L'escriptora Carme Riera comparteix una tarda literària amb els lectors de la Biblioteca Municipal
 |
| L'escriptora Carme Riera, ahir a la tarda, durant la trobada a la Biblioteca Municipal |
Lescriptora, guionista i assagista, Carme Riera, va ser la gran protagonista, ahir a la tarda, de la trobada amb els lectors del club de lectura adult de la Biblioteca Municipal, tot i que lactivitat era oberta a tothom. Lactivitat es va organitzar conjuntament amb la col·laboració de lAntena del Coneixement de la URV i, el seu director, Ramon García Mateos va ser lencarregat de presentar lescriptora, amb qui guarda una relació damistat, després dunes paraules inicials a càrrec de la bibliotecària, Rosa M. Fusté.
Procés de creació de la novel·la "Natura quasi morta"
Carme Riera va centrar la seva intervenció en donar alguns detalls del procés de creació de la seva darrera obra novel·lística Natura quasi morta, publicada lany passat. Segons va explicar, el punt de partida de la història parteix duns fets reals: la desaparició dun jove estudiant francès dErasmus que va desaparèixer a Barcelona lany 2007. Jo no el vaig tenir a la classe però sí a alguns dels seus companys i companyes. Va ser precisament una noia que em va venir a veure després de la desaparició del jove, qui em va impressionar molt. Crec que totes les seves companyes estaven 'enamoradíssimes' dell, perquè era un noi molt guapo, que sempre anava amb un barret. Li encantava seduir a les noies i ho feia duna manera com a lantiga. Jo crec que el van matar i vaig sentir la necessitat de saber què va passar, va explicar. De fet, segons va dir, després duns quants anys sha aconseguit reobrir el cas. Per tant, amb un fet real com a punt de partida neix la idea de lobra. A aquest fet, Carme Riera li va sumar uns altres que també van passar realment. Lany 2008, a la Universitat Autònoma de Barcelona es van produir diferents mobilitzacions en contra del Pla de Bolònia. En el marc daquests aldarulls estudiantils se submergeix la desaparició del jove francès.
Ingredients per fer una novel·la
Carme Riera va preguntar als presents sobre com creien que els novel·listes feien novel·les. Ella va comentar que calen una sèrie dingredients, igual com si féssim una paella. Calen uns personatges, una acció i una ubicació. En una paella és molt important el temps de cocció, per tant, en una història també és molt important el tempus i la manera com tadreces, com narres, com expliques latmosfera, va afegir. En el cas, de lobra Natura quasi morta, de tipus negra i policíaca, Carme Riera no va necessitar recerca històrica però sí va realitzar una tasca de documentació visitant in situ la comissaria dels Mossos dEsquadra de Cerdanyola del Vallès.
Després de la seva breu introducció al procés de creació de la seva darrera obra, es va obrir un col·loqui amb els presents, on li van poder preguntar diferents qüestions sobre la seva obra.
La seva trajectòria
Carme Riera és catedràtica de Filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, essent la seva especialitat el segle dor espanyol i els tallers descriptura. Es va donar a conèixer com a escriptora lany 1975 amb la publicació del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora, on utilitza la parla col·loquial mallorquina amb destresa.
Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel·la, 1980 per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull, 1989 per Joc de miralls; el Josep Pla, 1994 per Dins el darrer blau, novel·la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l'Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa. L'any 2005 l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va reconèixer el conjunt de la seva obra.