sanejament 2012 2014 els tres objectius principals són:
1. Corregir lestalvi net negatiu
2. Absorbir el romanent de tresoreria negatiu
3. Redreçar lendeutament superior al 110% dels ingressos corrents
El pla preveu una sèrie de mesures per rebaixar en 7 milions deuros les despeses corrents, passant dels 38,11 milions daquest any a 31,28 milions el 2014. En làmbit de personal, les accions més destacades són la redistribució de treballadors, la reducció de personal en àrees sobredimensionades, la reducció de les hores extres, leliminació de diferents complements, i no cobrir les baixes que es produeixin i no siguin imprescindibles. Pel que fa als béns corrents i serveis, es reubiquen diferents serveis, entitats i societats, que actualment tenen una despesa de lloguer, per instal·lar-los en edificis municipals, sassumeixen directament tasques fins ara externalitzades, i se centralitzen les compres en un únic departament, entre altres mesures. En el capítol de transferències corrents, el pla també contempla rebaixar aportacions a Patronats i Organismes Autònoms i replantejar les aportacions a EPEs i Societats municipals.
Aquestes actuacions demostren, una vegada més, que hem de ser conscients amb la situació actual. Voldria recordar que el sobredimensionament de ladministració és una càrrega estructural de la qual lAjuntament no pot fer front amb els ingressos que actualment té. A ningú no agrada prendre solucions doloroses; a nosaltres tampoc, però daltra banda cal dir que hem de ser conscients i hem de tornar les estructures al seu tamany vàlid i òptim. Actualment, hem hagut de prescindir de personal eventual i interí de lAjuntament. És una decisió dolorosa però necessària i nassumim les conseqüències, com ja he dit, ni defugim ni defugirem de les nostres decisions, per molt que ens vegem obligats a prendre-les. Limportant és que les prendrem.
A més daquesta reestructuració i adequació del personal de lAjuntament, personal eventual no renovat; reestructurarem lactual entramat dempreses i societats municipals, així com de patronats per tal de optimitzar-ne els costos. Aquest és un camí a dur a terme en els propers anys. Els models aplicats fins al moment no són vàlids. No podem autoenganyar-nos, menys quan els diners surten tots del mateix lloc. Quin sentit té crear noves estructures si al cap i a la fi se sustenten de les aportacions municipals? Quin sentit té crear empreses i dir que es redueix el capítol de personal de lAjuntament, si en definitiva els sous, els locals i lestructura daquestes noves empreses se sustenten en els impostos dels ciutadans de
Cambrils?
La reorganització de les dues empreses, cinc patronats i una societat municipal que existeixen actualment tenen com a objectiu reduir les gerències i disminuir el cost de 3 a 2,2 milions anuals. En aquesta línia, els set organismes es reduirien a tres. Els diferents Patronats, serveis i Cambrils Audiovisual sintegraran en Cambrils Serveis SL i es crearà lEPEL Promoció Activitat Econòmica per gestionar les accions a emprendre de dinamització del municipi i gestió de patrimoni.
No volem enganyar els cambrilencs per una senzilla raó, no volem enganyar-nos a nosaltres mateixos. No creiem en el maquillatge financer, ni tampoc creiem en les múltiples opcions enganyoses que shan emprat per dir que reduïm lestructura municipal, quan en realitat el que es fa és duplicar-la. Si més no, treure- la del capítol de personal dels pressupostos municipals, desviant-la cap a despeses de Patronats o Empreses Municipals.
En relació al Pla destratègia municipal 2011 2013 avui els donarem la primera pinzellada, ja que és un document que estem tancant els membres de lequip de govern i és la base sobre la qual treballarem en aquest mandat per tal de dur Cambrils pel camí que nosaltres creiem que és més oportú a tenor de la situació actual.
Podríem elaborar una llista interminable dactuacions. Una falsa carta als Reis Mags que, malauradament, no es podria acomplir. No volem fer volar coloms ni tenim la intenció de deixar com a petjada del nostre pas per la gestió municipal cap obra faraònica. Aquests models de gestió, caducs, són models que han passat a la història. És per aquest motiu que les actuacions del govern municipal
sexplicitaran en el Pla dEstratègia 2011- 2013. Estructurat en diferents eixos, però sabedors que per tal de poder desenvolupar-los en la seva màxima expressió és vital ser molt curosos amb el primer.
Uns eixos que ja vàrem anunciar el primer dia de mandat, el dia de la constitució del plenari: Gestió econòmica: un ajuntament eficient; Promoció econòmica: suport a lemprenedor; i un Ajuntament al servei de les persones. Deixin-me que insisteixi en què hem tingut clar des del primer moment com, i sobre quins pilars, es basarà lacció de govern de les persones que estem al capdavant de les diferents
regidories i de lalcaldia del municipi. Ho hem tingut clar i ho farem, com he dit, amb responsabilitat.
El primer eix el de la gestió econòmica: crear un ajuntament eficient, queda resolt amb laplicació del Pla de Sanejament. Insistim en què tenir leconomia municipal sanejada ens permetrà posteriors i futures accions per tal de poder implementar polítiques de promoció econòmica, de suport a lemprenedor i dinamitzadores de leconomia; totes elles dins del segon eix daquest pla destratègia municipal.
Escoltin, és evident que des de lacció municipal, tenim eines per tal dincentivar i primar els emprenedors. Eines que, sovint, shan emprat desquenes als veritables creadors de riquesa, de treball. No podem prendre actituds que coartin la capacitat de desenvolupament econòmic a Cambrils. Malauradament, els malentesos ideològics han fet que la nostra població hagi perdut el tren en moltes ocasions. Per tant creiem que podem desenvolupar iniciatives municipals per tal datraure noves inversions a Cambrils. Inversions a tota escala. Des de la implantació de nous petits comerços, fins a latracció dindústria o dinversió en infraestructures hoteleres. Per aconseguir-ho tenim clar que en aquest govern no tan sols hem de ser responsables a lhora de prendre mesures dajustament destructures municipals, de rendibilitat i deficiència, sinó també a lhora de dur a terme polítiques de reactivació econòmica.
