Ser més amorós que un cercapous.

Un cercapous era una eina que s'’usava per “pescar” la cadena del pou o d'’altres objectes quan queien dins. Aquesta eina,  lligada a una corda o una cadena, era plena de ganxos punxeguts, per la qual cosa podria causar mal si s’'agafava malament. Aquesta dita es refereix irònicament a algú tosc o de mal caràcter.

Ser més dolent que la llana de gos.

Quan algun producte és molt dolent de qualitat o quan algú és poc destre en les seves habilitats es fa servir l'expressió "ser més dolent que la llana de gos" com a sinònim de dolent, de poc hàbil o de poca qualitat.

Quan Tarragona sigui Montblanc.

Usem aquesta expressió per referir-nos a una cosa que no serà mai. Sovint s'usa en resposta a la pregunta "Quan?", amb la qual rima: "Quan Tarragona sigui Montblanc".

No facis el ruc que la palla va cara.

Usem aquest expressió per cridar l'atenció a algú perquè vagi amb compte amb alguna cosa de valor que es pugui trencar o malmetre, o també en el sentit de fer l'animal, de fer alguna bestiesa.

Que pocs capellans portaràs a l'enterro.

Antigament, hi havia tres classes d'enterraments (primer, segona i tercera categoria). Com més categoria (major economia), més lluïts eren els enterraments i cada categoria estipulava el número de capellans i el número de cavalls que duia el cotxe de morts. Aquesta expressió es refereix a algú que, perquè és un dropo o un murri, se suposa que no aconseguirà prou èxit com per poder pagar-se un bon enterrament i portar molts capellans.

Semblar un estaquirot.

Un estaquirot és una estaca; en alguns indrets també se'n diu estaquirot d'un espantaocells i també de l'estaca ( i la persona) que aguanta les cintes als balls de gitanes. Sovint fem servir l'expressió "semblar un estaquirot" aplicada a algú que s'està plantant en un lloc sense fer res i més aviat fent nosa.

N'hi ha més a plegar que a fer-ne caure.

Aquesta expressió es fa servir per denotar que una feina està mal repartida o mal organitzada, com en el cas de la recollida de garrofes en què es imprescindible que abans de plegar-les es batin (facin caure).

De pagar tu a pagar jo, quantes me'n fotria.

Aquesta expressió es fa servir per indicar la diferència d'actitud que una mateixa persona pot arribar a tenir pel fet d'haver de pagar-se una cosa o que l'hi pagui un altre.

Dels parents i els amics es treuen quartos.

Quan un té un negoci, sap que moltes vegades, sobretot als inicis de posar-lo en marxa, els millors clients són els familiars i els amics. El botiguer o l'empresari no hauria de patir perquè els seus parents més propers se'n vagin a fer les despeses més importants a la competència, sempre li seran lleials. En principi, clar.
A més el botiguer ho té tot a favor perquè sap que els familiars compraran confiadament sense ni preguntar el preu, guiats pels seus bons consells i la seva proximitat. El preu se'l trobaran quan la compra ja estigui embolicada.

Arbre vell i trasplantat, més aviat mort que arrelat.

L'experiència ens recorda que trasplantar arbres grans i que porten molts anys situats en el mateix lloc, comporta un elevat perill a que l'arbre no superi el trasplantament i acabi morint.
Aquesta dita es fa servir també de manera metafòrica per explicar la situació, que es dóna a vegades, quan es trasllada del domicili on ha viscut molts anys a una persona gran, i empitjora el seu estat d'ànim o de salut.

Càntir nou fa l'aigua més fresca.

Utilitzem aquesta expressió per transmetre la percepció que una cosa nova sempre funciona millor que una de vella. Exemple d'això són els càntirs nous que segons la dita, sembla que refresquin més que no pas els vells.

Val més fer-les que manar-les.

Aquesta expressió es fa servir quan estàs cansat de demanar alguna cosa a una persona que tens aprop teu i no et fa cas. Això seria cas, per exemple, demanar sucre a algú que el té a la vora i finalment haver d'aixecar-te tu mateix a buscar-lo.