Quan era mort lo combregaven

És costum dins de la fe catòlica confessar i combregar les persones moribundes abans de morir. Utilitzem aquesta expressió per descriure aquells remeis que arriben tard.

Qui espera, delera.

Aquesta frase juga amb la consonància rítmica de les seves últimes paraules. Delerar és esperar amb ànsia algun esdeveniment. Utilitzem aquesta expressió per indicar que amb la confiança de l'arribada d'un esdeveniment positiu suportem les dificultats actuals. Els pessimistes fan servir l'afegitó "i al final desespera".

Estar cloc i piu.

Utilitzem aquesta expressió quan algú està malaltís i no s'acaba de trobar del tot bé, ja que en aquest estat de salut, hom no té ganes de fer res.

Qui no ha de morir tot ho passa.

Totes les adversitats que ens podem trobar durant la nostra vida es poden arribar a superar menys la mort.

Plorant i rient es fa gran la gent.

Els moments bons i dolents que ens depara la vida ens ajuden a forjar-nos com a persones.

No tenir casa per a més mobles.

Utilitzem aquesta expressió quan ens referim al fet que algú va molt ocupat i no dóna a l'abast amb tanta feina.

Fes-te retratar per algú que hi entengui.

Quan algú està fart de l'actitud d'un altra persona, utilitza aquesta expressió per engegar-la. Altres expressions són engegar a dida, anar a pastar fang o anar a fer punyetes.

Tot el que toca ho crema.

Amb aquesta expressió ens referim a aquelles persones que a causa del seu comportament tots els llocs on fiquen cullerada acaben malament. S'aplica sovint a l'àmbit econòmic en aquelles persones que no saben gestionar els seus recursos i els de altres.

Les bromes porten aigua.

Sovint quan fem una broma es desencadenen efectes col·laterals negatius que no esperàvem. El conte de "Pere i el llop" n'és un exemple clar, el pastor cridava repetidament que venia el llop tot fent broma fins el dia que el llop va venir de veritat i ningú li va fer cas.

No tenir sussos.

Usem aquesta expressió quan algú està impacient. Una expressió sinònima seria "no tenir paciència". "Sus" és un crit que es feia a les bèsties perquè comencessin a caminar i també un crit perquè els corredors d'una cursa comencessin a córrer. Així doncs qui no té sussos, és qui no s'espera a que li donin la sortida. 

Mentre hi hagi rucs n'hi haurà que aniran a cavall.

La dita d'avui es pot aplicar en molts àmbits i fa palesa la idea que sempre que hi hagi gent per sota n'’hi haurà d'’altra que podrà viure damunt seu.

Fotre's un bac.

Un bac, és una paraula d'origen pescador, que denomina un cop donat al bastiment. Per tant, utilitzem aquesta expressió per a qualsevol cop que es doni o quan algú està apunt de caure, per tal d'avisar-lo del que li passarà sinó s'hi fixa i per comentar el que li ha passat a algú que ja ha caigut.