Hem de tenir clar què pot suposar per a Cambrils i la seva ciutadania el fet que petits emprenedors o grans empresaris confiïn en el nostre poble, per dur a terme els seus projectes. Hem de ser capaços de transmetre confiança, amb accions reguladores i amb actuacions. Una administració eficient, que agilitza tràmits, que no posa traves, sinó que és facilitadora, serà més propera a les inversions que no pas aquella que, per sobre de la normativa, endureix les mesures a aquells que volen dur endavant noves iniciatives.
Dit això, aquest govern, ja ho anirà desgranant en les properes setmanes, però avui els puc avançar, gràcies a lesforç dels membres de lequip de govern, una de les accions que durem endavant dimmediat. La redacció duna Ordenança reguladora de mesures de foment de lactivitat econòmica al terme municipal de Cambrils, per tal dincentivar aquells sectors econòmics que previsiblement generaran un impacte positiu sobre la economia local i la creació de llocs de treball.
Una ordenança que primarà el compromís daquests emprenedors, repeteixo siguin petits empresaris o grans inversors, amb el nostre poble. El primarà a través de la subvenció de diferents conceptes, no a linici del seu establiment, sinó quan el projecte creixi i hagi demostrat la seva viabilitat. Per què? Perquè volem emprenedors que sàpiguen què fan, volem emprenedors amb projectes viables i és això el que primarem i el que promourem en el Cambrils dels pròxims quatre anys. Una ordenança en que la transversalitat hi és present, ja que la col·laboració entre promoció econòmica, així com també urbanisme tindran molt en comú per tal de propiciar polítiques que ens aportin: llocs de treball per als cambrilencs, si pot ser llocs de treball per tot lany, no només per la temporada turística i estiuenca. Polítiques que aportin i generin riquesa, no només per a ladministració, sinó també per als ciutadans Cambrils. En definitiva, polítiques que facin prosperar la nostra societat per sortir, tots plegat duna situació que no ens agrada.
La col·laboració de tots és primordial per tal de poder aixecar la situació actual. Des del govern de Cambrils posarem els recursos per tal que això sigui possible i, no tindrem un no per resposta per aquells que dins els marcs del respecte vulguin sumar-shi, vulguin formar part daquest camí.
El tercer axioma de la nostra acció de govern, és fer un Ajuntament al servei de les persones. Al servei de les persones pel que fa a Benestar Social; al servei de les persones pel que fa a Seguretat Ciutadana; al servei de les persones pel que fa a Ensenyament, en definitiva al servei de les persones en drets socials i igualtat.
Diferents estudis i reunions dadministracions i representants locals arreu del nostre país han apuntat que, actualment, els Ajuntaments ofereixen prop dun 30% de serveis que no els pertoca. No vull que sentengui aquesta introducció com una possible justificació. Que ningú no sequivoqui. Els actuals membres de lequip de govern som els primers que no volem reduir serveis que està oferint lAjuntament. No els volem reduir perquè creiem en la responsabilitat municipal doferir oportunitats i serveis que promoguin lestat del benestar entre els nostres ciutadans. Ara bé, demanem ser corresponsables tots, i no estem inventant res que no shagi fet ja, tant en aquesta administració, en aquest Ajuntament, com en daltres.
Per tant, tots els serveis que shan ofert actualment es volen continuar oferint amb la col·laboració de la ciutadania. Respectant aquelles persones que es troben en situacions de desfavoriment, oferint gratuïtat en aquells nuclis familiars que realment es troben en situacions dures. Volem transmetre seny. No dubtin que totes les decisions que prenem les prenem amb coneixement. Ens trobem en una
conjuntura on hem de fer bé les coses, on hem de saber explicar que no tot és gratuït per què sí. On no tothom pot gaudir dels serveis a un mateix preu.
Dins daquest marc conjuntural, aplicarem, així ho vàrem aprovar a les ordenances fiscals, taxes de copagament que tinguin en compte les rendes del nucli familiar de les persones que són beneficiàries dels diferents serveis municipals. Ho hem daplicar, novament per responsabilitat, i per fer sostenible, entre tots, el gruix dopcions vàlides que aporta la nostra administració a la ciutadania. Ladministració ha de posar de la seva part, amb seny, amb coneixement, de la mateixa forma que, creiem, que la situació obliga, per al proper any a què els ciutadans prenguin part en lassumpció dels costos daquests serveis.
En aquesta línia, per part de lAjuntament, i donada la minva de recursos creiem fermament que hem de focalitzar en poder crear oportunitats docupació entre els més joves i també entre els aturats de llarga durada. És per això que iniciatives com els Plans dOcupació i crear sinèrgies entre Promoció Econòmica i Ensenyament per tal de posar en comú loferta i la demanda de treball ha de ser un dels reptes als quals hem de fer front en els pròxims anys. Les iniciatives poden ser diverses, i repeteixo són iniciatives transversals. Recordin lordenança municipal que els he comentat anteriorment, si saconsegueixen implantar noves empreses, grans o petites hem de saber oferir des de lAdministració el punt de trobada entre empresa i usuaris dels serveis de formació i orientació laboral de lAjuntament. Tenim els recursos, tenim les eines i per tant hem de propiciar que tant recursos com eines siguin actius. Amb Plans impulsats per la nostra administració i per administracions superiors, però també amb lesforç i la tenacitat de detectar oportunitats des de ladministració: per a les persones en situació datur o formació i per a les empreses que puguin implantar-se i cerquin treballadors per dur endavant els seus projectes.
Pel que fa a actuacions més pròximes al ciutadà, el que pretenem és poder generar capacitat dinversió per als pròxims anys. Inversió municipal en diferents àmbits, amb recursos propis però també amb recursos que puguin venir dadministracions superiors. Serà difícil, en som conscients però nosaltres no deixarem dintentar-ho. Projectes com lenderrocament del Pont de la N-340; la pavimentació de la
plaça de lAjuntament; la prolongació del passeig Albert fins a la plaça del Setge són projectes que es tenen en ment, en cartera i que dependran de la conjuntura financera per poder-les dur endavant. De la conjuntura financera i de les sinèrgies que puguem establir amb daltres administracions.
