Estampes Cambrilenques

La Conquesta de Mallorca

Per Josep Salceda

En el seu darrer llibre, el Sr. Serra diu que el rei Jaume I va convocar corts a Barcelona el mes de desembre de 1227, en les quals es va acordar de conquerir les Balears, que constituïen un reialme moro, el rei del qual era Abu Said al-Rasxid. Tots els prelats, barons, prohoms i cavallers, aragonesos i catalans, es van comprometre a prendre part en aquella empresa amb totes les seves forces. El lloc de trobada va ser Salou.

El segon diumenge de Pasqua de l'any següent, l'esquadra es trobava reunida al port de Salou i el rei hi va arribar el primer dia de maig. Tanmateix, no tots van ser puntuals i l'expedició no es va posar en marxa fins el dia 6 de setembre de 1228, un dimecres de matí.

L'esquadra estava composta per 25 naus grans, 18 tarides, 12 galeres i 100 galiotes, en els quals s'hi van embarcar 15.000 cavallers, a més de molts cavallers voluntaris procedents d'altres llocs: Gènova, Provença... Com que el port de Salou no tenia prou cabuda, es va aprofitar la badia de Cambrils per una banda i la de Tarragona per l'altra. Hem de creure que en aquesta expedició hi deuria prendre part gent de Cambrils, atès que un dels oferiments més importants va ser el de l'arquebisbe de Tarragona, Asparg, que va contribuir amb 1.000 marcs d'or, 500 mesures de civada, 200 cavallers ben armats i mil infants, armats amb piques o llances i ballestes, i es va comprometre a mantenir-los fins concloure la campanya.

Cambrils té un deute amb el més gran i gloriós dels monarques de la Corona  Catalanoaragonesa, Jaume I el Conqueridor. Per les nombroses vegades que els seus peus van trepitjar la terra Cambrilenca, en els seus viatges per la conquesta de València i en les visites d'inspecció que, sens dubte, faria a la flota fondejada a Cambrils; per la seva visita, històrica o llegendària?, al santuari de la Mare de Déu del Camí per pregar a Nostra Senyora abans d'emprendre aquesta darrera campanya, de la qual vam parlar en el primer número de la nostra revista, i per la fama que amb el seu nom va donar a la pàtria, mereix que la nostra vila li reti l'homenatge de la seva admiració i del seu agraïment.

De quina manera? N'hi ha moltes, però jo crec, i gustosament ofereixo la idea al magnífic Ajuntament, que una de les més fàcils i senzilles, al mateix temps que ràpida i eficaç, seria donar el seu nom a un carrer o una plaça dels que s'estan urbanitzant en la nostra vila.

Tindrem el goig, cambrilencs, de veure el carrer de Jaume I el Conqueridor?

Comenta aquest article