Albert Guinovart i l'Orquestra Camera Musicae presenten un concert sobre temes de Mar i Cel al Parc Samà
 |
| Moment en que l'orquestra Camera Musicae interpreta la simfonia Núm. 5 de Tchaikovsky |
Ahir a la nit, el Parc Samà es va omplir novament de música amb lactuació dAlbert Guinovart & Orquestra Camera Musicae, corresponent al programa del Festival Internacional de Musica de Cambrils denguany. En la primera part de lactuació es presentà en primícia un Concert sobre temes de Mar i Cel arranjat i interpretat en el piano solista pel propi compositor Albert Guinovart. És la primera vegada que els temes de Mar i Cel són pensats per ser tocats per piano solista amb acompanyament dorquestra simfònica. Anteriorment shavien fet arranjaments per altres tipus de formacions, fins i tot per cobla, però mai en el format simfònic que es va presentar ahir. Val a dir que hi hagué una pre-estrena del mateix programa dimarts passat en un Palau de la Música Catalana ple a vessar.
L'escenari no disposava de microfonia i per aquest motiu en certs moments no s'apreciaven clarament les melodies. Sobretot en aquells moments pianíssims o bé quan només tocava l'instrument solista.
Lorquestra Camera Musicae, una formació jove i amb empenta
El concert també servia per celebrar el 5è aniversari de lOrquestra Camera Musicae. LOCM del Camp de Tarragona és una orquestra jove que durant els seus escassos 5 anys dexistència ja ha realitzat més de 150 actuacions. Amb en Tomàs Grau com a director titular i artístic, ja des dels seus inicis, han tocat en sales de concert com el Palau de la música, lAuditori, el Teatre Principal de Maó, entre daltres. Lany 2008 adoptaren a Albert Guinovart com a artista resident.
Les vessants dAlbert Guinovart
Albert Guinovart és plenament multidisciplinari en el món de la música. Al llarg de la seva trajectòria ha compaginat les activitats de composició, orquestració, docència i interpretació. Es va formar musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, en lespecialitat de piano. Ha tocat com a pianista amb lOrquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orchestra, Orchestre Nationale de Montpellier, Gürzenich Orchester-Kölner Philarmoniker, i Franz Liszt Orchestra. També ha col·laborat amb artistes com Victoria de los Ángeles, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Jaume Aragall o Nacho Duato. El seu catàleg dobres com a compositor inclou dues òperes: Alba Eterna i Atzar; un ballet: Terra Baixa; i tot un reguitzell música simfònica i cambrística. És conegut també pels seus musicals: Mar i Cel (1988 i 2004), Flor de Nit (1992), Desconcerto Grosso (1994), Gaudí, el musical de Barcelona (2003) i Paradís (2005).
El programa
La primera part del concert va captivar de la millor manera possible tots els oients amb el Concert sobre temes de Mar i Cel. Les diferents cançons que componien el musical anaven sonant una darrere laltra sense treva. El piano interpretava la majoria dels fragments solistes que en el musical originari cantarien els intèrprets. També hi hagueren alguns intruments solistes puntuals. Les melodies inspiraven ambients fantàstics, de vegades de relax i misteri, daltres trasmetien agitació i virtuosisme, amb uns arpegiats magnificents. Amb la tonada de Les veles sinflaran impactant tocada per la totalitat de lorquestra finalitzava aquesta primera obra. Seguidament, també interpretaren conjuntament amb Albert Guinovart al piano un tango del compositor danès Jacob Gade, titulat <<Jealousy>>. També arranjat per piano i orquestra per lAlbert Guinovart.
La segona part del concert va ser íntegrament per la Simfonia Nº5, op.64, de Tchaikovsky. Una simfonia molt llarga, de quatre moviments, de les més conegudes del compositor. Com a curiositat musical, és sabut que la Simfonia anterior Nº4, quan es va presentar no va tenir lacceptació i el reconeixement que esperava Tchaikovsky. I segurament per aquest motiu la Nº5 porta adherida molts moments melancòlics i d'angoixa. Comença amb molts pianos i alguns instruments solistes. D'altra banda, en el darrer moviment, hi ha instants en què l'orquestra interpreta la peça amb la màxima intensitat possible, tocant tan fort com poden sonar, amb alguns punts impactants de fins a quatre efes.