És per això que els cambrilencs poden tenir clar que actuacions pròximes amb la Brigada dintervenció ràpida, primaran durant aquest mandat. Hem de ser i serem realistes. No pateixin, no ens podran acusar de tornar enrere, aquells que aixequen la veu sobre el retrocés municipal han de reflexionar, han de reflexionar sobre qui, per què i com sha generat aquesta situació i sobre què sha fet fins el moment per preveure-la, per aturar-la o si més no, si com a mínim se nha tingut consciència. Els cambrilencs tindran en el seu Ajuntament ladministració que vetllarà per tal de dur accions que facin i millorin la quotidianitat. Lluitarem pels grans projectes, que ningú no en dubti però hem de ser conscients i prendre les decisions amb coneixement. No pateixin perquè Cambrils tingui o no a dia davui uns estudis universitaris sobre els quals res no hi havia, els puc dir que intentarem durant aquest mandat que Cambrils tingui estudis universitaris esportius, en aquells sectors que ens són distintius com és el món nàutic. Farem lesforç, ningú no ens podrà dir que no intentarem que siguin una realitat abans dacabar el mandat.
Com els he dit anteriorment, Cambrils, reuneix el condicionants per sortir-sen. Primer des de dins amb aquesta sèrie de mesures que avui els he detallat en els diferents eixos dacció, així com també amb el seu potencial estratègic en diferents sector. Un potencial que podem exercir individualment com a municipi però que lhem dexercir alhora amb la col·laboració i amb laliança daltres entitats, de pobles veïns i del conjunt daquells municipis amb els quals tinguem interessos comuns.
No podem defugir de realitzar aliances estratègiques responsables. Ara bé, aliances que siguin profitoses per totes les parts. No realitzarem cap mena daliança per creurens el melic del món, no participarem en cap ens, òrgan o daltre fórmula que lúnic que faci és posar en situacions dinferioritat al nostre municipi respecte la resta. Malauradament això és el que ha passat fins ara amb diferents
òrgans o consorcis. Som i volem ser al capdavant del Camp de Tarragona però no a qualsevol preu.
En aquest sentit, volem reformular algunes de les accions que ens han dut a situacions crítiques o en aquelles que ens han dut a una situació de desfavoriment. Un exemple, la creació del consorci de la TDCamp. Cambrils no va saber negociar, vam voler vendre una televisió comarcal, sent gairebé els únics que la costejaven. La nostra proposta nés una altra. Més en els temps actuals. Hem iniciat un procés de col·laboració amb un altre ens del Camp per establir sinèrgies que siguin beneficioses per ambdues parts. Lencomana de direcció a TAC12 és un punt de partida per tal que aquests dos ens treballin conjuntament amb lobjectiu doptimitzar recursos. Hem daprendre a col·laborar amb altres estaments digual a igual, sent proactius, proposant i alhora rebent i acceptant aquells pactes que suposin un benefici per lestalvi, per la sostenibilitat dels ens i, com no, per marcar lideratge. No pateixin, les veus dissonants que puguin sorgir sobre si perdrem o no identitat poden estar tranquil·les. La TDCamp i TAC12 participem en un projecte comú on cadascú té el seu carisma, la seva empremta digital. Som del Camp, amb el que això porta didentitat comuna i amb el que això comporta pel que fa a identitat particular. I volem ser exemple per a la resta del país. Si caminem amb un objectiu clar optimitzarem recursos i podrem donar un servei, linformatiu sempre i quan aquest pugui ser suportat pels ciutadans cambrilencs, pels ciutadans del Camp de Tarragona.
Una altra aliança establerta dantuvi és la col·laboració com a subseu en els Jocs del Mediterrani 2017. Malauradament, tan sols hi col·laborarem amb la competició de tir amb arc, judo i karate. Suposem que no sha estat valent per poder tirar endavant daltres col·laboracions amb la seu dels Jocs del Mediterrani, ara bé, la nostra identitat quedarà vigent en aquest i en daltres esdeveniments amb els quals hi puguem participar. Però en aquest cas, creiem que tampoc sha exercit el lideratge necessari. Ens hem trobat amb aquesta col·laboració amb Tarragona. No es va aconseguir res pel que fa a lesport nàutic o lhandbol on els clubs del nostre municipi tenen important rellevància, tant a nivell territorial com a nivell de país.
És per això que en sectors que ens són propis apostarem pel reforç i la diversificació. Reforç en accions com la gastronomia, Cambrils ha de ser un dels referents gastronòmics no tan sols a nivell de la Costa Daurada o Catalunya. La gastronomia sha convertit en un pol datracció a lhora descollir destinació turística. La nostra aliança i el nostre lideratge amb iniciatives com Saborea ens han de dur a la primera línia de la promoció gastronòmica de lEstat. Una primera línia que ha de reforçar el nostre lideratge gastronòmic al Camp de Tarragona i a les Terres de lEbre. Cambrils pot ser i ha de ser el marc on gràcies a la gastronomia podem exercir de pol i de punt de promoció dels productes propis (el peix, loli i lhorta) però també daquells que hi estan relacionats: el vi del priorat, de la Terra
Alta, del Montsant o de les diferents DO de la demarcació de Tarragona. Hem de treballar en aquesta línia en liderar i en crear aliances per tal que gràcies a limpuls de la nostra gastronomia puguem exercir de líders i amfitrions dels productes propis.
En aquest sentit, treballem en el marc per tal daconseguir certificacions i distincions que ens situïn des de diferents òptiques en el mapa de destinacions turístiques al nostre país. Així, hem dapostar per les qualificacions de turisme familiar i lluitar per distincions de destí com pot ser la de turisme esportiu. Ho hem dit sempre, Cambrils es troba en un lloc privilegiat un lloc que exerceix de pol, per la gastronomia, però també per la seva situació geogràfica i territorial. Daquí que durant aquests quatre anys Cambrils ha destar reconegut amb la qualificació de Turisme Esportiu.
Aquest equip de govern té ambició, té projectes per Cambrils i té una visió clara de cap a on ha danar la nostra població, som emprenedors, som lluitadors i tenim un projecte a llarg termini on la realitat hi és molt present. I és per això, perquè som un equip de govern realista, que toquem de peus a terra, que avui us he presentat un projecte assumible i revisable els propers anys. Les èpoques de crisi són èpoques doportunitats, daturar-nos i valorar tot el que sha fet fins ara, per a projectar el futur, per a preparar-nos tots perquè som optimistes i creiem que la situació millorarà.
Amb aquesta exposició davui, amb la qual no els podem detallar totes les accions a emprendre hem intentat fer un repàs de les voluntats de gestió i de les principals eines que tenim per dur-les endavant. És el primer cop que comparec davant de vostès en aquest format de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, agraeixo la invitació en aquesta edició dalcaldes i espero poder
donar compte del camí que fem en les properes.
Tinguin clar que lideraré Cambrils, no per portar-lo a cap pou, no per portar-lo a cap forat, sinó per tal que sen surti. El lideraré, conjuntament amb lequip de govern i amb la seva ciutadania. És un esforç que haurem de fer plegats, no podem estar desquenes els uns dels altres. No podem ignorar la societat ni que aquesta ignori ladministració local, ladministració més pròxima per què Cambrils pot anar pel bon camí. Pot mirar endavant.
Deixin que les primeres paraules siguin dagraïment per a la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que un any més ha organitzat aquesta xerrada-col·loqui en format de ronda de conferències perquè els alcaldes de diferents ciutats del Camp de Tarragona puguem explicar i informar sobre quin és lestat dels nostres municipis i cap a on volem anar.
Avui, és la primera vegada que assisteixo en aquesta conferència com a alcaldessa de Cambrils i em presento davant de vostès per poder explicar com es troba actualment Cambrils i espero poder exposar de forma entenedora i concreta algunes de les propostes que formaran part de lestratègia municipal per al mandat 2011-2015, així com de quines creiem que són les expectatives que podem generar
per al nostre municipi.
Els cambrilencs que avui macompanyeu en aquesta sala, així com aquells que heu vingut de poblacions veïnes podríeu pensar que sota el títol daquesta compareixença Cambrils: pel bon camí, podria fer una crida o em podria encomanar a la nostra patrona, la Mare de Déu del Camí, per tirar endavant aquest acte, així com el govern de Cambrils per als pròxims anys. Com podran observar avui, i com crec que ho han pogut fer durant els mesos precedents, res més lluny de la realitat. Si bé la devoció a la nostra patrona és un fet arrelat al nostre municipi, lactual govern, amb mi com a alcaldessa al capdavant hem demostrat ja abans de prendre possessió que som persones que trepitgem de peus a terra i que ens agrada ser realistes i que la nostra acció i la programació estratègica de la
ciutat es farà amb criteris de realitat.
Començarem aquest viatge, per tal de situar-nos en el camí que ens pertoca, el camí de la realitat, fent una breu introducció sobre don venim i quin ha estat fins el moment el full de ruta que, tot i possiblement no ser el fixat, sí que ha estat al qual sha arribat i el qual ens hem trobat des del maig del 2011.
Tots, així ho vull creure malgrat les actuacions dels darrers anys, en aquesta i altres administracions, tenim clar que ens trobem en un context de crisi, una crisi on tots tenim part de la nostra responsabilitat: els mercats, els gestors de ladministració, els empresaris hem viscut una darrera dècada de labundància, on han faltat polítiques de planificació, destalvi, de contenció i de visió de futur. Aquesta dècada de labundància, paralitzada amb lesclat de la bombolla immobiliària ens ha fet viure una situació econòmica que mai no tornarà. Una situació que ens va allunyar de valors, repeteixo, com el de lestalvi, el de la planificació i el de la realitat pressupostària.
Ja al 2010, des de loposició i durant el 2011 vaig denunciar, així com altres membres de lactual equip de govern la irrealitat plasmada en els pressupostos municipals, sobretot pel que fa a les partides dingressos.
Una darrera dècada que ens ha fet viure, a tots els nivells, somnis impossibles i megalòmans pel que fa a inversions o fins i tot, a creure que podem fer amb els diners dadministracions superiors, altres actuacions o finançar situacions per les quals no els havíem demanat. Sovint ens hem trobat que shavia perdut el nord i que les actuacions, en aquest cas les municipals, anaven guiades més per la inversió en infraestructures més grans del que ens podíem permetre o innecessàries, sense tenir en compte costos de construcció ni manteniment i, possiblement, sense tenir en compte la dimensió i necessitat municipal, que no pas anar guiades per una planificació seriosa i acurada de què necessitàvem i de què podíem tenir.
La malentesa abundància, provocada pels elevats ingressos derivats en la gran majoria per lauge de la bombolla immobiliària, van fer que els governants de les diferents administracions creguessin trobar-se en una situació per sempre. Una situació que, en comptes de durar tota la vida, va esclatar provocant una davallada importants dels ingressos, sobretot en les administracions locals pel que fa a lICIO i, com no, a daltres impostos relacionats amb el creixement urbanístic. No es generava construcció, no es generava ingrés. El greuge és doble quan no es vol reconèixer la realitat i, en comptes dajustar els pressupostos als ingressos de ladministració municipal, es maquillen les finances, quan el full de ruta econòmic de lAjuntament és erroni, no perquè no se sàpiga quina direcció ha dagafar, sinó per què el conductor senganya ell mateix, enganyant directament els passatgers del viatge, en aquest cas, els cambrilencs.
Un viatge que, tal com varem presentar el passat mes doctubre, quatre mesos més tard de la presa de possessió de lactual equip de govern, ens ha dut a Cambrils a un lloc en què espero que ningú no hi vulgui ser, o com a mínim no ens hi hagin dut conscientment. Aquest indret és la ciutat de:
52,7 Milions deuros de deute
141% de rati dendeutament
-15,5 Milions deuros de romanent de tresoreria
Cambrils es troba en el rànquing número 12 de les 20 ciutats o poblacions amb més problemes econòmics de Catalunya. Aquest és el nostre punt de partida i fins aquí ens han portat aquells que conduïen la situació fins el passat mes de maig.
Sense saber aquestes dades, els passatgers daquest gran transport anomenat Cambrils van decidir el passat mes de maig que la ciutat, el nostre poble havia destar conduit per noves persones. El comicis van donar una nova realitat al nostre municipi on CiU, PPC i la PLIC van formar un govern de majoria per tal de redreçar aquesta situació i situar Cambrils, de nou, en el bon camí.
Aquest camí va iniciar-se al mes de juny, després de la presa de possessió i ja ho vàrem dir aquell dia: Que ningú no pateixi, nosaltres mirarem endavant, però per mirar endavant hem de saber què han fet els que han estat darrera. Ho sabrem, i ho explicarem i serem nosaltres, seré jo com a alcaldessa qui, malgrat dur un govern amb corresponsabilitat amb els meus companys regidors, assumiré les decisions que shagin de prendre. Aquest mirar endavant, aquest assumir decisions ens dur a poder afirmar, i que consti que no ho hem dit nosaltres, sinó un membre destacat de lanterior tripartit municipal que 'Som un govern realista'. I aquesta realitat ens farà decidir quina és la via cap on hem de dur aquest municipi. El punt de partida el tenim, som conscients de la crua realitat, som conscients de com es troben les finances municipals. Malgrat tot, creiem que Cambrils té tots els condicionants possibles per reconduir la situació per posar-nos en el bon camí, amb un objectiu: el futur del nostre municipi.
El primer dels condicionants que té Cambrils des del passat 11 de juny és el de la 'Responsabilitat' dels membres de lequip de govern. Ja ho vaig dir el primer dia de ser nomenada alcaldessa Cambrils: seré responsable de lacció de govern que a partir davui haguem de dur endavant. Una tasca de govern amb corresponsabilitat, però una tasca de govern on la seva alcaldessa no defugirà ni de responsabilitat, ni de lideratges. I que actuarà amb el compromís ferm de ser transparents, dexplicar les coses tal com són i tal com estan i per això tindré lautoritat moral i ètica per reclamar en el mateix grau la responsabilitat a aquells que possiblement fins ara no lhan volguda tenir.
Responsabilitat per realitzar diferents accions, dentrada marcar el full de ruta, el nou rumb, el nord per tal de sortir de la situació actual, amb lobjectiu de futur però també amb un missatge clar i positiu. No vull com a alcaldessa, ni el meu equip de govern que, malgrat la situació, el missatge negatiu, el fàcil, sigui el que qualli a la nostra societat, al nostre poble. Com he dit podem sortir-nos-en, ara bé, hem de ser valents per agafar el camí que toca. Un camí que ens ha de dur a múltiples oportunitats i possibilitats. En el fons és això el que ens proporciona qualsevol crisi: loportunitat per fixar fonaments i sortir-sen. No volem deixar passar aquesta oportunitat, ja shan fet prou malament les coses al nostre municipi i és per això que el nostre full de ruta té una sola direcció: Cambrils, des de dins i cap en fora.
I quines són les nostres estacions? Quins seran els indicadors daquest camí?
-Pla de sanejament 2012 -2014
-Pla destratègia municipal 2011 - 2013
No sespantin, tenim intenció de conduir la situació més enllà. Però creiem que és més sincer i objectiu realitzar una pla estratègic a dos anys, fins el 2013 per tal de poder revisar-lo i adaptar-lo a les situacions canviants de la conjuntura econòmica. Per tant, aquest Pla destratègia municipal 2011 2013 comptarà amb una segona versió pels darrers anys de mandat. Primer volem crear sinèrgies positives per, quan puguem, fer-ne una acceleració del ritme daquesta travessia.
Deixin-me que entri en detall, breument, amb aquestes dues eines que shan dissenyat des del govern municipal. Pel que fa al Pla de sanejament 2012 2014 els tres objectius principals són:
1. Corregir lestalvi net negatiu
2. Absorbir el romanent de tresoreria negatiu
3. Redreçar lendeutament superior al 110% dels ingressos corrents
El pla preveu una sèrie de mesures per rebaixar en 7 milions deuros les despeses corrents, passant dels 38,11 milions daquest any a 31,28 milions el 2014. En làmbit de personal, les accions més destacades són la redistribució de treballadors, la reducció de personal en àrees sobredimensionades, la reducció de les hores extres, leliminació de diferents complements, i no cobrir les baixes que es produeixin i no siguin imprescindibles. Pel que fa als béns corrents i serveis, es reubiquen diferents serveis, entitats i societats, que actualment tenen una despesa de lloguer, per instal·lar-los en edificis municipals, sassumeixen directament tasques fins ara externalitzades, i se centralitzen les compres en un únic departament, entre altres mesures. En el capítol de transferències corrents, el pla també contempla rebaixar aportacions a Patronats i Organismes Autònoms i replantejar les aportacions a EPEs i Societats municipals.
Aquestes actuacions demostren, una vegada més, que hem de ser conscients amb la situació actual. Voldria recordar que el sobredimensionament de ladministració és una càrrega estructural de la qual lAjuntament no pot fer front amb els ingressos que actualment té. A ningú no agrada prendre solucions doloroses; a nosaltres tampoc, però daltra banda cal dir que hem de ser conscients i hem de tornar les estructures al seu tamany vàlid i òptim. Actualment, hem hagut de prescindir de personal eventual i interí de lAjuntament. És una decisió dolorosa però necessària i nassumim les conseqüències, com ja he dit, ni defugim ni defugirem de les nostres decisions, per molt que ens vegem obligats a prendre-les. Limportant és que les prendrem.
A més daquesta reestructuració i adequació del personal de lAjuntament, personal eventual no renovat; reestructurarem lactual entramat dempreses i societats municipals, així com de patronats per tal de optimitzar-ne els costos. Aquest és un camí a dur a terme en els propers anys. Els models aplicats fins al moment no són vàlids. No podem autoenganyar-nos, menys quan els diners surten tots del mateix lloc. Quin sentit té crear noves estructures si al cap i a la fi se sustenten de les aportacions municipals? Quin sentit té crear empreses i dir que es redueix el capítol de personal de lAjuntament, si en definitiva els sous, els locals i lestructura daquestes noves empreses se sustenten en els impostos dels ciutadans de
Cambrils?
La reorganització de les dues empreses, cinc patronats i una societat municipal que existeixen actualment tenen com a objectiu reduir les gerències i disminuir el cost de 3 a 2,2 milions anuals. En aquesta línia, els set organismes es reduirien a tres. Els diferents Patronats, serveis i Cambrils Audiovisual sintegraran en Cambrils Serveis SL i es crearà lEPEL Promoció Activitat Econòmica per gestionar les accions a emprendre de dinamització del municipi i gestió de patrimoni.
No volem enganyar els cambrilencs per una senzilla raó, no volem enganyar-nos a nosaltres mateixos. No creiem en el maquillatge financer, ni tampoc creiem en les múltiples opcions enganyoses que shan emprat per dir que reduïm lestructura municipal, quan en realitat el que es fa és duplicar-la. Si més no, treure- la del capítol de personal dels pressupostos municipals, desviant-la cap a despeses de Patronats o Empreses Municipals.
En relació al Pla destratègia municipal 2011 2013 avui els donarem la primera pinzellada, ja que és un document que estem tancant els membres de lequip de govern i és la base sobre la qual treballarem en aquest mandat per tal de dur Cambrils pel camí que nosaltres creiem que és més oportú a tenor de la situació actual.
Podríem elaborar una llista interminable dactuacions. Una falsa carta als Reis Mags que, malauradament, no es podria acomplir. No volem fer volar coloms ni tenim la intenció de deixar com a petjada del nostre pas per la gestió municipal cap obra faraònica. Aquests models de gestió, caducs, són models que han passat a la història. És per aquest motiu que les actuacions del govern municipal
sexplicitaran en el Pla dEstratègia 2011- 2013. Estructurat en diferents eixos, però sabedors que per tal de poder desenvolupar-los en la seva màxima expressió és vital ser molt curosos amb el primer.
Uns eixos que ja vàrem anunciar el primer dia de mandat, el dia de la constitució del plenari: Gestió econòmica: un ajuntament eficient; Promoció econòmica: suport a lemprenedor; i un Ajuntament al servei de les persones. Deixin-me que insisteixi en què hem tingut clar des del primer moment com, i sobre quins pilars, es basarà lacció de govern de les persones que estem al capdavant de les diferents
regidories i de lalcaldia del municipi. Ho hem tingut clar i ho farem, com he dit, amb responsabilitat.
El primer eix el de la gestió econòmica: crear un ajuntament eficient, queda resolt amb laplicació del Pla de Sanejament. Insistim en què tenir leconomia municipal sanejada ens permetrà posteriors i futures accions per tal de poder implementar polítiques de promoció econòmica, de suport a lemprenedor i dinamitzadores de leconomia; totes elles dins del segon eix daquest pla destratègia municipal.
Escoltin, és evident que des de lacció municipal, tenim eines per tal dincentivar i primar els emprenedors. Eines que, sovint, shan emprat desquenes als veritables creadors de riquesa, de treball. No podem prendre actituds que coartin la capacitat de desenvolupament econòmic a Cambrils. Malauradament, els malentesos ideològics han fet que la nostra població hagi perdut el tren en moltes ocasions. Per tant creiem que podem desenvolupar iniciatives municipals per tal datraure noves inversions a Cambrils. Inversions a tota escala. Des de la implantació de nous petits comerços, fins a latracció dindústria o dinversió en infraestructures hoteleres. Per aconseguir-ho tenim clar que en aquest govern no tan sols hem de ser responsables a lhora de prendre mesures dajustament destructures municipals, de rendibilitat i deficiència, sinó també a lhora de dur a terme polítiques de reactivació econòmica.
Hem de tenir clar què pot suposar per a Cambrils i la seva ciutadania el fet que petits emprenedors o grans empresaris confiïn en el nostre poble, per dur a terme els seus projectes. Hem de ser capaços de transmetre confiança, amb accions reguladores i amb actuacions. Una administració eficient, que agilitza tràmits, que no posa traves, sinó que és facilitadora, serà més propera a les inversions que no pas aquella que, per sobre de la normativa, endureix les mesures a aquells que volen dur endavant noves iniciatives.
Dit això, aquest govern, ja ho anirà desgranant en les properes setmanes, però avui els puc avançar, gràcies a lesforç dels membres de lequip de govern, una de les accions que durem endavant dimmediat. La redacció duna Ordenança reguladora de mesures de foment de lactivitat econòmica al terme municipal de Cambrils, per tal dincentivar aquells sectors econòmics que previsiblement generaran un impacte positiu sobre la economia local i la creació de llocs de treball.
Una ordenança que primarà el compromís daquests emprenedors, repeteixo siguin petits empresaris o grans inversors, amb el nostre poble. El primarà a través de la subvenció de diferents conceptes, no a linici del seu establiment, sinó quan el projecte creixi i hagi demostrat la seva viabilitat. Per què? Perquè volem emprenedors que sàpiguen què fan, volem emprenedors amb projectes viables i és això el que primarem i el que promourem en el Cambrils dels pròxims quatre anys. Una ordenança en que la transversalitat hi és present, ja que la col·laboració entre promoció econòmica, així com també urbanisme tindran molt en comú per tal de propiciar polítiques que ens aportin: llocs de treball per als cambrilencs, si pot ser llocs de treball per tot lany, no només per la temporada turística i estiuenca. Polítiques que aportin i generin riquesa, no només per a ladministració, sinó també per als ciutadans Cambrils. En definitiva, polítiques que facin prosperar la nostra societat per sortir, tots plegat duna situació que no ens agrada.
La col·laboració de tots és primordial per tal de poder aixecar la situació actual. Des del govern de Cambrils posarem els recursos per tal que això sigui possible i, no tindrem un no per resposta per aquells que dins els marcs del respecte vulguin sumar-shi, vulguin formar part daquest camí.
El tercer axioma de la nostra acció de govern, és fer un Ajuntament al servei de les persones. Al servei de les persones pel que fa a Benestar Social; al servei de les persones pel que fa a Seguretat Ciutadana; al servei de les persones pel que fa a Ensenyament, en definitiva al servei de les persones en drets socials i igualtat.
Diferents estudis i reunions dadministracions i representants locals arreu del nostre país han apuntat que, actualment, els Ajuntaments ofereixen prop dun 30% de serveis que no els pertoca. No vull que sentengui aquesta introducció com una possible justificació. Que ningú no sequivoqui. Els actuals membres de lequip de govern som els primers que no volem reduir serveis que està oferint lAjuntament. No els volem reduir perquè creiem en la responsabilitat municipal doferir oportunitats i serveis que promoguin lestat del benestar entre els nostres ciutadans. Ara bé, demanem ser corresponsables tots, i no estem inventant res que no shagi fet ja, tant en aquesta administració, en aquest Ajuntament, com en daltres.
Per tant, tots els serveis que shan ofert actualment es volen continuar oferint amb la col·laboració de la ciutadania. Respectant aquelles persones que es troben en situacions de desfavoriment, oferint gratuïtat en aquells nuclis familiars que realment es troben en situacions dures. Volem transmetre seny. No dubtin que totes les decisions que prenem les prenem amb coneixement. Ens trobem en una
conjuntura on hem de fer bé les coses, on hem de saber explicar que no tot és gratuït per què sí. On no tothom pot gaudir dels serveis a un mateix preu.
Dins daquest marc conjuntural, aplicarem, així ho vàrem aprovar a les ordenances fiscals, taxes de copagament que tinguin en compte les rendes del nucli familiar de les persones que són beneficiàries dels diferents serveis municipals. Ho hem daplicar, novament per responsabilitat, i per fer sostenible, entre tots, el gruix dopcions vàlides que aporta la nostra administració a la ciutadania. Ladministració ha de posar de la seva part, amb seny, amb coneixement, de la mateixa forma que, creiem, que la situació obliga, per al proper any a què els ciutadans prenguin part en lassumpció dels costos daquests serveis.
En aquesta línia, per part de lAjuntament, i donada la minva de recursos creiem fermament que hem de focalitzar en poder crear oportunitats docupació entre els més joves i també entre els aturats de llarga durada. És per això que iniciatives com els Plans dOcupació i crear sinèrgies entre Promoció Econòmica i Ensenyament per tal de posar en comú loferta i la demanda de treball ha de ser un dels reptes als quals hem de fer front en els pròxims anys. Les iniciatives poden ser diverses, i repeteixo són iniciatives transversals. Recordin lordenança municipal que els he comentat anteriorment, si saconsegueixen implantar noves empreses, grans o petites hem de saber oferir des de lAdministració el punt de trobada entre empresa i usuaris dels serveis de formació i orientació laboral de lAjuntament. Tenim els recursos, tenim les eines i per tant hem de propiciar que tant recursos com eines siguin actius. Amb Plans impulsats per la nostra administració i per administracions superiors, però també amb lesforç i la tenacitat de detectar oportunitats des de ladministració: per a les persones en situació datur o formació i per a les empreses que puguin implantar-se i cerquin treballadors per dur endavant els seus projectes.
Pel que fa a actuacions més pròximes al ciutadà, el que pretenem és poder generar capacitat dinversió per als pròxims anys. Inversió municipal en diferents àmbits, amb recursos propis però també amb recursos que puguin venir dadministracions superiors. Serà difícil, en som conscients però nosaltres no deixarem dintentar-ho. Projectes com lenderrocament del Pont de la N-340; la pavimentació de la
plaça de lAjuntament; la prolongació del passeig Albert fins a la plaça del Setge són projectes que es tenen en ment, en cartera i que dependran de la conjuntura financera per poder-les dur endavant. De la conjuntura financera i de les sinèrgies que puguem establir amb daltres administracions.
És per això que els cambrilencs poden tenir clar que actuacions pròximes amb la Brigada dintervenció ràpida, primaran durant aquest mandat. Hem de ser i serem realistes. No pateixin, no ens podran acusar de tornar enrere, aquells que aixequen la veu sobre el retrocés municipal han de reflexionar, han de reflexionar sobre qui, per què i com sha generat aquesta situació i sobre què sha fet fins el moment per preveure-la, per aturar-la o si més no, si com a mínim se nha tingut consciència. Els cambrilencs tindran en el seu Ajuntament ladministració que vetllarà per tal de dur accions que facin i millorin la quotidianitat. Lluitarem pels grans projectes, que ningú no en dubti però hem de ser conscients i prendre les decisions amb coneixement. No pateixin perquè Cambrils tingui o no a dia davui uns estudis universitaris sobre els quals res no hi havia, els puc dir que intentarem durant aquest mandat que Cambrils tingui estudis universitaris esportius, en aquells sectors que ens són distintius com és el món nàutic. Farem lesforç, ningú no ens podrà dir que no intentarem que siguin una realitat abans dacabar el mandat.
Com els he dit anteriorment, Cambrils, reuneix el condicionants per sortir-sen. Primer des de dins amb aquesta sèrie de mesures que avui els he detallat en els diferents eixos dacció, així com també amb el seu potencial estratègic en diferents sector. Un potencial que podem exercir individualment com a municipi però que lhem dexercir alhora amb la col·laboració i amb laliança daltres entitats, de pobles veïns i del conjunt daquells municipis amb els quals tinguem interessos comuns.
No podem defugir de realitzar aliances estratègiques responsables. Ara bé, aliances que siguin profitoses per totes les parts. No realitzarem cap mena daliança per creurens el melic del món, no participarem en cap ens, òrgan o daltre fórmula que lúnic que faci és posar en situacions dinferioritat al nostre municipi respecte la resta. Malauradament això és el que ha passat fins ara amb diferents
òrgans o consorcis. Som i volem ser al capdavant del Camp de Tarragona però no a qualsevol preu.
En aquest sentit, volem reformular algunes de les accions que ens han dut a situacions crítiques o en aquelles que ens han dut a una situació de desfavoriment. Un exemple, la creació del consorci de la TDCamp. Cambrils no va saber negociar, vam voler vendre una televisió comarcal, sent gairebé els únics que la costejaven. La nostra proposta nés una altra. Més en els temps actuals. Hem iniciat un procés de col·laboració amb un altre ens del Camp per establir sinèrgies que siguin beneficioses per ambdues parts. Lencomana de direcció a TAC12 és un punt de partida per tal que aquests dos ens treballin conjuntament amb lobjectiu doptimitzar recursos. Hem daprendre a col·laborar amb altres estaments digual a igual, sent proactius, proposant i alhora rebent i acceptant aquells pactes que suposin un benefici per lestalvi, per la sostenibilitat dels ens i, com no, per marcar lideratge. No pateixin, les veus dissonants que puguin sorgir sobre si perdrem o no identitat poden estar tranquil·les. La TDCamp i TAC12 participem en un projecte comú on cadascú té el seu carisma, la seva empremta digital. Som del Camp, amb el que això porta didentitat comuna i amb el que això comporta pel que fa a identitat particular. I volem ser exemple per a la resta del país. Si caminem amb un objectiu clar optimitzarem recursos i podrem donar un servei, linformatiu sempre i quan aquest pugui ser suportat pels ciutadans cambrilencs, pels ciutadans del Camp de Tarragona.
Una altra aliança establerta dantuvi és la col·laboració com a subseu en els Jocs del Mediterrani 2017. Malauradament, tan sols hi col·laborarem amb la competició de tir amb arc, judo i karate. Suposem que no sha estat valent per poder tirar endavant daltres col·laboracions amb la seu dels Jocs del Mediterrani, ara bé, la nostra identitat quedarà vigent en aquest i en daltres esdeveniments amb els quals hi puguem participar. Però en aquest cas, creiem que tampoc sha exercit el lideratge necessari. Ens hem trobat amb aquesta col·laboració amb Tarragona. No es va aconseguir res pel que fa a lesport nàutic o lhandbol on els clubs del nostre municipi tenen important rellevància, tant a nivell territorial com a nivell de país.
És per això que en sectors que ens són propis apostarem pel reforç i la diversificació. Reforç en accions com la gastronomia, Cambrils ha de ser un dels referents gastronòmics no tan sols a nivell de la Costa Daurada o Catalunya. La gastronomia sha convertit en un pol datracció a lhora descollir destinació turística. La nostra aliança i el nostre lideratge amb iniciatives com Saborea ens han de dur a la primera línia de la promoció gastronòmica de lEstat. Una primera línia que ha de reforçar el nostre lideratge gastronòmic al Camp de Tarragona i a les Terres de lEbre. Cambrils pot ser i ha de ser el marc on gràcies a la gastronomia podem exercir de pol i de punt de promoció dels productes propis (el peix, loli i lhorta) però també daquells que hi estan relacionats: el vi del priorat, de la Terra
Alta, del Montsant o de les diferents DO de la demarcació de Tarragona. Hem de treballar en aquesta línia en liderar i en crear aliances per tal que gràcies a limpuls de la nostra gastronomia puguem exercir de líders i amfitrions dels productes propis.
En aquest sentit, treballem en el marc per tal daconseguir certificacions i distincions que ens situïn des de diferents òptiques en el mapa de destinacions turístiques al nostre país. Així, hem dapostar per les qualificacions de turisme familiar i lluitar per distincions de destí com pot ser la de turisme esportiu. Ho hem dit sempre, Cambrils es troba en un lloc privilegiat un lloc que exerceix de pol, per la gastronomia, però també per la seva situació geogràfica i territorial. Daquí que durant aquests quatre anys Cambrils ha destar reconegut amb la qualificació de Turisme Esportiu.
Aquest equip de govern té ambició, té projectes per Cambrils i té una visió clara de cap a on ha danar la nostra població, som emprenedors, som lluitadors i tenim un projecte a llarg termini on la realitat hi és molt present. I és per això, perquè som un equip de govern realista, que toquem de peus a terra, que avui us he presentat un projecte assumible i revisable els propers anys. Les èpoques de crisi són èpoques doportunitats, daturar-nos i valorar tot el que sha fet fins ara, per a projectar el futur, per a preparar-nos tots perquè som optimistes i creiem que la situació millorarà.
Amb aquesta exposició davui, amb la qual no els podem detallar totes les accions a emprendre hem intentat fer un repàs de les voluntats de gestió i de les principals eines que tenim per dur-les endavant. És el primer cop que comparec davant de vostès en aquest format de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, agraeixo la invitació en aquesta edició dalcaldes i espero poder
donar compte del camí que fem en les properes.
Tinguin clar que lideraré Cambrils, no per portar-lo a cap pou, no per portar-lo a cap forat, sinó per tal que sen surti. El lideraré, conjuntament amb lequip de govern i amb la seva ciutadania. És un esforç que haurem de fer plegats, no podem estar desquenes els uns dels altres. No podem ignorar la societat ni que aquesta ignori ladministració local, ladministració més pròxima per què Cambrils pot anar pel bon camí. Pot mirar endavant.